Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

DIE ZAUBERFLÖTE (La flauta màgica) – 

Fa més d’un any, quan vàrem renovar el nostre abonament anual de temporada del Gran Teatre del Liceu, recordo que en veure programada aquesta òpera, amb una versió en què l’escenografia és substituïda pel Cinema, em va fer especial il·lusió i vàrem pensar que es tractava d’una iniciativa innovadora que segurament ens agradaria molt.

Quan fa pocs dies, dins del Festival Grec, vàrem poder veure una producció teatral argentina (Historia de amor), on es barreja la interpretació de teatre en directe, amb una pel·lícula de cinema en pantalla …. que malauradament ens va decebre força; vàrem començar a pensar que potser ens passaria quelcom semblant amb la posada en escena d’aquesta versió de LA FLAUTA MÀGICA.

Així ha estat, perquè en general ens hem avorrit força, malgrat que reconeixem la gran dificultat tècnica de poder sincronitzar la música d’una orquestra en directe amb la projecció d’una pel·lícula (que no pot parar la seva projecció) i amb els moviments dels actors- cantants, interpretant sobre el fons d’una pantalla plana de cinema, sense la perspectiva que tenen els espectadors a la Sala.

La Flauta Màgica, de Wolfgang Amadeus Mozart, és sens dubte una de les òperes que més hem vist i que més ens agraden i és que la seva música és extraordinària i té algunes àries que fins i tot la gent que no acostuma a anar als teatres d’òpera, les reconeix rapidament.

Continua llegint →