Arxiu d'etiquetes: Boris Cartes

– Teatre – LES CIGONYES VENEN DE TAILÀNDIA  (🐌🐌) – El Maldà – 2018.06.24 (temp. 17/18 – espectacle nº 324)

LES CIGONYES VENEN DE TAILÀNDIA (temp. 17/18 – espectacle nº 324)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

La segona proposta que vam poder veure diumenge passat a El Maldà, és el quart projecte de la companyia Els McGregor Teatre amb dramatúrgia i direcció de Blanca Bardagil.

LES CIGONYES VÉNEN DE TAIlÀNDIA, és el primer treball de la companyia en el que s’allunya dels temes clàssics; recordem que prèviament han fet “RÒMUL EL GRAN“, “Up All Night” i “Potser“; ara han volgut apostar i treballar conjuntament amb una autora contemporània. Malauradament, nosaltres creiem que aquesta aposta no els ha acabat de sortir rodona, precisament pel text.

Després de “LLIBRES PER CREMAR” que vam veure en aquesta mateixa sala fa uns mesos, Blanca Bardagil ha escrit i dirigeix aquesta proposta que ens explica la història de 4 personatges que decideixen emprendre un aparentment innocent joc de veritats i mentides que acabarà per canviar les seves vides.

La Rita és la germana de la Sandra. La Sandra és la parella d’en Jordi. Tots tres celebren que la Rita aviat serà mare i, entre brindis i rialles, juguen a un joc: cadascú ha de dir dues mentides i una veritat, i la resta ha d’endevinar quina de les tres coses és certa. Aquest joc aparentment innocent precipitarà els esdeveniments, i amb l’arribada d’en Guillem i la relació que hi tenen cadascun d’ells, ja no hi haurà marxa enrere. 

Una peça amb un argument potencialment força interessant, precisament perquè en Teatre no és un tema massa tractat, la maternitat sense la figura paterna, amb la simple utilització d’esperma d’un donant (en aquest cas conegut). Una llàstima que no es vulgui entrar en profunditat en un tema d’actualitat rabiosa i s’hagi perdut l’oportunitat de tractar el tema de forma seriosa.

Continua llegint

– Teatre – LA PISTA (🐌🐌🐌🐌 + 🐚) – Teatre Gaudí – 18/07/2015

Dissabte passat a la tarda vam anar al Teatre Gaudí a veure la primera proposta de la companyia Menú Teatral.

La Pista cartellEs tracta d’una companyia creada el 2012 de la mà de Marina Mulet i David Maqueda i ampliada l’any 2014 amb la incorporació de Aïda Bellet, Alba Duñó i Núria Martinez. Neix amb la necessitat d’explorar nous codis teatrals i donar una sortida a propostes innovadores alhora que sigui un espai virtual on acollir artistes escènics i les seves creacions.

LA PISTA, és el primer espectacle de la companyia i ha estat guanyador del primer premi Cicle de Creació escènica DespertaLAB 2015.

“La Pista, neix a partir de l’impacte que ens va produir el film “Danzad Danzad Malditos” (They shoot horse, don’t they?) de Sydney Pollak. La pel·lícula, la novel·la d’Horace Mccoy (història original), i la recerca exhaustiva d’informació real sobre aquestes maratons, són els embrions d’aquest espectacle, creat a la sala d’assaig”.

Ens parlen dels anys 30 als EEUU i dels concursos de parelles, maratons de ball on es valora la resistència física i que amaga una desesperada ànsia de supervivència. És l’època de la gran depressió i aquestes maratons s’han convertit en una forma de subsistència temporal oferint un lloc per dormir i alguna cosa per menjar i l’esperança d’arribar a guanyar el premi econòmic final.

Una sala de ball i 4 parelles amb un mestre de cerimònies que és el que va imposant els ritmes i que veurem durant l’obra que és un personatge corrupte. Cadascú ha vingut d’un lloc diferent i el motiu que l’ha portat fins aquí és també divers: bàsicament la fama o la gana. La brutalitat d’aquest certamen els portarà al límit.

Durant setmanes els concursants han de ballar sense parar amb descansos de 15 minuts cada hora, nit i dia. I al davant, uns espectadors que han pagat la seva entrada per “gaudir” de l’espectacle, la lluita per resistir.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

No era fàcil portar aquesta proposta dalt de l’escenari i aquí rau el gran encert, els nou protagonistes ballen i parlen constantment centrant en tot moment la nostra atenció. Observem el deteriorament físic dels components de les parelles i les misèries de la convivència humana en una situació al límit lluitant per la supervivència. Les decisions que es prenen en aquestes situacions límit són les que condicionen la resta de les seves vides.

El fil conductor de la història, és en Vitto una persona jutjada per haver ajudat a morir a la seva parella de ball, la Joan. Intentarà justificar el perquè de la seva decisió qüestionant l’ètica d’aquests tipus d’espectacles i la deshumanització en la qual vivim. Justament intenta explicar que el seu acte va ser un acte humanitari ajudant a morir a una persona que desitjava fer-ho. Tota l’obra és una crítica a la societat, una denúncia a la realitat dels joves de les societats opulentes en temps de crisi.

La Pista ens permet reflexionar sobre on són els límits dels éssers humans, on és el límit entre què és humà i què és inhumà i qui és que marca aquests límits i que passa quan els límits desapareixen ???

La-Pista_23_bq

Amb un gran component emocional és capaç de fer-nos proper un tema aparentment tan allunyat de nosaltres. Ens fa viure davant dels nostres ulls la lluita per la supervivència i ens fa plantejar en quin és el nostre paper davant d’això, són solament espectadors que hem pagat una entrada? Tenim realment l’opció de prendre decisions o estarem sempre sotmesos a l’arbitrarietat de les decisions dels altres?

Una gran proposta d’una companyia que es “buida” a l’escenari i que ens transmet l’entusiasme i la il·lusió per compartir una feina ben feta.

Molt, però que molt recomanable !!!

Director: David Maqueda
Dramaturgia: Jaume Viñas
Intèrprets: Aïda Bellet, Boris Cartes, Oriol Escalé, Oriol Guillem/Albert Ruiz, Marc Joy, David Maqueda, Núria Martinez Montes, Marina Mulet, Joana Sureda
Ajudant de direcció : Raquel Molano // Música: Cristina Martinez //Direcció de moviment: Amanda Rubio // Escenografía i vestuari: Tània Gumbau // Diseeny d’il.luminació : Dani Gener // Técnics de sala: Adrià Rico /Albert Giner // Disseny gràfic: Oriol Escalè // Fotografíes: Aleix Melé // Producció executiva: Alba Duñó

ball de Cargols

– Teatre – L’ONADA (*****) – Teatre Lliure de Gràcia – 15/03/2013

Per MIQUEL GASCÓN

La tarda i nit del divendres 15 de març la varem dedicar plenament a la presentació de la producció Teatral L’ONADA en una taula rodona a la Sala de premsa del Teatre Lliure de Monjuïc i posterior assistència a la representació de l’obra al Teatre Lliure de Gràcia.  Encara no entenem com pot ser que els dos actes els hagin programat en les dues seus del Lliure, fent-nos anar als espectadors d’una banda a l’altre sense gaire sentit.

L'Onada - Teatre Lliure 132-imp

Als anys seixanta, Ron Jones, un jove i carismàtic professor d’institut, intenta ensenyar als seus alumnes d’història com es va poder forjar la societat que va donar peu, a l’Alemanya dels anys 30 i 40, al Nazisme i als camps de concentració i extermini. Per fer-ho engega un experiment: durant diverses setmanes els alumnes hauran de seguir unes normes estrictes que els permetran experimentar, des de dins i en primera persona, que fàcil que és convertir-se en part d’un aparell totalitari.

L'Onada - Teatre Lliure 133-imp

Avui Ron Jones és un avi que viu a San Francisco i juntament amb el seu ex alumne Mark Hancock, de Seattle, ha vingut a Barcelona per acompanyar el director Marc Montserrat durant l’estrena al Teatre Lliure de l’adaptació de L’Onada.  És un cas únic. És la primera vegada que s’explica la història tal com va passar. El Marc es va posar en contacte amb Ron Jones ara fa 5 anys i durant aquest temps ha estat treballant en extreure l’historia real i no l’ensucrada (que ha servit ja per fer un parell de pel·lícules afegint histories d’amor o suïcidis per tal de fer-les mes comercials). Ha fet servir material original que mai s’ha vist: diaris, reportatges, blocs, plans escolars… Ha tingut accés a material de primera mà. Ha fet més recerca que mai ningú abans.

L'Onada - Teatre Lliure 134-imp

l’alumne Mark Hancock i el professor Ron Jones (amb l’interprete)

En motiu dons de la presència de Ron Jones a Barcelona, ens varen oferir una taula rodona, en la que es va debatre fins a quin punt, i segons quines estratègies i formes de comportament social, es podria tornar a produir una altre “onada” avui en dia. Van participar:

– el mateix professor Ron Jones  

– Mark Hancock (alumne de Jones i participant de l’experiment original)

– Xavier Torrens Llambrich (Doctor en Ciències Polítiques i sociòleg, professor de Política Cultural de la Universitat de Barcelona i expert en educació sobre l’Holocaust i en gestió multicultural i prejudicis)

– Ana Kipen (especialista en psicologia social i maltractament, amb una llarguíssima experiència amb adolescents i joves pel que fa a prejudicis i violència: racisme i violència i sexisme i violència de gènere)

Xavier Casals (Doctor en Història, professor de diverses universitats i especialista en moviments extremistes i en l’evolució de l’extrema dreta des de la postguerra fins a l’actualitat)

 – Marc Montserrat Drukker, director d’aquesta producció.

Continua llegint