Arxiu d'etiquetes: Bàrbara Mestanza

– 353 –  GREC2019 – Teatre – RICHARD III And They’ve Never Heard Of Love (🐌🐌🐌🐌) – Teatre La Gleva – 2019.07.08 (temp. 18/19 – espectacle nº 273)

GREC2019 – RICHARD III  And They’ve Never Heard Of Love (temp. 18/19 – espectacle  nº 273)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dilluns dia 8 vam poder veure una de les propostes que agrupades com a ”Companyies Catalanes” ens van presentar en roda de premsa (vegeu ressenya) el passat 31 de maig.

Es tracta de “RICHARD III And They’ve Never Heard Of Love”, un projecte desenvolupat en residència a La MaMa Theatre de Nova York per Bàrbara Mestanza i Paula Ribó (The Mamzelles) i Jason Trucco. I l’hem pogut veure a l’acollidor espai del Teatre la Gleva.

Ara fa més d’un any que vam conèixer teatralment a The Mamzelles a la proposta “Mafia” (vegeu ressenya) en el seu pas per la Sala Atrium. The Mamzelles és un grup musical català nascut l’any 2010, amb Paula Malia, Paula Ribó i Bàrbara Mestanza, un grup que va crear la companyia teatral en 2012.

La MaMa Experimental Theatre Club és un teatre del Off-Off-Broadway fundat l’any 1961 pel dissenyador de moda Ellen Stewart,  i  ubicat a l’East Village de Manhattan. En els seus inicis, de dia boutique, de nit teatre. Un espai dedicat a nous dramaturgs i a totes aquelles persones que “fan art” oferint un espai d’assaig amb tots els elements necessaris per aixecar una proposta.

Bàrbara Mestanza i Paula Ribó van      arribar a Nova York l’octubre de 2017 deixa’n enrere Barcelona i la situació política d’aquell moment. Allà constaten l’abisme entre el que elles havien viscut i el que explicava la premsa oficial i això els hi dóna la idea per construir, a partir de Richard III de Shakespeare, un assaig a la recerca de la veritat, qüestionant les versions oficials.

Dues actrius deixen enrere una Barcelona immersa en una turbulenta situació política. Entre música i cançons, buscaran la veritat a l’altra banda de l’oceà, però acabaran pensant que és un bé tan escàs als diaris com als llibres d’història.

Es tracta d’una reflexió sobre la veritat de la història mundial, la veritat intrínseca en els fets i personatges que han marcat, marquen i marcaran la història. Partint d’un clàssic volen parlar de somnis i inseguretats a la recerca de la veritat.

En la seva recerca, estan acompanyades de guitarres, de música electrònica i dels llums de neó que són la metàfora eloqüent del somni americà que ambdues persegueixen.

Continua llegint

– 138 – Teatre – LA MUJER MAS FEA DEL MUNDO (🐌🐌) – Sala Atrium – 2018.12.27 (temp. 18/19 – espectacle nº 105)

LA MUJER MAS FEA DEL MUNDO (temp. 18/19 – espectacle nº 105)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Feia dies que no veiem una peça de teatre de text després de molts dies d’assistir a espectacles musicals i concerts, i la veritat és que ahir dijous anàvem amb moltes ganes amb les expectatives generades a la roda de premsa del passat dia 10. A la Sala Atrium, LA MUJER MAS FEA DEL MUNDO.

La companyia “La otra bestia” està formada per Barbara Mestanza i Ana Rujas, i aquesta peça és el seu primer muntatge, la primera d’una trilogia al voltant del buit humà, anomenada “La trilogia de la bestia”.

La segona peça, “Pocahontas o la verdadera historia de una traviesa” s’estrenarà a la Sala Beckett al mes de febrer, i parlarà de la veritat de la història de la humanitat i la dona del passat. La tercera peça versarà sobre la violència de l’ésser humà i la dona del futur.

LA MUJER MAS FEA DEL MUNDO és un text escrit conjuntament per Bàrbara Mestanza  i Ana Rujas. Bàrbara és la dramaturga i directora i Ana la interpreta.

Quin paper exerceix el físic en el món i com condiciona el nivell de felicitat? Són preguntes que intenta respondre, o si més no que es planteja sarcàsticament, aquest monòleg que porta el subtítol de “Una historia sobre el vacio”.

Segons comenten, a la sinopsi del programa de mà, a escena hi ha una dona, nua, al terra del seu bany, el buit al mig de Madrid o Barcelona. Una dona jove, normal, de vida normal i amb un dolor punyent a l’estómac.

El dolor que provoca el buit existencial.

Una persona, resultat del consumisme tòpic d’aquest segle XXI en la cerca de la sortida més ràpida: la salvació o la mort. Una anàlisi del paper del físic a la nostra societat i de com aquest físic marca el grau de felicitat i satisfacció assolible. La lluita per aconseguir un lloc en el món de la moda on els teus malucs han de ser retocats a les fotos i aquest fet trastoca profundament la teva percepció de l’ésser fins a condicionar la teva alimentació.

Continua llegint

– 109 – Roda de premsa LA MUJER MAS FEA DEL MUNDO – Sala Atrium – 2018.12.10 (temp. 18/19 – RdP 023)

RdP – LA MUJER MAS FEA DEL MUNDO (temp. 18/19 – RdP nº 023)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Aquest matí he pogut assistir a la roda de premsa de “LA MUJER MAS FEA DEL MUNDO“, la propera proposta escènica que es podrà veure a la Sala Atrium. Es tracta d’un text escrit conjuntament per dues actrius amigues, Bàrbara Mestanza (que també la dirigeix) i Ana Rujas (que la interpreta).

Es van conèixer a Madrid perquè Bàrbara va viatjar per un temps a aquesta ciutat a causa de la seva professió i Ana (nascuda a Madrid) s’acabava d’independitzar. Per un temps van viure juntes i malgrat que al principi no van connectar gaire, van acabar fent-se molt amigues i ara són inseparables.

Bàrbara Mestanza i Patricia Mendoza

La idea d’aquest projecte va sorgir en un viatge per feina a Nova York on van tornar a coincidir; això va ser a principis d’aquest 2018, quan les dues estaven passant una època força dolenta, plena de buidor interior. En una xerrada prenent en un cafè, van parlar de la necessitat que tenien ambdues de poder explicar “la merda interior” que cada una d’elles guardaven al seu interior.

Aquesta idea inicial s’ha transformat en una trilogia “La trilogia de la bestia“, que podrem veure als escenaris. Aquesta primera,”La mujer mas fea del mundo” parla del que és i significa la dona d’avui en dia, les seves esperances i frustracions en una societat kitch i consumista en el que gairebé tot és fals i mancat de “veritat”… i també parla sobre el buit inherent de l’ésser humà.

La segona proposta de la trilogia “Pocahontas, o la verdadera história de una traviesa“, es podrà veure molt aviat a la Sala Beckett, a partir del 31 de gener i parlarà de la dona del passat. La tercera proposta encara no té nom, però tractarà del que espera a la dona del futur.

Bàrbara Mestanza i Ana Rujas

Continua llegint

– Teatre – MAFIA (🐌🐌🐌+🐚) – Sala Atrium – 2018.01.04 (temp. 17/18 – espectacle nº 154)

MAFIA (temp. 17/18 – espectacle nº 154)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquest espectacle de The Mamzelles Teatre va ser presentat al mes de juny dins del cicle DespertaLab 2017, esdevenint l’espectacle guanyador. Nosaltres llavors érem de viatge pel nord d’Europa i no la vam poder veure; ara, hem tingut la sort de poder “repescar-la” a la Sala Atrium, on prorroga funcions fins al 21 de gener.

MÀFIA és una proposta que posa en qüestió el sistema patriarcal explicant-nos la història de quatre filles d’un capo de la màfia calabresa.

Estem en alguna part de Calàbria en algun moment dels anys 90. Ens trobem en una cuina, en la nit més calorosa de l’any, la vespra de les noces de la filla petita de Salvatore Maritzzo, un dels homes més poderosos de la ciutat. Les quatre germanes Maritzzo esperen els homes de la família per sopar. 

Un text que ens parla de les dones vinculades als clans mafiosos, aquelles que sempre estan en segon terme, que són dones, germanes o mares de … aquelles obligades a assolir el paper que els homes li volen donar dins “la família”.

Una cuina és l’espai que sembla que comparteixen les germanes i on descobrim, en els primers minuts a tres d’elles. Criden, gesticulen i parlen en italià. Parlen dels seus marits, de la mare morta i d’un colom que sembla que s’hi ha instal·lat al pis de dalt.

Quatre dones, quatre personalitats ben dibuixades, preparen el dinar del casament d’una d’elles, que s’ha de celebrar l’endemà. Truquen a la porta, no hi ha ningú, només una nota, una notícia que fa trontollar tot i elles decideixen “decidir”.

Continua llegint