Arxiu d'etiquetes: Bruno Coulais

– Dansa – GREC 2013 (11) – PUZ/ZLE (*****) de Sidi Larbi Cherkaoui – Teatre Grec – 15/07/2013

Aquest dilluns passat  estàvem expectants, ja que teníem que assistir  l’espectacle en el que havíem posat segurament mes il·lusió de tota la temporada GREC2013.

PUZ-ZLE 4-impPUZ-ZLE 2-imp

Compartint lloc amb la xusma a la fila 3                               Les Autoritats a la fila 1

Tenim molta admiració per el coreògraf SIDI LARBI CHERKAOUI, des de que varem assistir al seu primer espectacle i des de llavors intentem no perdre’ns cap dels que va produint.

PUZ:LE - Grec 2013

De fet l’últim ballet creat per ell, DUNAS, el varem veure 2 cops, un al Teatre Grec2010 quant encara no escrivíem el Bloc… i l’altre al LICEU. D’aquesta ultima varem escriure una crònica i la varem valorar en 6 estrelles, quant el màxim son 5…. però era l’única manera de fer-vos arribar el nostre entusiasme. Si voleu revisar aquella crònica d’agost del 2011, cliqueu AQUÍ.

Ara veiem el seu següent espectacle PUZ/ZLE que va triomfar l’estiu passat al festival de Teatre d’Avinyo.   Sempre existeix el perill de que esperis massa quant l’anterior producció et va impressionar tant com per posar-li 6 estrelles…..  Aquesta per vergonya no ho faré y la deixo amb 5 que es el normal i lògic, però hem quedo amb les ganes, ja que no se valorar si està al mateix nivell o el supera .

De nou es tracta d’un espectacle on la paraula “espectacle” agafa tot el seu significat. Segurament amb paraules no es pot expressar o almenys  jo no soc capaç de transmetre el que vaig “sentir” alhora que estava veient  tanta bellesa tant en els moviments dels ballarins, en el moviment de les peces del PUZ/ZLE que formen part de l’escenografia i mentre  escoltava la extraordinària musica en viu en el entorn màgic del Teatre GREC.

Aquesta vegada em vaig reprimir (aixó no es bo, creieu-me) i em vaig quedar amb les ganes de fer alguna fotografia de record d’aquells moments irrepetibles, però vaig decidir que no ho faria per evitar-me problemes al Bloc.  D’altre gent al meu voltant, es van fer un fart de immortalitzar algunes escenes….. i es que és lògic.

Continua llegint