Arxiu d'etiquetes: BRUTO EL PODER O LA VIRTUD

– Teatre (74) – BRUTO, EL PODER O LA VIRTUD (🐌🐌🐌) – Sala Fènix – 30.10.2016

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

BRUTO, EL PODER O LA VIRTUD – 

Hem arribat !!! ….. l’últim dia però hem aconseguit encabir a la nostra agenda aquesta proposta de la Sala Fènix que no ens volíem perdre. Un treball sensacional de Felipe Cabezas.

Una habitació buida amb un únic somier contra la paret, una daga penjada una mica més amunt i un home assegut, encongit de dolor i de solitud. L’home és Bruto. Ha de prendre una decisió lluitant amb els seus sentiments en pro de la democràcia.

Un monòleg teatral inspirat en Juli Cèsar, l’obra de Shakespeare. Bruto s’enfronta al dilema d’assassinar a un dictador que amenaça amb tiranitzar Roma, una persona a la qual estima profundament i que a més és l’amant de la seva mare, tot i que no és el seu pare.

bruto-sala-fenix-2

Un personatge que denuncia la indiferència del poble davant la tirania, del deure de tots nosaltres d’anteposar la virtut d’un sistema polític democràtic per damunt de l’anhela de poder d’una persona o d’un govern.

És una obra tristament actual, poèticament acusadora i reivindicativa de les llibertats socials. En el seu discurs, Bruto posa el dit a la nafra apuntant a la injustícia, la indiferència popular davant la tirania i la corrupció regnant en la societat per despertar el poble i intentar tornar-li la seva dignitat

Un monòleg que es desenvolupa a mig camí entre el seu dubte abans de l’assassinat i el seu dolor després perquè ha matat un home que s’estimava. L’autora, Marcela Terra, ressalta el dilema emocional de Bruto que es veu obligat a escollir entre el sentiment i el deure i ens el presenta com un home profundament democràtic que la historia ha transformat en un traïdor. En aquest discurs, dues petites escletxes que permeten parlar a Juli Cèsar i a Marco Antonio. És a partir d’aquest últim que Bruto s’adona que en realitat ha estat utilitzat i al mateix temps convertit en el boc expiatori del Senat. La seva desesperació és aclaparadora.

Continua llegint