UNA HABITACIÓ BUIDA (temp. 17/18 – espec. nº 260)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Uns dies sense anar al teatre ens fa adonar del molt que ens agrada i de com ho trobem a faltar. Durant els quinze dies que hem gaudit de la tranquil·litat de Mallorca no hem pogut anar a cap mena de representació teatral, senzillament perquè no hi havia res programat. Per nosaltres, acostumats a l’oferta que trobem a Barcelona, ens sembla increïble.
Ahir, ja de tornada a casa, vam poder gaudir d’una autèntica “perla”, una delícia d’espectacle musical, un taller de 4rt curs ESAD Musical, que ens va deixar literalment bocabadats. Aquest musical està emmarcat dins de la Mostra d’Intèrprets Emergents que organitza el Teatre EÒLIA, i és el treball de final de carrera d’aquests alumnes d’interpretació especialitzats en teatre musical.
UNA HABITACIÓ BUIDA és un musical amb text i lletres de Marc Artigau i Queralt, música de Clara Peya, direcció escènica de Joan María Segura i Bernadas i direcció musical de Miquel Tejada. Està clar que aquests noms ja són garantia de la qualitat que podem esperar de la proposta, però el que realment ens va sorprendre van ser les interpretacions dels vuit joves actors.
Una escenografia molt simple, de Lola Belles, que mostra tres espais diferents, tres habitacions buides on transcorren les tres històries que ens explicaran. Una acurada il·luminació de Conchita Pons i una posada en escena pràcticament perfecta, han fet possible que tots nosaltres ens sentíssim dins d’una habitació buida, on realitat i ficció es confonen, on tot és possible i els somnis es poden fer realitat.
Imagina una habitació buida.
Imagina que allà dins hi pots trobar o retrobar qui vulguis.
Imagina que no hi ha límits.
Potser molts han cregut que és un somni,
però la distància entre el que és impossible i el que és real,
cada cop és més difosa.
Imagina un conte.
Les habitacions sempre estan buides,
som nosaltres els únics
que les podem omplir.
Imagina, No és difícil de fer.
Carla Pueyo ha interpretat magistralment el paper de narradora del conte que ens explica mirant-se directament als ulls, interpel·lant la nostra incapacitat de gaudir del temps i de l’espai, d’un temps que no podem controlar, d’un temps que és limitat.
