Arxiu d'etiquetes: Begoña Moral

– Teatre – GOSSOS DE NEU (🐌🐌🐌) – Àtic22 del Tantarantana – 2018.04.01 (temp. 17/18 – espectacle nº 238)

GOSSOS DE NEU (temp. 17/18 – espec. nº 238)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir diumenge vam tornar a trepitjar l’Àtic22 del Tantarantana i vàrem trobar molt a faltar la presència del nostre amic Abel Vernet. Des d’aquí li desitgem el millor en el nou camí artístic que ha començat per “los Madriles”.

A l’Àtic22 s’està representant GOSSOS DE NEU, la nova proposta de la companyia Paradiso 99, que va guanyar el 1r Premi Laboratori Arts Escèniques Tísner. Ens explica la història de dues persones que es van estimar de manera irreductible malgrat la seva dimensió política i els seus múltiples amants.

Aquest és el segon projecte de la companyia després de “NO HI HA BOSC A SARAJEVO“, que vam veure a la Sala Atrium el juliol del 2016 (aquest projecte va ser el guanyador de la Beca Desperta per a companyies emergents el 2016).

This slideshow requires JavaScript.

Amb una dramatúrgia que no és gens fàcil, escrita i dirigida per Begoña Moral, l’obra se situa el gener de 1960 i explica el viatge que fa Judith a Groenlàndia per poder acomiadar-se d’Albert Camus, el seu amant mort unes poques hores abans. Un “viatge” a Groenlàndia totalment oníric, perquè l’accident de cotxe on va morir Camus va ocórrer a Villeblevin, una petita població francesa a 90 quilòmetres de Paris.

Continua llegint →

– Teatre – NO HI HA BOSC A SARAJEVO (🐌🐌🐌🐌) – Sala Atrium – 10/07/2016

Deixa un comentari

Per Imma Barba & Miquel Gascón

NO HI HA BOSC A SARAJEVO

Diumenge 10 de juliol vam aconseguir encabir aquesta proposta dins de la nostra agenda “plagada de Grecs”. Hagués estat una llàstima, que no l’haguéssim pogut veure perquè ens va deixar absolutament aclaparats, tant pel text, com per la posada en escena com per les magnífiques interpretacions dels nou intèrprets.

Quan entrem dins la petita Sala Atrium, set dels actors hi són a l’escenari, es belluguen pausadament com ninots al ritme d’una música que no escoltem, la música irromp a la sala i ells comencen a ballar frenèticament. De cop, una parella alenteix els seus moviments i mira de forma insistent una persona que serà atacada per la resta.

Una guerra que ens va alertar a tots però que vam viure de lluny tot i que com diuen en un determinat moment, es desenvolupava a només tres hores de Barcelona. La Guerra dels Balcans va destruir moltes vides però també va acabar amb moltes il·lusions i va esguerrar la vida futura de tots els que d’una forma o altra van estar implicats.

Estem davant d’una proposta que ens parla d’aquesta guerra i ens la mostra amb diferents històries que tenen lloc davant nostra al mateix temps. Partint d’un fet real, el testimoni gravat d’un franctirador que explicava d’una manera freda la seva actuació en el conflicte, l’autora (Begoña Moral) construeix un personatge, magníficament interpretat per Guillem Motos, i al seu voltant, la resta d’històries.

Continua llegint →

– Teatre – OMBRA I SILENCI (🐌🐌🐌) – Sala Fènix – 01/05/2016

Deixa un comentari

Per Imma Barba i Miquel Gascón

Diumenge passat vàrem tornar a fer “doblet” i en aquesta segona sessió, vam poder veure la primera de les propostes del cicle de Teatre Imatge, sota el nom de YO GESTO, que per segon any consecutiu organitza la Sala Fènix i de la que vaig anticipar la programació en l’entrada sobre la roda de premsa a la qual vaig poder assistir (AQUÍ podeu veure aquella crònica).

Es tracta de la peça “OMBRA I SILENCI” amb la interpretació de Núria Rocamora i la direcció i dramatúrgia de Begoña Moral. Aquesta obra va ser representada al mes de juny del 2015 a l’Àtic22, un dels nostres espais de referència, però aleshores no vam poder veure-la.

Aquest projecte va sorgir a partir de la lectura del llibre de poemes “Contra la mort” del poeta Pere Rovira. Amb aquesta lectura neix la idea de crear un espectacle que parli de la vellesa recollint poemes de diferents autors que tracti sobre el tema. Aquesta peça vol ser un viatge poètic i oníric que parli sobre la vellesa i el sentit de la vida. Ens vol mostrar la vellesa com una etapa de la vida que cal enfrontar sense angoixa.

La posada en escena ja impacta des del moment d’entrar, un llit inclinat amb la Núria Rocamora que dorm, dues cadires i el terra ple de plomes. Ella es remou inquieta, sent veus en el seu somni, són veus inintel·ligibles, però que quan ella desperta identifica amb els seus avis, ja morts, però que li volen explicar alguna cosa.

Continua llegint →