Benvolgut Pablo González…. et trobarem a faltar d’aquí a no res. La teva etapa com a director titular de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, està arribant a la seva fi i la temporada vinent tindrem un altre responsable al capdavant. Vull agrair-te la teva tasca al capdavant de l’Orquestra més important de Catalunya, que sense cap mena de dubte ha anat guanyant més i més sota la teva batuta….. i ara mateix no té res a envejar entre les més anomenades orquestres simfòniques internacionals.

Segurament el concert que vàrem poder escoltar aquest cap de setmana, amb la segona Simfonia de Mahler, va ser el zenit de tot el teu esforç i ens vas fer gaudir immensament. Per mi ha estat un dels millors concerts que recordo de l’OBC d’ençà que l’anem seguint, al principi de la dècada dels 70 del segle passat. Gràcies de debò, Pablo.

De manera excepcional, el programa del diumenge únicament estava format per una única composició musical…

GUSTAV MAHLER (Kalixte, ara República Txeca 1860 – Viena 1971)

Simfonia núm. 2 en Don menor, “Resurrecció”

Continua llegint →