FLOR DE NIT –
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Teníem moooooooltes ganes de veure aquesta versió del musical FLOR DE NIT, que va produir Dagoll Dagom en el seu dia i que es va estrenar l’any 1992.
Encara no entenem el perquè ens vàrem perdre aquesta versió en petit format, que es va atrevir a fer la companyia Gataro, i que es va representar els anys 2014 i 2015; ara no ens ho hem pensat ni dues vegades per veure-la a la seva reposició, novament a l’Almeria Teatre….. i encara menys sabent que va aconseguir un premi Butaca el 2015.
Flor de Nit era un cabaret del Paral·lel, un dels carrers més emblemàtics de la Barcelona dels anys 20 i 30 del segle passat …. que fort comença a sonar dir això ….. Un cabaret que reuneix artistes, bohemis, senyorets i gent de l’alta burgesia barcelonina però en el que també es trobaven revolucionaris i noies de vida sospitosa. Estem en una època convulsa on tot està a punt de canviar i que acabarà en la Guerra Civil. I en aquests cabarets convergeixen tots tipus de persones, deixant de banda diferències polítiques i ideològiques, buscant la disbauxa i el plaer.
Un cop contextualitzat, podem dir que Flor de Nit ens parla d’un triangle amorós, Rosa (Ariadna Suñé) és la nova estrella del cabaret que ha estat acollida a casa seva per en Quimet (Lluís Canet), un revolucionari idealista que es guanya la vida com pot. Entre ells dos, nomes hi ha companyonia i amistat fins que irremeiablement desemboca en un altra cosa. D’altra banda un poeta, Sebastià Reynals (Lluis Parera) un assidu del cabaret i que té a la Coloma (Marta Capel), una de les noies, com amant, s’encapritxa de Rosa i aconsegueix seduir-la. Un argument molt complet i ben estructurat, una tragèdia amarada de música.
Tot un luxe, que en un teatre petit i amb escasos recursos econòmics la música sigui en directe, presidint en certa manera al centre de l’escenari tota la representació, amb incorporació del pianista (Gerard Alonso) com un personatge més, l’Adelaida….. i un parell de músics més.
El petit espai i suposem que els minsos recursos econòmics disponibles obliga al desdoblament d’alguns dels actors en més d’un personatge, però el conjunt no es ressent pas i al contrari, ens ofereixen un bombonet, un musical de petit format esplèndid.
