Arxiu d'etiquetes: BIRDIE

– Teatre – Grec2016 – BIRDIE (🐌🐌🐌🐌) – Sala Hiroshima – 06/07/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón

BIRDIE

Una de les primeres entrades que vàrem comprar d’aquest Festival Grec, en quant va sortir tota la programació, perquè teníem clar que no ens volíem perdre la nova proposta de la Companyia Agrupación Señor Serrano.

A un dels seus components, Àlex Serrano, el vàrem descobrir l’any 2011, en aquells malauradament desapareguts RADICALS que l’anterior director del Teatre Lliure, Àlex Rigola va promoure; malgrat que llavors ja utilitzava la tecnologia, aquella “Mutual Assured Destruction” estava lluny encara del que ara podem veure.

Després del canvi de direcció del Teatre Lliure, RADICALS va desaparèixer i en la seva substitució es va crear un cicle molt més reduït sota el títol de NEO (Noves Escenes Obertes) i dins d’aquest vàrem veure “Katastrophe“, signada ja per la Agrupación Señor Serrano i la incorporació de Pau Palacios.

Però el salt qualitatiu es va produir en la proposta que van presentar al Grec 2014, en el que es va afegir un nou membre: Ferran Dordal; estem parlant de “A house un Asia“,que llavors se’ns va escapar, però que per sort el vàrem poder repescar l’any següent al Teatre Auditori de Granollers; aquell espectacle va girar internacionalment per mig planeta i va obtenir el Lleó de Plata de la Biennale di Venezia, malgrat que a Catalunya i a Espanya, a causa de tractar-se de “Teatre d’objectes”, els programadors no es van arriscar i va ser molt difícil de veure.

Pels que encara no coneixeu la seva obra, us haig de dir que el Teatre Lliure ha programat en la temporada vinent, del 22 al 25 de setembre, tres de les seves propostes, dues de les quals ja hem fet referència ….”Katastrophe” i “A house un Asia“; la tercera serà nova per nosaltres,”Brickman Brando Bubble Boom” i ja tenim les entrades reservades, dins del nostre abonament.

Birdie - Sala Hiroshima - cartellPerò en aquesta crònica toca parlar de BIRDIE, que és l’espectacle que hem vist aquests dies a la Sala Hiroshima i hem de dir que hem tornat a gaudir de valent amb la seva nova proposta.

Teatre d’objectes i en la seva línia de denúncia, potser encara més acusada que en altres ocasions, perquè tracta sobretot de les migracions humanes que ara ens afecta tant directament i evidentment com sempre fent us de les tecnologies més sofisticades, amb un treball mil·limètricament controlat de vídeo en directe i maquetes molt i molt elaborades, però també incorporant text, performance, filmacions i so.

Continua llegint