Arxiu d'etiquetes: Bruno Tamarit

– 069 – Teatre – NOSOTROS NO NOS MATAREMOS CON PISTOLAS – (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Tantarantana – 2018.10.03 (temp. 18/19 – espectacle. nº 050)

NOSOTROS NO NOS MATAREMOS CON PISTOLAS (temp. 18/19 – esp. nº 050)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

… I de l’Àtic22 als Baixos22 del Tantarantana per veure la proposta NOSOTROS NO NOS MATAREMOS CON PISTOLAS que forma part de l’Itinerari “Tria Plats amb D.O.” que ens ofereix espectacles de diferents orígens que ens aporten una mirada sobre el teatre de creació fora de Catalunya.

NOSOTROS NO NOS MATAREMOS CON PISTOLAS es tracta d’una producció de les companyies valencianes Tabula Rasa i Wichita Co, del dramaturg Víctor Sánchez Rodríguez que també s’encarrega de la direcció de la peça. Un text que el va fer guanyar el Premi a la Millor Autoria Revelació als Premis Max 2016.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El text es va estrenar l’any 2012 al Teatre Lliure en format d’Assaig Obert, i reflexiona sobre la generació dels 80, els anomenats “millennials”. Una generació educada en l’individualisme amb l’objectiu d’aconseguir l’èxit professional, generació en la qual es van dipositar moltes expectatives, i que avui lluita per sortir del sot de la precarietat i la incertesa.

L’acció està situada en un petit poble al costat del mar, és el 16 de juliol, dia de la Verge del Carme, i el poble sencer es prepara per a la processó. Un grup de vells amics, que fa temps que no es veien, han estat convidats a dinar.

Blanca (Laura Romero) que acaba de tornar de Londres és l’amfitriona i vol compartir amb els vells amics una notícia. Marina (extraordinària Lara Salvador) està embarassada i es pregunta constantment que ha de fer amb el seu fill, ja que no té parella ni feina. Arriben Elena (Silvia Valero) l’aparent triomfadora del grup que ha pogut aixecar una empresa pròpia, Miguel (Bruno Tamarit), és escriptor i homosexual i diu que està escrivint un altre llibre, i Sigfrido (Román Méndez de Hevia) al que van acomiadar de la feina i ara treballa de “pollastre” els caps de setmana. Està casat, però la seva dona no forma part del grup. Ja hi són tots. Feia temps que no es veien tot i que no saben per què van deixar-se de veure.

Continua llegint