Arxiu d'etiquetes: Blanca Solé

– Teatre – SI JO NO HI FOS (LA FESTA SERÍA MÉS DIVERTIDA) La Vilella (🐌🐌🐌🐌) – 2017.10.12  (temp. 17/18 – espec. nº 63)

SI JO NO HI FOS (LA FESTA SERÍA MÉS DIVERTIDA) (temp. 17/18 – espec. nº 63)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Fa tres anys, La Vilella va inaugurar temporada amb la primera proposta de la Companyia )e(espai en construcció, “ET VINDRÉ A TAPAR“, peça que nosaltres vam considerar una petita joia.

Enguany, La Vilella inaugura temporada amb una altra joia, el nou espectacle de creació col·lectiva d’aquesta companyia, “SI JO NO HI FOS (la festa seria més divertida)“.

Imagineu el petit i acollidor espai escènic de la Vilella, imagineu-vos una festa. Vosaltres l’heu organitzada. Sona música. Hi ha gent ballant, rient, bevent. L’ambient és alegre, distès. I al racó, apartada de tot, sola, hi ha aquella persona a qui tothom ignora. La  persona que tot ho observa. La que tot ho sap. La persona solitària del racó.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Dues amigues, la Cristina (Blanca Solé) i la Julia (Maite Bassa) parlen sovint de les relacions, comparteixen aficions, comparteixen secrets. Tenen visions diferents dels homes i del que és important o prioritari a la vida.

La Cristina coneix en Marc (Xavier Pàmies), un escriptor propietari d’una llibreria I inicien una relació. Expectatives, inseguretats, pors.

Aquesta incipient relació és l’excusa per fer evident la presència de la nostra veu interior (Montse Bernad), la presència que condiciona les nostres actuacions, aquella presència invisible però que hi és, que sempre hi serà. La persona solitària del racó que tot ho sap. Una presència que representa la por, la inseguretat, la falta d’autoestima, l’orgull, el sentit del ridícul, l’angoixa, la tristesa, ….

Una figura que qüestiona, dificulta o facilita decisions i que és al mateix temps amiga i enemiga, dura i tendra, conciliadora o absolutament intransigent.

Continua llegint

– Teatre (03) – LA REBEL·LIA POSSIBLE (🐌🐌🐌🐌) – La Seca Espai Brossa – 07.09.2016

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

LA REBEL·LIA POSSIBLE – 

Aquest passat dimecres 7 de setembre va ser nit d’estrena de temporada a La Seca Espai Brossa, i ho va ser amb una obra estrenada l’any 2007  a Madrid, que va tancar un cicle amb més de 250 representacions i un munt de premis. Rebeldias posibles és el seu títol original, escrita per Javier G.Yagüe i Luis García Araus, i ara traduïda al català per Gemma Roura. Ara, aquesta proposta està dirigida per José Sánchez Orosa.

La Rebel·lia possible és una interessant visió sobre les petites lluites que tenen el seu fruit.

la-rebellia-possible_2-eduardo-pelach_27706047334_oJa al començament de l’espectacle, cinc dels actors que intervenen, d’entrada ja han trencat la quarta paret i alguns d’ells situats entre el públic, estan llegint diaris del dia i comenten en veu alta notícies de rabiosa actualitat i que ens afecten a tots, notícies de fets que ens indignen i que sovint comentem a casa o a la feina per, al moment següent,  oblidar-ho i continuar amb la vida com si res. Som incapaços d’actuar perquè pensem que no hi ha res a fer. Aquesta obra ens fa reflexionar sobre la possibilitat de les petites revoltes que poden canviar coses. 

Un conte que ens parla d’algú decent en un món indecent, de la tenacitat enfront de la impaciència, de l’idealisme enfront del pragmatisme.

García (Joan Sureda), és un personatge gris i anònim que decideix lluitar fins a les últimes conseqüències per recuperar uns cèntims de més que li ha cobrat una companyia telefònica.

En paraules de l’autor, García pertenece a la vida real. De hecho, supimos de alguien como él a través de la noticia de un periódico. Es una persona completamente anónima. Y así quiere seguir siendo. Ganó un juicio a una gran operadora internacional, que fue condenada a devolver cientos de millones de pesetas”.

Continua llegint

– Teatre – ET VINDRÉ A TAPAR (****) – La Vilella Teatre – 02/10/2014

Inicia nova temporada el Teatre La Vilella, encara força desconegut per molta gent teatraire; aquest Teatre està en el barri del Poble Sec, al Passeig de l’Exposició, 95 (molt a la bora del Teatre Grec, del Teatre Lliure i del Mercat de les Flors). Voltar i Voltar ha recolzat aquest nou Teatre des del seu inici, perquè creiem a ulls clucs en la seva línia de programació, que intenta mostrar produccions de petit format, de gran qualitat, prescindint a priori de si són o no rendibles comercialment. Els seus promotors van engegar el seu projecte la temporada passada amb una empenta e il·lusió digne d’admiració.

Et vindre a tapar

No podien haver començat millor aquesta nova temporada, amb la primera producció que presenten, encara que no es tracti d’una producció pròpia en aquest cas. Han aixoplugat a la companyia “)e( espai en construcció“,  per tal de representar l’obra “Et vindré a tapar”; es tracta d’una obra de creació col·lectiva, que prèviament va ser estrenada al mes de març d’enguany al Centre Cívic Can Felipa, dins el cicle Març de Creació Col·lectiva.

 Et vindré a tapar, ens mostra el viatge que fan tres amigues per trobar el marit d’una d’elles que ha desaparegut. Intentant sobreviure en un ambient de postguerra claustrofòbic i incert, decideixen embarcar-se en un trajecte cap a la descoberta d’una realitat per la qual encara no estan preparades.

L’obra està inspirada en una història real i basada en els casos dels milers d’homes desapareguts durant la guerra civil, així com en l’espera de les seves famílies durant més de 60 anys per tal d’obtenir informació sobre el lloc on estan enterrats.

En entrar a la sala, veiem que l’espai escènic està situada a peu pla envoltat del públic, que està assegut a tres bandes; podríem dir que l’escenografia és inexistent, encara que les actrius utilitzen unes maletes de viatge i unes peces de roba en quasi totes les escenes; al fons a la dreta, la violinista Roser Farré es fa càrrec de l’espai sonor, importantíssim en aquest espectacle, ja que mes a més de música, genera tots els sons d’ambient com poden ser la pluja, l’aigua d’un riu, o el soroll d’un tren en marxa, entre molts d’altres.

Continua llegint