Arxiu d'etiquetes: CAJAMARCA Perú

El nostre viatge al PERÚ i BOLÍVIA – CAJAMARCA i novament a LIMA – 2019.09.20 (crònica 13)

Després de tancar maletes i esmorzar anem a fer un tomb al mercat dos quadres per sota de l’hotel. Són les vuit del matí i ja bull d’activitat.

Com sempre que trèiem el nas a un mercat ens tornem bojos amb les fotos. Creiem que aquest és un dels grans al·licients dels nostres viatges, ja que és precisament allà on es capta la vida i costums dels pobles.

A l’edifici central fem un recorregut per tots els passadissos i després als carrers de l’entorn. Arribem a un altre mercat i unes galeries únicament de roba. En total un parell d’horetes copsant la vida que gira al voltant del mercat.

De tornada, a la plaça d’Armes veiem el grup d’estudiants que marxen fent una rua i que ja vam veure ahir al vespre.

Ens recullen a un quart de dotze per anar a l’aeroport. Els tràmits són ràpids, el vol a Lima surt puntualment i té una durada d’una hora.

Tornem a LIMA, ja que donem per acabada aquesta primera etapa del viatge pel nord del Perú. L’endemà començarem la ruta terrestre pel sud del país, que és la més coneguda turísticament parlant. Aquest doncs és el darrer avió on pujarem, abans d’abandonar el país direcció Bolívia.

Curiosament ens ve a recollir la mateixa persona que vàrem tenir els primers dies a LIMA. En el cotxe trigarem el mateix temps per poder arribar a l’hotel, amb un transit horrible. Estem al mateix hotel l’Hotel Britannia Miraflores però la sorpresa és que ens donen una suite, una magnífica habitació, que fins i tot té Jacuzzi.

Per tal de conèixer una mica més la ciutat “real”, decidim anar caminant al barri de Sant Isidre, on tenim una reserva feta des de Barcelona, per sopar al restaurant NANKA   San Isidro, on sopem esplèndidament un aperitiu d’olives i albergínies i després un garrí cruixent, potser un dels millors que hem menjat mai, que realment estava molt bo.

Un pisco sour i un còctel amb maduixes i vodka per acompanyar el menjar. Demanem un taxi per tornar a l’hotel i abans de les nou ja estem al llit.

——————————————–

Nota: si voleu accedir a la primera crònica d’aquest viatge, cliqueu en aquest enllaç

Per poder veure la crònica 12, cliqueu en aquest ENLLAÇ

Per poder veure la crònica 14, cliqueu en aquest ENLLAÇ

—————————————–

El nostre viatge al PERÚ i BOLÍVIA – CAJAMARCA i visita al paratge de CUMBEMAYO – 2019.09.19 (crònica 12)

Aquesta nit ja hem dormit a CAJAMARCA, l’ùltima de les ciutats que visitarem en aquesta primera etapa del viatge pel nord de Perú. Avui ens llevem una mica més tard i baixem a esmorzar …. “mas de lo mismo” ….., a les vuit ens vénen a buscar per anar al centre arqueològic de CUMBEMAYO.

Situat 20 Km. al sud-oest de Cajamarca a una altitud de 3500 metres sobre el nivell de la mar. Es tracta d’una zona arqueològica envoltada d’un pintoresc paisatge que alberga nombroses formacions geològiques en forma de bosc de pedres o farallons, sent les formes més conegudes les que assemblen siluetes de frares en silenciosa processó, raó per la qual aquestes formacions rocoses han adquirit l’apel·latiu de “fraylones”. El nostre guia d’avui es diu Pablo.

El santuari un faralló que té l’aparença d’un cap humà en la qual es va llaurar una gruta de 2,50 metres de diàmetre, en forma d’una boca oberta, amb graons rudimentaris d’accés a l’interior que s’assembla a una cavitat bucal i on podem veure petroglifos.

Prop d’aquesta formació existeix una falla geològica que el Miquel acompanyat del guia, s’atreveix a creuar. La Imma mes poruga es desvia per fora.

Estem totalment sols i podem passejar tranquil·lament. Com el dia amenaça pluja anem equipats/carregats, amb paraigües i capes.

El conjunt compren l’aqueducte, una de les mes notables obres d’enginyeria hidràulica de l’Amèrica precolombina construït en roca viva. Servia per traslladar les aigües de la Conca del Pacífic cap a la Conca de l’Atlàntic.

Tornem a Cajamarca, a 2.750 metres d’altitud, fent una parada al mirador per anar després al cerro de Santa Apol·lònia i l’ermita. Baixem amb el cotxe fins a la plaça d’Armes i anem a visitar “el cuarto del rescate” l’únic vestigi arquitectònic inca on segons diuen Atahualpa va restar presoner durant vuit mesos.

Era l’any 1532 i segons diuen va oferir als seus captors, els espanyols comandats per Francisco Pizarro, omplir l’habitació on s’estava amb or i plata a canvi de la seva llibertat. Els espanyols van acceptar el rescat per acusar-lo immediatament de traïció i conspiració contra la corona espanyola. El van jutjar i condemnar a mort. Va ser executat a la plaça d’Armes el 26 de juliol del 1533.

Visitem seguidament el conjunt monumental de Belen amb l’església i els hospitals d’homes i dones. L’església, d’arquitectura barroca presenta una gran cúpula de planta circular feta de pedra volcànica. Una capella adjacent actua de Museu de les peces trobades a les excavacions efectuades pels japonesos. En sortir ens acomiadem del guia fins a la tarda i anem a menjar un sandwich i un tamal de pollastre amb “jugos” (suc de fruita).

Anem desprès al hotel a descansar una mica abans de tornar a sortir.

A les tres ens trobem amb el Pablo que ens explica la portalada de la Catedral i a l’altra banda de la plaça, la de Sant Francesc. Ha començat a ploure. Anem a visitar el Museu Arqueològic instal·lat a l’antic hospital de dones. Comunica amb el Museu Antropològic.

No veiem al Pablo amb gaires ganes d’explicacions i ens acomiadem d’ell.

Continua plovent però decidim voltar pels carrers entorn de la plaça i després els carrers que tenim al voltant de l’hotel, travessia amunt, travessia avall. Ens arribem fins al mercat que visitarem amb calma l’endemà al matí abans de sortir cap a l’aeroport.

Estem molt cansats i fem una paradeta al hotel abans de sortir a sopar. Anem al restaurant El Pez Loco.

——————————————–

Nota: si voleu accedir a la primera crònica d’aquest viatge, cliqueu en aquest enllaç

Per poder veure la crònica 11, cliqueu en aquest ENLLAÇ

Per poder veure la crònica 13, cliqueu en aquest ENLLAÇ

—————————————–