Arxiu d'etiquetes: Blanca García-Lladó

– 357 – GREC2019 – Teatre – AMOR MUNDI (🐌🐌🐌+🐚) – Sala Beckett – 2019.07.11 (temp. 18/19 – RdP 072 i espectacle nº 277)

GREC2019 – AMOR MUNDI (temp. 18/19 – RdP 072 i esp. nº 277)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Dins del Festival Grec, ahir dijous vam poder veure a la Sala Beckett l’últim text de la dramaturga Victoria Szpunberg, autora resident durant aquesta temporada 2018-19, AMOR MUNDI.

Un text que reflexiona sobre la moralitat i l’altruisme a través d’una mestra que s’enfronta a un fet que ha capgirat els seus principis ètics i pedagògics.

Victoria Szpunberg (Buenos Aires 1973) és autora teatral i professora de dramatúrgia a l’Institut del Teatre i a l’Escola Superior de Coreografia de Barcelona. Autora de molts textos del que nosaltres hem pogut veure entre d’altres “La màquina de parlar” (Maldà, 2017) (vegeu la ressenya) o “L’onzena plaga” (Espai Lliure 2015) (vegeu la ressenya).

This slideshow requires JavaScript.

El passat 26 de juny va tenir lloc la roda de premsa (us deixem l’àudio) …

… on la mateixa autora comenta que l’obra parteix de la voluntat de parlar d’un tema rabiosament actual, la pedagogia i la nova concepció més humanística de l’educació, dels pros i contres dels nous sistemes d’ensenyament. Fins a on arriba la sobreprotecció que envolta els nostres fills ?

El segon punt de partida té a veure amb la filòsofa Hannah Arendt i el seu concepte d’amor mundi (que dóna títol a l’obra), estimar el món i poder fer el bé com un acte radical, estimar els altres sense fer-los mal. La importància i alhora la dificultat, d’estimar el món.

AMOR MUNDI és un viatge teatral a través d’algunes de les preguntes que pares, mestres, joves i adults ens fem en relació amb la pedagogia i als clarobscurs de la moral.

L’Aurèlia (Marta Angelat), una mestra a punt de jubilar-se i amb una malaltia que l’està deixant cega, ha estat expulsada de l’escola on treballa per culpa de la reacció violenta que ha tingut amb una alumna.

Ara, sola a casa seva, amb l’única companyia de la seva neboda (Aina Calpe) i d’una monitora jove de l’escola (Blanca Garcia-Lladó), es fa preguntes sobre la seva carrera i sobre els seus propis principis ètics i pedagògics. Ha estat impulsiva la seva reacció? O sabia perfectament el que es feia? Es pot parlar de bondat i maldat en la infantesa? Com es combat la injustícia entre noies i nois de la mateixa edat? Què li demanem a l’escola? Què estem disposats a delegar en l’educació dels nostres fills?

This slideshow requires JavaScript.

Fotografies de Kiku Piñol

L’obra comença amb un flashback quan l’Aurèlia ens explica, amb ulleres negres i un bastó blanc, que ha estat apartada de l’ensenyament per un fet puntual amb una alumna. Una ferma i convincent interpretació de la Marta Angelat.

Continua llegint →

– Teatre – GOSSOS DE NEU (🐌🐌🐌) – Àtic22 del Tantarantana – 2018.04.01 (temp. 17/18 – espectacle nº 238)

Deixa un comentari

GOSSOS DE NEU (temp. 17/18 – espec. nº 238)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir diumenge vam tornar a trepitjar l’Àtic22 del Tantarantana i vàrem trobar molt a faltar la presència del nostre amic Abel Vernet. Des d’aquí li desitgem el millor en el nou camí artístic que ha començat per “los Madriles”.

A l’Àtic22 s’està representant GOSSOS DE NEU, la nova proposta de la companyia Paradiso 99, que va guanyar el 1r Premi Laboratori Arts Escèniques Tísner. Ens explica la història de dues persones que es van estimar de manera irreductible malgrat la seva dimensió política i els seus múltiples amants.

Aquest és el segon projecte de la companyia després de “NO HI HA BOSC A SARAJEVO“, que vam veure a la Sala Atrium el juliol del 2016 (aquest projecte va ser el guanyador de la Beca Desperta per a companyies emergents el 2016).

This slideshow requires JavaScript.

Amb una dramatúrgia que no és gens fàcil, escrita i dirigida per Begoña Moral, l’obra se situa el gener de 1960 i explica el viatge que fa Judith a Groenlàndia per poder acomiadar-se d’Albert Camus, el seu amant mort unes poques hores abans. Un “viatge” a Groenlàndia totalment oníric, perquè l’accident de cotxe on va morir Camus va ocórrer a Villeblevin, una petita població francesa a 90 quilòmetres de Paris.

Continua llegint →

– Teatre – HEM VINGUT AQUÍ A DEIXAR LES COSES CLARES – (🐌🐌🐌🐌) Teatre La Gleva – 2017.12.28 (temp. 17/18 – espectacle nº 150)

Deixa un comentari

HEM VINGUT AQUÍ A DEIXAR LES COSES CLARES (temp. 17/18 – espectacle nº 150)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir dijous vam trepitjar i gaudir de la nova sala de Teatre La Gleva que va obrir portes al mes d’octubre. Un espai petit i acollidor que s’autodenomina “Teatre-Espai cultural” i on no vam poder tafanejar els llibres que omplien les prestatgeries perquè la sala era plena, de gom a gom, ja que, havien exhaurit entrades.

Un espai que des de les nou del matí és obert al públic com a llibreria, cafeteria, espai de lectura i tertúlia. Les funcions teatrals són de dijous a diumenge amb una programació que aposta per les propostes multidisciplinàries, l’originalitat i els formats no convencionals.

I cada dimecres a les 20,30h el “Teatre dels Llibres”, ón mitjançant lectures, representacions, conferències i altres activitats volen crear un espai de reflexió i profundització en les paraules.

La iniciativa d’obrir el Teatre de la Gleva ha estat de la compositora i pianista Bárbara Granados, el dissenyador de llums Rafa Puig-Samper, el productor Juli Modesto i el periodista Albert de la Torre.

La responsable de programar el Teatre de la Gleva és Júlia Simó Puyo.

Teatre La Gleva – Carrer de La Gleva, 19 – Barcelona

HEM VINGUT AQUÍ A DEIXAR LES COSES CLARES, és un espectacle interpretat per dues actrius (Blanca García-Lladó i Clara Manyós) i un clarinetista (Jordi Cornudella) que han volgut parlar de Josep María de Sagarra. La direcció és d’en Jordi Oriol.

Els tres intèrprets són al funeral de l’escriptor, una foto presideix la sala. Al davant, una urna amb les cendres. Ells esperen en un racó a què tots els assistents ocupin els seus llocs. Formalment, interpreten una peça musical en honor del difunt, en Jordi toca el clarinet, la Clara l’acordió i la Blanca una peculiar percussió, però el que semblava un acte seriós, esdevé una altra cosa. En acabar la cançó esperen que algú digui unes paraules, no s’aixeca ningú, i ho fan ells, entrebancant-se amb les paraules i sense saber quin guió han de seguir.

Continua llegint →

– Teatre (278) – ESQUERDES PARRACS ENDERROCS (🐌🐌🐌) – TNC Sala Tallers – 12.05.2017

3 respostes

ESQUERDES PARRACS ENDERROCS –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Inicialment aquesta proposta estava titulada Collar de Cranis (Varietats a la Brossa) i després del procés de creació i assajos ha quedat rebatejada com ESQUERDES PARRACS ENDERROCS que és el seu títol definitiu.

Tal com ens van comentar a la roda de premsa, aquest és l’espectacle central de l’epicentre Brossa produït conjuntament amb l’Institut del Teatre, dins del projecte IT Teatre, i amb la col·laboració de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). IT Teatre és la nova companyia de graduats en arts escèniques de l’Institut del Teatre.

En aquella roda de premsa, va ser difícil que ens expliquessin amb claredat el que dies després aniríem a veure i ara ho entenem, perquè a l’hora d’escriure aquesta ressenya encara se’ns fa més difícil escriure quelcom sobre el que hem vist a la Sala Tallers del TNC.

Carles Santos i Jordi Oriol han conduït a aquest grup de joves creadors a la recerca de Brossa i del seu llegat essencial, en un intent d’oferir-nos una mirada d’avui sobre Joan Brossa.

Tal com ens expliquen en el programa de mà, la visió diferent que tenien els dos directors respecte a l’obra de Joan Brossa, per generació, per referència i experiència ha fet que la peça s’estructuri en dues parts, la primera mira de fit a fit a Brossa, hi parla directa, mentre que l’altra s’hi refereix amb al·lusions i indirectes a través de la mirada primera ….

Continua llegint →

– Teatre – Grec2016 – ESTACIÓ TÈRMINUS (🐌🐌+ 🐚) – Mercat de les Flors – Sala MAC – 04/07/2016

Deixa un comentari

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dilluns passat, 4 de juliol al vespre, Festival Grec, Mercat de les Flors, esperem entrar dins l‘ESTACIÓ TÈRMINUS.

I és que és així com trobem la sala quan entrem, les butaques no hi són, una estructura metàl·lica encercla un espai central on hi ha tres bancs de fusta i un munt de maletes. Als laterals uns taulons de fusta fan de grades. Un parell de grans pantalles, a banda i banda informen de les sortides dels trens. A una banda de l’espai maquines expenedores de begudes, a l’altra banda dos lavabos. (que algú fins i tot, els voldria utilitzar, malgrat que són de attrezzo).

Moltes expectatives que de mica en mica s’aniran diluint. I és que ens trobem amb un muntatge i una posada en escena potents, unes interpretacions entregades i quasi totes convincents, però ens ha fallat el text, que per nosaltres ha estat poc elaborat. Quan sortim comentem que tenim la impressió que hem assistit a una pluja d’idees de temes relacionats amb la violència, sense aprofondir en cap cas; no hem vist un text acabat i amb un fil argumental estructurat.

Continua llegint →