Avui és dijous de Corpus i a Barcelona se celebra amb l’OU COM BALLA; és el primer Corpus que he tingut la sort de viure intensament i de bon matí i sense presses … això de no treballar, cada dia m’agrada més i malauradament m’adono ara de què he estat 48 anys, tancat en una oficina que no m’ha permès gaudir dels petits moments com aquest, que et regala la vida.
El Corpus és una de les festes més antigues de la ciutat, que es caracteritza per l’activitat de “l’ou com balla”, una de les celebracions més singulars de Barcelona, ha distingit la diada de Corpus des de l’any 1637. El costum consisteix a fer ballar un ou als brolladors de claustres, patis i jardins, que es guarneixen per a l’ocasió amb motius florals i cireres.
Enguany ” l’ou com balla” es pot veure a 19 llocs diferents de la ciutat i malgrat que he sortit de casa ben d’hora, únicament m’he pogut apropar a 10 d’aquests, tot fent una ruta que m’ha facilitat molt el fulletó que l’ajuntament ha editat i que es podia trobar en aquests punts.
He començat a l’Església de Santa Anna i el seu preciós claustre…
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Aquest any 2014, intentarem apostar una mica mes pel cinema i és que volem aprofitar les noves tecnologies que “l’any nou” ens ha portat a casa nostre, avançant-se uns dies als Reis de l’Orient. Nova pantalla mes gran, amb connexió a Internet, 3D… i evidentment connectat a l’equip de musica… gairebé un petit cinema. El primer que varem veure va ser una òpera (LA SONNAMBULA de Bellini), a traves del portal Medici TV al que estem subscrits.
Però a partir d’ara, intentarem veure mes Cinema, amb unes condicions optimes i sense sortir da casa…. sense “VOLTAR” mes del que ja ho fem.
Les pel.licules que hem pogut veure durant el mes de gener 2014, han estat les següents:
La nit del 18 d’Agost de 2013 el cometa Rose va creuar el cel de la ciutat de Barcelona. Un marc incomparable i massa gent sense dormir perquè no passi res… i en paral·lel, històries meravelloses. “Barcelona nit d’estiu” es centra en sis contes lleugers amb un denominador comú: L’amor, i diverses de les formes en què pot complicar-nos la vida.
El millor : Els actors, el to unitari i la frescor de totes les històries. Una pel·lícula delicada i detallista. Rodada a la ciutat en la que vaig néixer i que tan estimo….i descobrir de sobte que treballa un amic nostre… en Jordi Pérez i Soldevila (director de la Vilella Teatre). Pel·lícula sense gaires pretensions que l’únic que pretén es que l’espectador passi una bona estona.
Any: 2013 – duració: 95 min. – Catalunya – Director: Dani de la Orden – Guió: Daniel Gonzalez, Eric Navarro, Eduard Sola – Música: Joan Dausà – Fotografía: Ricard Canyellas
Repartiment: Francesc Colomer, Jan Cornet, Joan Dausà, Mar Del Hoyo, Laura Díaz, Miki Esparbé, Sara Espigul, Luis Fernández, Marc García Coté, Àlex Monner, Miriam Planas, Jordi Pérez, Alba Ribas, Santi Ricart, Pau Roca, Mingo Ràfols, Bárbara Santa Cruz, Bernat Saumell, Marta Soler, Elena Tarrats, Cristian Valencia, Claudia Vega, Peter Vives, Laura Yuste
En una illa del Mississippi, dos nois descobreixen a un fugitiu anomenat Mud. Ha matat un home per protegir a l’amor de la seva vida, Juniper, i ara s’amaga dels caçadors de recompenses. Els nois accedeixen a ajudar a reunir-se amb Juniper i preparar la seva fugida junts, sense saber que l’aparició de Mud significarà la fi de les seves a adolescències.
Un preciós retrat adolescent; descriu admirablement la fascinació d’aquests xavals cap al perill desconegut. Una pel·lícula amb una certa intriga derivada d’una història d’adults, cruel i tan crua com càlida… però que al mateix temps esta impregnada d’amor i tendresa.
Premis:
2012: Festival de Cannes: Secció oficial de largmetratges
2013: National Board of Review (NBR): Top 10 pel.lículas independents
2013: Independent Spirit Awards: millor repartiment. Nominada a millor director
Any: 2012 – duració: 130 min. – Estats Units – Director: Jeff Nichols – Guió: Jeff Nichols – Música: David Wingo – Fotografía: Adam Stones
Repartiment: Matthew McConaughey, Tye Sheridan, Jacob Lofland, Reese Witherspoon, Sam Shepard, Ray McKinnon, Paul Sparks, Bonnie Sturdivant, Sarah Paulson, Michael Shannon, Joe Don Baker, Stuart Greer
– 03 – AVATAR – (3D) – (*****) – Blu Ray 3D – 05/01/2014
Any 2154 . Jake Sully, un ex- marine condemnat a viure en una cadira de rodes , continua sent, tot i això , un autèntic guerrer . Precisament per això ha estat designat per anar a Pandora , on algunes empreses estan extraient un mineral estrany que podria resoldre la crisi energètica de la Terra . Per contrarestar la toxicitat de l’atmosfera de Pandora , s’ha creat el programa Avatar , gràcies al qual els éssers humans mantenen les seves consciències unides a un avatar : un cos biològic controlat de forma remota que pot sobreviure en l’aire letal . Aquests cossos han estat creats amb ADN humà , barrejat amb ADN dels nadius de Pandora , els Na’vi . Convertit en avatar , Jake pot caminar altra vegada . La seva missió consisteix a infiltrar-se entre els Na’vi , que s’han convertit en el major obstacle per a l’extracció del mineral . Però quan Neytiri , una bella Na’vi , salva la vida de Jake , tot canvia : Jake , després de superar certes proves , és admès en el seu clan . Mentrestant , els homes esperen els resultats de la missió de Jake.
Immensa en tots els sentits. Avatar és un aclaparador espectacle d’immersió. L’art de la tecnologia 3D ens submergeix dins, però és la viva raresa del misteriós món tropical imaginat per Cameron el que ens manté fascinats. Un espectacle únic, paisatges sorprenents, una narració excitant i un missatge antiimperalista i de tornada a la naturalesa.
2009: Premis César: Nominada a millor pel.lícula extranjera
2009: Asociació de Crítics de Chicago: 2 Nominacions
Any: 2009 – duració: 161 min.- Estats Units – Director: James Cameron – Guió: James Cameron – Música: James Horner – Fotografía: Mauro Fiore
Repartiment: Sam Worthington, Zoe Saldana, Sigourney Weaver, Stephen Lang, Michelle Rodríguez, Giovanni Ribisi, Joel David Moore, Wes Studi, CCH Pounder, Laz Alonso, Dileep Rao
Imanol Arias dóna vida a Vicente Ferrer, un home que va triar l’acció com a mètode per lluitar contra la pobresa, transformant la terra desnonada d’Anantapur, un districte desèrtic de l’Índia, en un paisatge fèrtil i productiu. La pel·lícula es centra en els últims trenta anys del jesuïta català per narrar la seva batalla contra enemics que d’entrada, semblen imbatibles.
La història d’un home bo, que va lluitar per els seus ideals …i que no va dubtar en deixar els jesuïtes, perquè els seus superiors l’impedien desenvolupar els seus projectes. Desprès es va casar i va tenir fills i això a l’època franquista era un sacrilegi; el van convertir en un proscrit davant d’aquell regim catòlic/totalitari. Interessant pel·lícula per conèixer una mica mes en profunditat la vida d’aquest català universal.
Basada en la història real d’Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels poc transitats canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d’una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.
Un trepidant espectacle visual ple de supens. La pel·lícula et commou, et sacseja i et transmet l’alegria d’estar viu. “127 Horas” ofereix un repte esglaiador per a un cineasta: com fascinar al públic quan el teu protagonista ni tan sols es pot moure?. Les aportacions dels exteriors són d’una exemplar espectacularitat.
Premis:
2010: Oscar: 6 nominacions, incloent millor pel · lícula, guió i actor (Franco) 2010: Globus d’Or: 3 nominacions: actor drama (James Franco), guió i BSO 2010: Premis BAFTA: 8 nominacions, incl. millor film britànic, director i actor 2010: Independent Spirit Awards: Millor actor (Franco). 3 nom., Incl. millor pel · lícula 2010: American Film Institute (AFI): Top 10 – Millors pel · lícules de l’any 2010: Critics ‘Choice Awards: Millor cançó. 8 nom., Incl. millor pel · lícula
any: 2010 – duració: 93 min. – Regne Unit – Director: Danny Boyle – Guió: Simon Beaufoy, Danny Boyle – Música: A.R. Rahman – Fotografía: Anthony Dod Mantle, Enrique Chediak
Repartiment: James Franco, Kate Mara, Amber Tamblyn, Clemence Poésy, Treat Williams, Kate Burton, Lizzy Caplan
– 06 – Z GUERRA MUNDIAL (3D) – (***) – Blu Ray 3D – 12/01/2014
Quan el món comença a ser envaït per una legió de morts vivents, Gerry Lane (Brad Pitt), un expert investigador de les Nacions Unides, intentarà evitar la fi de la civilització en una cursa contra el temps i el destí. La destrucció a què es veu sotmesa la raça humana el porta a recórrer el món sencer buscant la solució per frenar aquesta horrible epidèmia.
Un munt de impressionants peces embastades entre si, en comptes d’una bona història narrada de manera convincent. Hi ha algunes sorpreses narratives en la pel·lícula i no hi ha els diàlegs ximples i sorollosos que habitualment infecten aquest gènere. No tracta d’anar més enllà dels límits de l’entreteniment comercial, però fa el que pot per trobar maneres interessants de fer que passem el temps. En format 3D és realment espectacular.
Premis:
2013: Satellite Awards: Nominada a millors efectes visuals
Any: 2013 – durada: 116 min. – Estats Units – Director: Marc Forster Guió: J. Michael Straczynski, Matthew Michael Carnahan – Música: Marco Beltrami – Fotografia: Robert Richardson
Repartiment: Brad Pitt, Mireille Enos, Daniella Kertesz, David Morse, Matthew Fox, Eric West, James Badge Dale, David Andrews, Peter Capaldi, Ludi Boeken, Fana Mokoena, Abigail Hargrove, Elyès Gabel, Pierfrancesco Favino, Moritz Bleibtreu, Ruth Negga
Un home de negocis que veu venir la fallida de la seva empresa, decideix fingir la seva pròpia mort amb la complicitat de la seva dona i l’amant d’aquesta, metge de professió, que haurà de signar el certificat de defunció. Amb això el marit aconseguirà cobrar la seva pròpia assegurança de vida de cinc milions de pessetes amb la que podrà iniciar una nova vida a Suïssa, i la parella d’amants tindrà el camí lliure per casar-se.
Una pel.licula espanyola de l’any 1962, amb un guió molt ben treballat on l’intriga i el genere negre esta molt ben representat. Una veritable sorpresa que a vegades la televisió ens ofereix a l’intentar veure quelcom “potable” fent zaping.
any 1962 – Durada 88 min. – país Espanya – Director Josep Maria Forn – Guió Luis Alcofar, Josep Maria Forn, Jaume Salom – Música Federico Martínez Tudó – Fotografia Ricardo Albiñana
Repartiment Tomás Blanco, Florencio Calpe, Susana Campos, Félix Fernández, Luis Induni, Yves Massard, Gonzalo Medel, Carmen Mejías, Salvador Muñoz, Joaquín Navals
Segon intent de veure aquesta producció que ja prometia d’entrada. La setmana passada varem haver d’anul·lar la nostra assistència perquè precisament aquell dia es va morir la meva “sogre predilecte” tal i com li acostumava a dir… i ella reia ben a gust perquè li feia gràcia aquesta rucada meva.
No varem voler que aquesta producció al TNC ens quedes marcada d’alguna manera com si per nosaltres estigues maleïda i fa pocs dies varem tornar a comprar les entrades de nou i ja posats la varem fer coincidir amb el dia del col·loqui, que al TNC van variant de dia sense gaires miraments i sense cap respecte als abonats que han reservat les seves localitats fa molts mesos, tenint en compte la primera data anunciada.
Haig de dir, que “BARCELONA”, esta sent una agradable sorpresa per molts “teatraires” i molts d’ells ja diuen que es tracta de la millor producció de la temporada del TNC. Veritablement nosaltres coincidim plenament amb aquesta valoració i creiem que teatre contemporani català com aquest és el que fa que a casa nostra estimem cada cop mes el Teatre amb majúscules. El seu autor i també director PERE RIERA, és el responsable d’aquesta meravella d’espectacle.
El que en un principi hauria de ser un argument a un país qualsevol durant una guerra qualsevol, es va anar transformant en una història en el que mes important és la relació entre dues amigues amb dues concepcions de vida antagòniques…… durant les 12 hores d’un dia a Barcelona, concretament el 18 de març de 1938 (matí, tarda o nit), des de què surt el sol fins que es posa, durant un dels tres dies on els bombardejos a la ciutat per l’aviació feixista italiana a les ordres de Franco, va massacrar la població civil catalana, on van morir 2500 persones….. un altre “Guernika”, amb moltes mes víctimes i que s’ha intentat silenciar.
Per tal de celebrar plegats “Sant Jordi”, (encara que sigui amb una mica de retard), el passat dia 25 d’Abril i amb els nostres dos fills, varem fer un sopar tots quatre plegats.
Per l’ocasió, varem reservar “Barra” als DOS PALILLOS , que encara no l’havìem provat si que acostumem a passar per davant molt sovint, ja que està situat al carrer Elisabets, el carrer que va de Canaletes al MACBA i al costat de l’hotel Camper.
Aquest any, el DOS PALILLOS ha aconseguit 1 estrella Michelin i es suma a la llarga llista de restaurants de Barcelona que tenen una o dues estrelles.
El curiós d’aquest DOS PALILLOS, és que no té cap taula; l’entrada passa desapercebuda ja que posa “BAR” i és realment petit; des de fora únicament es veu una barra on caben poques persones, però dins existeix un altre barra en forma d’U rodejant la cuina, per lo que les persones que han reservat (tan sols unes 20 persones), es poden asseure, veure la manipulació i creació dels plats i assaborir un dels tres menus a la seva disposició….. un, dos o tres palillos.
Nosaltres quatre varem escollir el “Menú de dos palillos“, amb 17 petits plats de cuina asiàtica, molts d’ells amb els productes totalment crus o gairebé.
La qualitat dels productes és excel·lent, cosa molt important en aquest tipus de menjar on gairebé tot és cru o temperat. La presentació dels plats força bona visualment…. potser haurien de millorar i caldrien un segons mes de dedicació en la descripció dels plats i no tan sols recitar els seus noms i els seus components principals massa ràpidament ja que molt sovint han de repetir-ho per tal de què et facis una idea.
Teníem una assignatura pendent…. i no ho podíem permetre per molt de temps, i es que era l’única illa del mediterrani mes proper que no coneixíem encara … SARDENYA i ara que l’hem descobert ens fem creus de com era possible.
Tornem de passar 8 dies a aquesta preciosa illa en una temporada que encara es pot gaudir d’ella en tota la seva plenitud, sense l’agonia que diuen es al Juliol i sobretot al Agost. Per nosaltres el mes de Juny es la millor època per viatjar per el nostre entorn mes proper… els dies mes llargs de l’any, una temperatura magnifica i sobretot encara no es la temporada alta en la que tothom va als mateixos llocs, pots dinar on t’interessa sense reservar prèviament i les platges estan encara mig buides.
Divendres 15 de juny 2012
Avui es dia de feina, però es un dia diferent ja que aquesta nit embarquem cap a l’illa de Sardenya on estarem tota la setmana.Ahir la Neu va marxar a Fontfreda de “colònies” i las maletes ja estan fetes.
Anem amb el nostre cotxe i tot que el vaixell surt a les 22,15 h hem d’estar un parell d’hores abans al port…. i nosaltres com som “fastigosament” puntuals, 3 hores abans ja estem al port… deixem el cotxe a la filera que ens indiquen i ens dirigim a la terminal a recollir las targes d’embarcament. Curiosament no ens demanen cap document d’identificació nostre ni la documentació del cotxe. Ho trobem sorprenent.
Aprofitem per fer turisme dins de la nostra ciutat, visitant el Word Trade Center que te unes magnifiques vistes del port i de Barcelona…. feia molt de temps que no hi entràvem i ens quedem sorpresos de la sensació de solitud i abandonament ?? per la poca ocupació dels espais i la poca gent que hi circula.
Personalment m’agraden molt els llibres que tenen com a rerefons Barcelona i mes si em parlen d’èpoques per a mi desconegudes però que formen part de la seva historia. Es el cas del llibre que comento (Habitacions tancades) i que ens explica la vida de quatre generacions d’una família acabalada de Barcelona des.de finals del segle XIX fins a l’actualitat.
Care Santos, l’autora barcelonina (1970) ens proposa un recorregut per escenaris clau de la Barcelona de principis de segle XX, com els desapareguts magatzems “El Siglo”, el primer gran establiment que ocupava tot un edifici i que acollia al mes selecte de la societat barcelonina; a més de recuperar a personatges oblidats com el Santet, al que encara se li demanen desitjos en el cementiri de Poble Nou; i fets poc tractats, com els primers experiments de parapsicologia que omplien els teatres de gent de diferent condició social.
L’argument es basa en la vida de Violeta Lax, i en el moment en que comença una investigació sobre el passat del seu avi i la seva família, i descobreix coses fosques que posen en dubte la figura del seu avantpassat i tot el que fins aleshores havia pensat d’ell.
Ja falta poc, nomes hem de “sobreviure” a la jornada laboral d’aquest dilluns i sense pausa sortir a gaudir del ambient d’una Barcelona vestida de Sant Jordi, Voltar i Voltar entre roses i llibres, llibres i roses ……….
Una bona diada de Sant Jordi per a tothom !!!!!
… i per tots vosaltres aquesta rosa “cargolada” i el desig de que gaudiu d’una bona diada.
El Corpus és una de les festes més antigues de la ciutat, que es caracteritza per l’activitat de “l’ou com balla”, una de les celebracions més singulars de Barcelona, ha distingit la diada de Corpus des de l’any 1637. El costum consisteix a fer ballar un ou als brolladors de claustres, patis i jardins, que es guarneixen per a l’ocasió amb motius florals i cireres.
