Arxiu d'etiquetes: Bárbara Granados

– 183 – Teatre – L’ÚLTIM ACTE (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Goya – 2019.02.18 (temp. 18/19 – espectacle nº 133)

L’ÚLTIM ACTE (temp. 18/19 – espectacle nº 133)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Nit d’estrena al Teatre Goya, amb la tercera proposta de les quatre programades aquesta temporada, es tracta de L’ÚLTIM ACTE, que ens proposa una relectura de textos humorístics d’Anton Txékhov.

Carlos Alfaro i Enric Benavent han bastit aquesta proposta amb cartes, contes populars i relats humorístics que l’autor va publicar a la premsa sota el pseudònim Antoixa Txekhonté i amb altres textos teatrals curts com “Els danys del tabac”, “L’ós” o “El cant del cigne”. Anna Maria Ricart ha fet la traducció de tots els textos.

La peça gira entorn de Vassili (extraordinària interpretació de Francesc Orella), un actor d’èxit que amb setanta anys, ha estat el protagonista d’un gran homenatge per la seva carrera teatral. Després dels discursos i les lloances que ha rebut queda tancat als camerinos del teatre de la seva ciutat natal, a les fosques, oblidat de tots els que una estona abans l’afalagaven.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de David Ruano

El monòleg que interpreta durant la primera mitja hora Francesc Orella, és senzillament brutal. Una de les millors interpretacions que hem vist en molt de temps.

En creuar l’escenari desert en plena nit, trobarà tres esperits femenins (Nina, Bárbara Granados, Cristina Plazas), que es presenten com uns éssers màgics que habiten els teatres quan el públic ja no hi és.

Continua llegint →

– 007 – Teatre – QUE FUE DE PAVLOVSKY ? (🐌🐌🐌🐌) – Teatre La Gleva – 2018.09.05 (temp. 18/19 – espect. nº 002)

1 resposta

QUE FUE DE PAVLOVSKY ? (temp. 18/19 – espectacle nº 002)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Hem sigut seguidors d’Angel Pavlovsky des de sempre; hem vist molts espectacles protagonitzats per ell, però ara feia més de 7 anys que no el veiem dalt l’escenari, de fet va ser amb “Angelhada“, el seu particular homenatge a Pepe Rubianes en juny del 2011, que malauradament ens va decebre molt.

Un temps després havíem llegit que hi havia suspès la seva participació en el Festival de Màlaga 2012 per malaltia, i la veritat és que no havíem sentit res més … bé si, notícies falses que havien parlat inclús de la seva mort.

I ara, ens hem trobat de nou a aquest artista, brillant com sempre amb llum pròpia, al petit escenari del Teatre La Gleva. Una nit històrica que recordarem per sempre més.

Únicament cinc funcions on acompanyat per Bárbara Granados, divertida apuntadora i mestra de cerimònies, i excel·lent pianista, d’un espectacle que s’hi ha caracteritzat per la improvisació. Ella va ser la seva pianista durant molts anys i és la “mare adoptada” d’Angel Pavlovsky.

Aquestes representacions formen part d’un documental (llargmetratge segons Pavlovsky) dirigit per Albert de la Torre. Un projecte que ja porta un recorregut de tres anys i que vol mostrar a l’artista i la seva forma de treballar, però també vol mostrar a la persona i tota la seva evolució vital. Ahir, a la Gleva les càmeres enregistraven tot, ja que segons ens diuen, fragments de l’espectacle formaran part d’aquest documental.

I com una bona “diva” ens va fer esperar mes d’un hora al carrer … i suar … varem suar molt, dins i fora de la sala. Una sala plena a vessar de gent coneguda i on vam encabir una vuitantena de persones en un aforament que habitualment, és un pèl més reduït. Segons comenten, la llista d’espera supera les 500 persones, la qual cosa donaria per fer sis o set funcions més ….

Continua llegint →

– Teatre – AMICI MIEI una vetllada amb Mario Gas (🐌🐌🐌🐌) – Teatre La Gleva – 2018.02.01 (temp. 17/18 – espectacle nº 184)

Deixa un comentari

AMICI MIEI una vetllada amb Mario Gas (temp. 17/18 – espectacle nº 184)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir dijous vam fer cap al Teatre la Gleva per assistir al primer recital de poesia dels que ofereix en aquest espai fins al dia 5 Mario Gas, amb el títol de AMICI MIEI.

Tal com va comentar a la roda de premsa al llarg de la seva vida teatral ha fet molts amics literaris i musicals, i ha establert una relació d’afecte particular amb fragments de textos teatrals, poemes i cançons.

I ara ens convida amb AMICI MIEI a acompanyar-lo en el seu particular viatge a través d’una curosa tria de diversos textos literaris. Ha fet una selecció de 150 poemes dels quals triarà una vintena per a cada un dels recitals, de forma que cada espectacle serà diferent, deixant també lloc a la improvisació.

Una “trobada d’amics” on Mario Gas repassa alguns dels poemes o textos teatrals que formen part del seu bagatge, pels que sent una especial predilecció i que vol compartir amb nosaltres.

L’acompanya al piano Barbara Granados amb la que mostra una gran complicitat.

AMICI MIEI ens ofereix la possibilitat de sentir de molt a la vora, una de les veus més destacades de l’escena de les últimes dècades, com a director d’escena, agitador i creador, sol i en algunes ocasions de la mà dels companys de viatge que ha tingut sempre al seu costat.

Continua llegint →

– Grec2017 – Teatre Musical (320) – CABARETA (🐌🐌🐌🐌) – Sala Muntaner – 30.07.2017

1 resposta

CABARETA –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

A la roda de premsa del passat dia 11, ja vam quedar enamorats d’aquesta proposta a la que no hem pogut fer un forat fins al dia 30, últim dia de la seva programació a la Sala Muntaner.

Un treball majoritàriament de creació pròpia que inclou també algunes cançons emblemàtiques de referents com Maria Aurèlia Capmany, Mary Sampere, Angel Pavlosky o Guillermina Mota. L’autoria de l’espectacle és de les dues dones que el protagonitzen, Maria Molins i Bárbara Granados, i la direcció recau en Joan Maria Segura Bernades, que també ha participat amb elles, a la dramatúrgia.

Aquestes dues artistes són tan capaces de convertir un monòleg shakespearià en un blues com de posar un personatge de Mercè Rodoreda a cantar un cuplet en un bar del Raval o portar els espectadors a donar un cop d’ull al món de l’any 3023.

CabaretA està pensada com una barreja de teatre i concert amb l’objectiu de recordar la Barcelona del Paral·lel dels anys 20 i 30 del segle passat, un carrer ple de cafès-concerts, cabarets, teatres i altres sales d’espectacles, comparable a Montmartre a París o al Broadway actual. I han fet aquesta remembrança en clau de dona, en clau femenina que no feminista.

Maria Molins és l’autora dels textos en tant que Bàrbara Granados ho és de la majoria de lletres i de la composició de les cançons. La música en directe ve de la mà de la mateixa Bàrbara Granados , del baixista Dick Them i de l’actor i cantant Miquel Malirach.

Sense una línia argumental definida, ni explicar una història en concret, l’espectacle ens parla de política, de precarietat laboral en el món artístic, de la resposta dels amics o coneguts quan apareix una malaltia greu, de l’homosexualitat amagada, o fins i tot, de l’origen de la cançó d’en Joan Petit ….

Continua llegint →