Arxiu d'etiquetes: Biel Duran

– 085 – Teatre – L’OMISSIÓ DE LA FAMILIA COLEMAN – Teatre Romea (🐌🐌🐌🐌+🐚) – 2018.11.24 (temp. 18/19 – espectacle. nº 065)

L’OMISSIÓ DE LA FAMILIA COLEMAN (temp. 18/19 – espec. nº 065)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ara farà nou anys que vàrem veure “La omisión de la familia Coleman” a l’espai Lliure i ens va fascinar, ens va fer entrar en contacte amb el teatre de Claudio Tolcachir i la manera de fer del teatre argentí de la companyia Timbre 4.

Des d’aleshores hem vist diverses propostes d’en Claudio Tolcachir com “Emilia“, “El viento en un violin“, o dirigides per ell com “Todos eran mis hijos” i ara hem tingut l’oportunitat de gaudir d’aquesta versió catalana, amb traducció de Jordi Galceran, de L’OMISSIÓ DE LA FAMILIA COLEMAN, dirigida pel mateix Tolcachir.

Una proposta agosarada pel que implicava comparar una obra escrita i pensada en argentí i per al teatre argentí, i transformar-la en una obra en català on com comenta Jordi Galceran Els Coleman catalans, conservant els detalls particulars que tenia el discurs d’alguns personatges, parlen un català normal, sense artificis”.

I com comenta el mateix Tolcachir al programa de mà s’ha complert el seu desig “el misteri de muntar un text meu en un altre idioma i comprovar que el teatre és humanitat i ho travessa tot.” Barrejar una obra tan argentina amb l’univers d’una família, en aquest cas, catalana, em semblava un experiment molt excitant. A més, fer-la en un altre idioma, m’ha obligat a redescobrir-la”.

Un text que es va estrenar l’any 2005 i ha estat representat en 22 països diferents. Un text que ens parla de la desesperació i l’individualisme, d’una família al límit de la dissolució, d’una convivència impossible. Els personatges que formen aquesta insòlita família van apareixent a escena i a través de l’absurd i l’humor negre ens deixen entreveure el drama d’unes relacions marcades per la falta de comunicació i la manca d’empatia.

Continua llegint

– Teatre – OVELLES (🐌🐌🐌🐌🐌) – Sala FlyHard – 2018.06.11 (temp. 17/18 – espectacle nº 311)

OVELLES (temp. 17/18 – espectacle nº 311)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dilluns vam fer cap a la Sala Flyhard aprofitant justament això, que era dilluns i és una de les poques sales de Barcelona que ofereixen programació.

OVELLES és un espectacle escrit i dirigit per Carmen Marfà i Yago Alonso que ens parla de tres germans que viuen a Barcelona, i d’una herència. Tots tres tenen una bona formació. Tots tres tenen feina. I, com ens passa a la majoria de nosaltres, amb la vida atrafegada que imposa la ciutat, els tres germans no troben gaires moments per estar junts i la comunicació entre ells és la justa.

Es troben a casa del Víctor perquè han rebut una singular herència d’un tiet que vivia en un poble de la província de Terol: 512 ovelles i un gos d’atura que es diu “Pili”.

Albert Triola és Víctor, el germà gran. És arquitecte, fa deu mesos que ha trencat amb la seva parella i encara no s’ha refet emocionalment. Vol fer un canvi a la seva vida i es planteja ser guionista.

Gemma Martínez és l’Alba, treballa en precari, està casada i té un fill de divuit mesos.

Biel Duran és l’Arnau, no té lligams i treballa fent el que li agrada, d’informàtic. Viu en un pis compartit i té un bon sou.

L’Alba i l’Arnau són bessons. L’Alba mostra més complicitat amb el Víctor. L’Arnau i el Víctor són la cara i la creu.

I ara, tots tres, s’han de plantejar com tenir cura d’aquestes ovelles. I es plantegen tres alternatives, cuidar-les, vendre-les o sacrificar-les.

Continua llegint