Arxiu d'etiquetes: BARBARA FRITTOLI

– Òpera – SIMON BOCCANEGRA (🐌🐌🐌+ 🐚) de G. Verdi – Gran Teatre del Liceu – 22/04/2016

Com acostuma a passar, aquesta proposta operística em va agradar molt més del que esperava i és que quan vas a veure-la després de llegir totes les crítiques negatives, pot sorgir la sorpresa; aquest és sens dubte un clar exemple.

Gènova segle XIV, en un moment de forts enfrontaments entre dues faccions polítiques, els nobles i els güelfs, de la que formen part comerciants i plebeus. Simon Boccanegra, que intenta acabar amb la rivalitat de les dues faccions, serà víctima de la conspiració dels cortesans que l’envolten. El segrest de la seva filla i el descobriment, quan la recupera, de la seva relació amorosa amb un dels conspiradors, el trasbalsa. Decidit a perdonar els conspiradors, serà víctima de la traïció del seu home de confiança.

Malgrat que no era pas una òpera coneguda per nosaltres i haig de reconèixer que em vaig perdre sovint en l’argument durant la representació, la música de Giuseppe Verdi em va tornar a fascinar de nou.

Simon Boccanegra - Liceu

Però el que em va sorprendre més de tot, va ser l’excel·lent posada en escena de José Luis Gómez, per la seva senzillesa i al mateix temps per la seva espectacularitat en l’escenografia escollida… una caixa buida amb les parets i terra emmirallats que amb la combinació d’una perfecta il·luminació i el moviment de les parets, aconseguia efectes de reflex dels personatges a escena francament impactants. En aquest aspecte em va fallar una mica el moviment escènic de Ferràn Carvajal, malgrat que sempre he estat un gran admirador del seu treball; aquesta vegada el “moviment” del cor, si es pot dir així, el vaig trobar massa estàtic i crec que és un dels pocs punts negatius d’aquesta posada en escena.

Continua llegint

– Òpera al cinema – LA CLEMENZA DI TITO de Mozart (***) – retransmissió en directe des de el Metropolitan de New York – Cinemes Yelmo Icaria – 01/12/2012

Per MIQUEL GASCÓN

Ja casi es tracta d’un ritus trobar-nos amb els amics “operaires” en els cinemes Icaria YELMO, per tal de gaudir de la temporada d’Òpera del Metropolitan Opera House de New York, en directe.

LA CLEMENZA DI TITO cartell 2 (1 sur 11) Encara que la qualitat de so d’aquests cinemes deixen molt que desitjar, és veritablement un avantatge de la meravellosa tècnica, que ens permet fer un “viatge virtual” a New York per tal de gaudir de les que segurament es consideren les millors representacions operístiques del mon. Al Liceu, en canvi, no coincidim tots els amics, perquè som de diferents torns d’abonament.

De fet, aquest mes de desembre tenim 3 dissabtes seguits de retransmissions operístiques des del MET. Aquest primer dissabte, 1 de desembre varem tenir la sort de poder gaudir d’una òpera de Wolfgang Amadeus Mozart, LA CLEMENZA DI TITO.

La clemència de Titus, és una opera seria en dos actes, composta per Mozart l’any 1791 sobre llibret en italià de Caterino Mazzolà basat en un text de Pietro Metastasio. Va ser composta per a la coronació de Leopold II d’Àustria com a rei de Bohèmia. Mostra la imatge d’un governant recte però clement amb el seu poble fins i tot davant d’un intent d’assassinat contra la seva persona preparat per Vitèl·lia i dut a terme per Sext, el seu amic.

Es va estrenar al Teatre Nacional de Praga el 6 de setembre de 1791

LA CLEMENZA DI TITO 10 (5 sur 11)

 

  Continua llegint

– Ópera – ADRIANA LECOVREUR (****) – Gran Teatre del Liceu

De nou tenim la sort de viure un altre gran nit d’Òpera al Gran Teatre del Liceu, el divendres 18 de maig de 2012. Aquesta vegada l’Òpera no la coneixíem pas i ens va agradar molt, ADRIANA LECOUVREUR (****) del compositor Francesco Cilèa (Palmi, prop de Reggio Calabria, 23/07 1866 – Varazze, prop de Savona 20/11/1950).

Adriana Lecouvreur és un clar exemple d’òpera verista. El  llibret d’Arturo Colautti, basat en l’obra teatral de Eugène Scribe i Ernest Legouvé. Va ser estrenada en el Teatre Líric de Milà, el 6/11/1902. A Catalunya es va estrenar al Gran Teatre del Liceu el 7 de maig de 1903.

L’òpera es basa en la vida de l’actriu francesa Adriana Lecouvreur, que va néixer en una família humil i va esdevenir l’estrella principal del teatre més prestigiós de França, la Comédie Française. Després de la seva mort, la història d’Adriana va inspirar obres teatrals, òperes i pel·lícules. La peça no li és completament fidel a la història, ja que mostra que la mort prematura de Adriana va ser causada per enverinament.

Continua llegint