LÀ – BARÓ D’EVEL (temp. 17/18 – espectacle nº 342)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Ahir diumenge a la tarda i després d’un dinar familiar per celebrar l’aniversari del Miquel, ens dirigim al Lliure de Gràcia per gaudir d’un nou espectacle del Festival Grec. Es tracta de LÀ de la companyia Baró d’Evel.
LÀ és la primera part del díptic escènic “Là, sur la falaise“ que la companyia ha decidit portar als escenaris barcelonins i, que si es compleixen les previsions, l’any 2019 tancaran amb “Falaise”. Dues peces concebudes per explorar les dualitats, que es mouen entre conceptes oposats, negre i blanc, equilibris i desequilibris.
Dos intèrprets, dos cossos, dos gèneres, però també dos colors: el negre i el blanc, i dos regnes: l’animal i l’humà.
La necessitat de deixar-se transformar per l’altre, de deixar-se desplaçar per l’altre. La soledat i la constatació que tot continua i que tot torna a començar.
La companyia francocatalana Baró d’Evel, integrada per Camille Decouverte i Blaï Mateu, presenta la particularitat de què treballa amb animals. Homes, dones, nens i animals treballen junts i la música, l’acrobàcia, el cant i la dansa s’inventen al voltant i amb la presència animal.
Ja vam veure incorporació d’animals, un cavall i ocells, a “BÈSTIES”, l’anterior espectacle que vam poder gaudir al Mercat de les Flors l’any 2015. Els altres espectacles que hem vist de la companyia han estat “OBRES” en 2013, “MAZÙT” en 2012 ambdós al Mercat de les flors, i “Ï” al Teatre Lliure, en 2011 on nosaltres vam descobrir el treball de Blaï Mateu.
En aquest espectacle, LÀ, tots dos compareixen, micro en mà, en un escenari d’una blanquíssima claror que, segons avança la peça, es va transformant. Comparteixen espai amb una au, GUS, que evoluciona amb ells per l’escenari, un ocell de plomes blanques i negres, que pot representar tant el món de la superstició i les creences com la llibertat i la lleugeresa.
Una peça per a dos humans, un micro, un corb anomenat Gus i dos colors: el blanc i el negre. Poesia, moviment i circ contemporani en un espectacle diferent, que atrapa per la seva senzillesa i alhora extremada complexitat. Un escenari blanc en què van apareixent les pinzellades negres, i un vestuari negre que de mica en mica es va cobrint de blanc. La música de Fanny Thollot, i la il.luminació d’Adèle Grépinet tenen un paper fonamental en tota la proposta.
