Arxiu d'etiquetes: Borja Fernández

– Dansa/teatre familiar (218) – ZAQUIZAMÍ (🐌🐌🐌) – TNC Sala Tallers – 25.03.2017

ZAQUIZAMÍ

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Segons podem llegir en el diccionari, la paraula zaquizamí, provinent de l’àrab, fa referencia a una golfa o última cambra d’una casa, habitualment sota teulada. Un espai on es guardaven els objectes en desús. I aquesta és l’escenografia que ens trobem en la Sala Tallers del TNC, unes golfes que momentàniament s’han quedat a les fosques, els nens que hi jugaven han marxat i és aleshores que els ninos tornen a la vida. Un armari amb tres prestatges, un gran bagul i moltes capses plenes d’andròmines.

Segons podem llegir a la web de la companyia Roberto G. Alonso, l’espectacle infantil i familiar ZAQUIZAMÍ ha arribat al TNC després d’una gira per Catalunya i Espanya amb més de 50 representacions i de participar en nombroses fires i festivals com Fira Mediterrània de Manresa 2015, FETEN 2016, La Mostra d’Igualada 2016 i FIT 2016 de Cerdanyola del Vallès.

Estem a la Sala Tallers, on la meitat de l’aforament són nens que abans de començar l’espectacle fan gresca i xerren i després han restat absolutament captivats pel que succeïa a l’escenari, bocabadats….

Un espectacle de dansa infantil i familiar on les joguines i andròmines abandonades a les golfes cobren vida, busquen noves oportunitats i fan dels seus defectes virtuts. Un cant a la diversitat, a la solidaritat i a l’esperit de superació.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una coreografia magníficament ajustada, amb uns moviments d’una sensibilitat extraordinària on la música i la il·luminació encaixen perfectament, un vestuari molt acolorit i vistós que fan les delícies de tots. Els ballarins entren i surten de l’espai escènic per dues vies, l’armari que en obrir-lo s’omple de llum i color i el bagul. El canvi de vestuari a cada escena és senzillament vertiginós i pensem que els ballarins deuen anar de corcoll entre escena i escena perquè canvien fins i tot calces i mitjons….

Continua llegint

– Teatre – BARBAZUL (***) – Teatre Tantarantana – 27/09/2014

barbazul1Aquesta proposta agosarada, no és apta per tothom; ens va recordar el molt enyorat cicle “Radicals” que a l’època daurada de Àlex Rigola teníem la sort de gaudir al Teatre Lliure. Tornem al Tantarantana per tal de veure un altra producció que han inclòs dins del “cinquè cicle de Companyies en xarxa“.

La companyia gallega Borja Fernández, ens dóna una enorme lliçó de Teatre en un espai de temps inferior a una hora de duració, fent us de moltes de les arts que es poden combinar a sobre d’un escenari, com són el teatre de text, la música contemporània i la de Monteverdi interpretada al Banjo, l’òpera de Bartók, la dansa, la pallassada esperpèntica, l’acrobàcia més espectacular i la més subtil, la mímica, i el teatre d’objectes…. i segurament alguna disciplina artística mes que m’oblido en el moment d’escriure la nostra crònica.

BARBAZUL, Bluebeard, Barbableue… és un clàssic amb majúscules, revisitat, reintepretat i remuntat incomptables vegades a través dels diferents gèneres artístics. Obres mestres del cinema (La vuitena dona de Barbablava, d’Ernst Lubisch), de la música (l’opereta còmica d’Offenbach, l’òpera Barba Blava de Bartók,) i de les arts escèniques (Bluebeard de Pina Bausch), conviuen amb milions de versions més o menys lliures del horripilant conte, basat en un encara més fosc i interessantíssim personatge històric, Gilles de Rais.

Mònica de Nut, cantant d’òpera (soprano), de jazz i de cançó d’arrel gallega ha col·laborat en aquest espectacle amb un actor multidisciplinari, en Borja Fernández; ells dos utilitzant el millor d’ells, per tal d’explicar-nos la història prou coneguda de Barbablava i d’una manera que ningú encara ho havia fet.

És veritat que l’espectador al principi el sorprèn molt veure el que sembla un espectacle passat de voltes i esperpèntic; però a poc a poc t’adones que tot el que passa a l’escenari, té un sentit, des de la música interpretada en directe utilitzant un petit òrgan electrònic, o un banjo ….. fins al teatre físic esgotador d’en Borja, que deixa a l’espectador esgotat, tan sols de veure com es belluga i com a poc a poc converteix l’escenari en un camp de batalla arrasat per la seva acció brutal.

Continua llegint