Arxiu d'etiquetes: Carla Pueyo

– 149 –  Teatre – LA PLAÇA DEL DIAMANT (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Victoria – 2019.01.08 (temp. 18/19 – espectacle nº 111)

LA PLAÇA DEL DIAMANT (temp. 18/19 – espectacle nº 111)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Torna als escenaris un clàssic.Torna l’obra clàssica de Mercè Rodoreda, LA PLAÇA DEL DIAMANT, i ho fa de la mà de Paco Mir i amb actors i actrius de la Companyia Eòlia, al Teatre Victòria. Dimarts dia 8 va ser l’estrena d’aquesta producció que es podrà veure tots els dimarts del mes de gener.

“La plaça del Diamant” és una novel·la publicada en 1962 i està considerada com una de les millors plasmacions de la vida a Barcelona abans, durant i després de la Guerra Civil Espanyola. La novel·la és, al mateix temps un gran retrat de dona, una crònica magnífica de Barcelona i de com van marcar aquests moments històrics la vida dels barcelonins.

Paco Mir ha fet i dirigeix aquesta adaptació que vol comprimir en noranta minuts els quaranta anys de la vida de la Colometa i ho fa des de “l’admiració que sent per l’autora i la seva obra“.

La Companyia Eòlia està formada per actors i actrius que han estat alumnes d’interpretació de l’Escola Eòlia. Una companyia nascuda amb la voluntat de donar visibilitat a aquest grup de professionals, sent al mateix temps un lloc de retrobament i posada en comú d’experiències que es van adquirint professionalment. Nosaltres ja vam poder gaudir de la primera proposta de la companyia, “Digue’m la veritat” dins del Festival Grec 2015.

En aquesta producció els intèrprets són Carla Pueyo, Uri Callau, Núria Bonet, Georgina Llauradó, Rai Borrell, Fran Lahera i Ariadna Camps. Set actors que interpreten els més de vint personatges de la novel·la. Unes magnífiques interpretacions, fresques i entregades, destacant a les dues Colometes.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’escenografia de Jordi Bulbena es recolza en les projeccions i música original de Jofre Bardagí i donen com a resultat una posada en escena molt acurada que ens ha agradat per la seva aparent simplicitat.

Continua llegint

– Teatre – UNA HABITACIÓ BUIDA (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Eòlia – 2018.05.04 (temp. 17/18 – espectacle nº 260)

UNA HABITACIÓ BUIDA (temp. 17/18 – espec. nº 260)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Uns dies sense anar al teatre ens fa adonar del molt que ens agrada i de com ho trobem a faltar. Durant els quinze dies que hem gaudit de la tranquil·litat de Mallorca no hem pogut anar a cap mena de representació teatral, senzillament perquè no hi havia res programat. Per nosaltres, acostumats a l’oferta que trobem a Barcelona, ens sembla increïble.

Ahir, ja de tornada a casa, vam poder gaudir d’una autèntica “perla”, una delícia d’espectacle musical, un taller de 4rt curs ESAD Musical, que ens va deixar literalment bocabadats. Aquest musical està emmarcat dins de la Mostra d’Intèrprets Emergents que organitza el Teatre EÒLIA, i és el treball de final de carrera d’aquests alumnes d’interpretació especialitzats en teatre musical.

UNA HABITACIÓ BUIDA és un musical amb text i lletres de Marc Artigau i Queralt, música de Clara Peya, direcció escènica de Joan María Segura i Bernadas i direcció musical de Miquel Tejada.  Està clar que aquests noms ja són garantia de la qualitat que podem esperar de la proposta, però el que realment ens va sorprendre van ser les interpretacions dels vuit joves actors.

Una escenografia molt simple, de Lola Belles, que mostra tres espais diferents, tres habitacions buides on transcorren les tres històries que ens explicaran. Una acurada il·luminació de Conchita Pons i una posada en escena pràcticament perfecta, han fet possible que tots nosaltres ens sentíssim dins d’una habitació buida, on realitat i ficció es confonen, on tot és possible i els somnis es poden fer realitat.

Imagina una habitació buida.
Imagina que allà dins hi pots trobar o retrobar qui vulguis.
Imagina que no hi ha límits.
Potser molts han cregut que és un somni,
però la distància entre el que és impossible i el que és real,
cada cop és més difosa.
Imagina un conte.
Les habitacions sempre estan buides,
som nosaltres els únics
que les podem omplir.
Imagina, No és difícil de fer.

Carla Pueyo ha interpretat magistralment el paper de narradora del conte que ens explica mirant-se directament als ulls, interpel·lant la nostra incapacitat de gaudir del temps i de l’espai, d’un temps que no podem controlar, d’un temps que és limitat.

Continua llegint