Dimecres passat al Palau de la Música creiem que estàvem tocant el cel i és que en el que serà el nostre últim concert del PALAU100 (no hem renovat per la temporada vinent), vàrem viure una de les nits musicals més meravelloses dels últims anys. La versió concert de l’òpera DON GIOVANNI de Wolfgang Amadeus Mozart interpretada per l’orquestra Freiburger Barockorchester i dirigida per René Jacobs.

Curiosament mai m’han agradat les òperes en format “concert” perquè considero que una òpera a banda d’haver de tenir una bona música i unes grans veus per interpretar-la, és també Teatre i realment és una llàstima que per motius econòmics aquesta part de les Arts escèniques es vagi perdent. Però en aquest cas, encara que no hi havia escenografia, ni vestuari, ni dansa…. sí que va haver interpretació teatral, perquè els cantants van escenificar meravellosament com a actors, jo diria com gairebé mai havia vist en un escenari… i encara menys salvant els inconvenients de la petitesa del escenari del Palau.

El Don Giovanni de Mozart és un dels monuments musicals i teatrals més importants de tots els temps. Amb una partitura modèlica i plena de nous reptes, ens convida a reflexionar sobre les debilitats de l’ésser humà, les obsessions sexuals del protagonista, el camí de la virtut i l’egoisme com a condemna.

René Jacobs ha volgut interpretar l’òpera més coneguda de Mozart i les tres òperes que va compondre amb l’ajuda del llibretista Lorenzo da Ponte, en quatre temporades seguides de PALAU100. Per sort hem pogut veure les  tres primeres interpretacions, de les quals us deixem les nostres cròniques:

2012-13: La flauta màgica, KV 460
2013-14: Le nozze di Figaro, KV 492
2014-15: Don Giovanni, KV 527
2015-16: Così fan tutte, KV 588

Les veus solistes en lloc d’estar palplantats davant d’un faristol (com acostuma a passar), es movien per tot l’escenari i fins i tot pels passadissos de platea i els pisos superiors, intentant i aconseguint que els espectadors gairebé, ens creguéssim veure una representació real.

La direcció musical de René Jacobs, és realment excepcional, aconseguint fer vibrar als espectadors des de la primera nota fins a la darrera 3 hores i mitja més tard. L’orquestra Freiburger Barockorchester, es magnifica realment, però crec que en bona mesura és a força del treball de René Jacobs.

Per acabar d’arrodonir-ho els cantants solistes van aconseguir un nivell altíssim, començant per Johannes Weisser interpretant el paper protagonista de Don Giovanni, acompanyat per Marcos Fink amb una excel.lent interpretació de Leporello; bé, encara que al principi semblava que estava a un nivell més baix, Jeremy Ovenden (Don Ottavio); les interpretacions dels tres papers femenins em van agradar moltíssim… Birgitte Christensen (Donna Anna), Alexandrina Pendatchanska (Donna Elvira) i Sunhae Im (Zerlina); però el que em va impressionar mes de tots, malgrat els seus dos petits papers va ser Tareq Nazmi (Masetto i el Commendatore).

Les intervencions del Cor de Cambra del Palau de la Música, van estar excel·lents a més de simpàtiques, perquè també van intentar escenificar el més possible la seva actuació.

Resumint, una nit que recordarem per secula seculorum. Sense cap mena de dubte la millor nit d’aquesta temporada de PALAU100, que ha estat molt irregular; si la resta de nits haguessin estat almenys al 50% d’aquest nivell, no ens haguéssim plantejat pas la nostra renovació, malgrat l’estretor, incomoditat i falta de visibilitat de la majoria de butaques del Palau.

Freiburger Barockorchester – René Jacobs, director

Cor de Cambra del Palau de la Música