Arxiu d'etiquetes: Banda Municipal de Barcelona

– GREC2015 – Teatre Musical – NIT DE MUSICALS: UNA NIT A BROADWAY (🐌🐌) – Teatre Grec – 20/07/2015

Em fa moooooolta mandra començar a escriure sobre aquest espectacle que de nou ens ha decebut molt per falta de qualitat del so al recinte del Teatre Grec.

Ens considerem amants d’aquest gènere de Teatre Musical, i en més d’una ocasió ha estat l’excusa per viatjar per Europa i veure diferents Musicals que a casa nostra no es poden veure.

La temporada passada del Grec, ja vàrem escriure una crònica del primer espectacle que es va representar, que volia ser un resum de diferents Musicals del compositor Albert Guinovart i llavors ens vàrem prometre que no ens gastaríem ni un duro més, en espectacles com aquell, si la qualitat del so no millorava. Aquí us deixo aquella crònica del 2014.

cartel_nit_de_musicalsPer tant, havíem descartat comprar entrades per l’espectacle d’enguany, dedicat a Musicals conegudíssims de Broadway….. però una setmana abans, vàrem rebre una invitació per assistir a l’assaig general el dia abans de la seva estrena oficial. En mala hora vàrem acceptar, perquè va ser una pèrdua absoluta de temps i vàrem sortir del recinte amb un cabreig evident….. i és que el so va tornar a ser patètic, però aquesta vegada a més a més, molts dels micròfons de mà no funcionaven o ho feien a estones, amb el problema afegit que els tècnics pujaven el so d’alguns cantants que tapaven totalment als seus companys.

Estic d’acord que era un assaig general, que no es pot valorar un espectacle com caldria en una representació prèvia i també sóc conscient que el dia de l’estrena oficial, pel que m’han dit no varen haver-hi incidències greus d’aquest tipus. De totes maneres, haig de donar la meva opinió sobre el que vaig veure …. i sobretot el que NO vàrem poder escoltar….. i sincerament em va semblar més que patètic, vaig sentir vergonya aliena, del que estàvem presenciant.

Quan un assaig general te problemes greus com aquells, s’ha de parar l’espectacle, resoldre els problemes i continuar…. però en aquest cas la directora Elisenda Roca va cometre el gran error de no fer-ho. Era potser perque erem public convidat i no merexiem la mateixa consideració ?

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Deixant a banda els problemes tècnics greus de so, el que vàrem poder intuir, és sens dubte una gran voluntat d’aixecar un espectacle de qualitat, especialment amb una posada en escena força acurada i amb una gran il·lusio d’un grup força important d’escoles musicals de casa nostre, com són les escoles Aules, Coco Comín, Eòlia, Dance Emotion, Luthier d’arts Musicals, Luthiers Dansa, Memory i Taller de Músics; de fet es notava a l’ambient que molts dels convidats d’aquella nit eren familiars dels membres que actuaven.

El millor de tot, sense cap dubte va ser la Banda Municipal de Barcelona, que malgrat tots els moments de desconcert, varen saber continuar com si no passes res.

Les interpretacions molt desiguals, perquè es barrejaven cantants de qualitat amb actors que l’únic que podien oferir és la seva voluntat, cantant com bonament podien algunes de les cançons; evidentment ens van agradar, com sempre ho fan Àngels Gonyalons, Daniel Anglès, Elena Gadel, Ivan Labanda… i molt especialment Xavi Duch amb un número de claqué antològic; entre els actors, la gran sorpresa la va donar l’actriu Mercè Aranega a la que nosaltres mai l’havíem vist cantar i que ho va fer força, força bé…. i sobretot va omplir l’escenari amb la seva gran presencia.

Segurament aquest espectacle, almenys el dia de la representació oficial, gaudia d’una qualitat molt més elevada que el de la temporada passada i la meva valoració hauria estat força més alta. Malauradament el que nosaltres vàrem poder escoltar, no va estar a l’altura d’uns mínims tolerables.

Direcció escènica: Elisenda Roca
Direcció musical: Andreu Gallén
Banda Municipal de Barcelona, dirigida per Salvador Brotons
Col·laboració al piano: Albert Guinovart
Interpretació musical: Àngels Gonyalons, Anna Moliner, Daniel Anglès, Diana Roig, Elena Gadel, Ivan Labanda, Joan Pera i Roger Pera, Mercè Arànega, Mercè Martínez, Miquel Fernández, Mone Teruel, Muntsa Rius, Sergi Albert, Xavi Duch
Col·laboració: Albert Bolea, Annabel Totusaus, Benjamí Conesa, Bernat Mestre, Dídac Flores, Ferran González, Gracia Fernández, Jordi Llordella, Jordi Vidal, Júlia Jové, Lluís Parera, Marc Flynn, Marc Pociello, Marc Vilavella, Marta Capel, Miquel Cobos, Nacho Melús, Neus Pàmies, Rubén Yuste, Víctor Arbelo, Víctor Gómez Casademunt, Xavi Navarro
Traducció i adaptació de les cançons: David Pintó // Arranjaments: Jordi Cornudella // Caracterització: Toni Santos // Disseny de so: Toni Vila // Enregistrament d’àudio: Guillermo Prats // Disseny d’il·luminació: Dani Santamaría // Projeccions, enregistrament de vídeo i Producció executiva : Teatralnet Produccions

Cargols Musicals de Broadway

– GREC2015 – Teatre – EN AVANT MARCHE ! (🐌) – Alain Platel – Teatre LLiure – Sala Fabià Puigserver – 10/07/2015

Una gran decepció al comprovar que les nostres il·lusions de poder gaudir de nou d’un gran espectacle de Alain Platel, es van esfumar gairebé des del començament d’aquesta producció, EN AVANT MARCHE!

És el tercer espectacle que veiem d’aquest artista “provocador” que tants seguidors incondicionals té a casa nostre, si ens basem amb la reacció del públic en finalitzar els seus espectacles, amb un seguit de “bravos” i aplaudiments fora de mides, com en el cas que ens ocupa. L’any 2011 vàrem poder veure GARDENIA i la veritat és que ens va agradar molt, moltíssim; al juliol del 2014, l’espectacle de dansa TAUBERBACH, va refredar les nostres expectatives i encara que no ens va acabar de convèncer, reconec que almenys plàsticament era bonic; però aquest últim espectacle l’únic que ens ha provocat, ha estat rebuig i fins i tot fàstic en algunes de les escenes a les quals no trobem ni cap ni peus.

En avant, marche! 5

Suposo que no hem sabut captar el que Alain Platel ens volia mostrar…. o precisament l’hem captat massa bé i el que pretenia és precisament “provocar” aquests sentiments de rebuig i fàstic físic, fins i tot vers la seva persona i la manera d’interpretar les seves pallassades a l’escenari del Teatre Lliure.

Escenes com les de Wim Opbrouck, interpretant una melodia fent gàrgares amb la boca ben plena de líquid, mentre que una de las “vedettes” intentava entomar el líquid que queia de la seva boca… no li trobem cap sentit, com tampoc a les accions que tenen molt a veure amb el sadomasoquisme més barroera i inversemblant; escenes de sexe sense gaire sentit entre l’únic actor/equilibrista/ballarí que pagava la pena veure i l’altre “vedette”; tampoc ens va causar cap emoció veure a Wim Opbrouck com ens mostra el seu cos, sabent que el seu excés de greix i suor és l’únic o de les poques coses que ens pot oferir en aquest, diguem-ne “espectacle”.

En avant, marche! 7

No crec sincerament que la raó d’aquest rebuig, sigui la nostre actitud reaccionaria, o que tinguem ja una edat que no ens permeti acceptar segons que, a un escenari …. tot el contrari, ja que ens considerem oberts a qualsevol acció per “forta” que sigui, però evidentment sempre que tingui un mínim de qualitat i no es vulgui prendre la cabellera al públic, posant a escena el que li passi pel cap, sense sentit…… simplement perquè es cregui un Star que pot fer el que li surti d’allà on no sona, i els seus incondicionals aplaudiran igualment les seves ocurrències.

Malauradament Alain Platel, ha utilitzat la Banda Municipal de Barcelona, per posar música i fer més digerible aquesta performance, que d’una altre manera i tant sols amb els membres de la seva “troupe” hauria estat força més fluix i no s’hauria sortit; bona part de la Banda, (que no tota), s’ha posat a disposició d’aquest “clown”, mentre queWim Opbrouck es passeja entremig, tot fent tota mena de vulgaritats sense sentit; això si, una bona part del públic li segueix les seves “gràcies” amb riallades, que encara m’han incrementat el meu rebuig.

En avant, marche! 8

Una paret simulada, amb moltes finestres, és el que serveix d’escenografia i els personatges apareixen i desapareixen per les seves portes i finestres, tot pujant i baixant a escena; això si, Wim Opbrouck, permanentment a escena vol ser el protagonista absolut, iniciant tot amb una llarga escena, amb uns plats de percussió d’orquestra a les seves mans, tot esperant el moment per poder-los utilitzar, amb la sintonia d’un radiocasset, que el seu so no arriba més enllà de la fila 5…… m’ha semblat sincerament patètic!!!

La seva “troupe”, també interpreta música i no ho fan pas malament, com tampoc alguna escena coreogràfica o d’equilibri….. però en conjunt l’espectacle i sobretot la persona que els dirigeix no m’han semblat mereixedors d’uns aplaudiments, que en bona part han estat produïts simplement perquè queda bé dir que t’ha agradat el que fa “Alain Platel”…. sigui el que sigui.

En avant, marche!. 6jpg

L’únic element que per mi ha tingut qualitat de debò, ha estat la Banda Municipal de Barcelona, que en principi era simplement un complement de l’espectacle i no el seu protagonista. Per veure i escoltar la Banda, molt millor anar als seus concerts que periòdicament interpreten a l’Auditori de Barcelona.

El que sí que ha aconseguit, Alain Platel, és que el que almenys el que escriu aquesta crònica, consideri aquest “espectacle” com un dels espectacles més decebedors que ha vist al llarg de la seva vida.

En sortir, un conegut nostre molt teatreru, que potser va més al Teatre que nosaltres, que ja és dir… va i ens diu: “Estic tan emocionat amb aquest espectacle, que en l’última escena he estat a punt de plorar”…. crec que ho deia de debò…. i jo pensava…. mira, coincidim amb el plor, però crec que els dos en sentits totalment oposats.

Direcció: Frank Van Laecke, Alain Platel
Dramatúrgia: Koen Haagdorens
Intèrprets: Chris Thys, Griet Debacker, Hendrik Lebon, Wim Opbrouck, Gregory Van Seghbroeck (tuba), Jan D’Haene (trompeta), Jonas Van Hoeydonck (trompeta), Lies Vandeburie (fiscorn), Niels Van Heertum (bombardí), Simon Hueting (trompa), Witse Lemmens (percussió), Steven Prengels (director), la Banda Municipal de Barcelona
Interpretació musical: KMV De Leiezonen // Composició i direcció musical: Steven Prengels // Ajudant de direcció: Steve De Schepper, Katelijne Laevens // Escenografia: Luc Goedertier // Vestuari: Marie ‘Costume’ Lauwers // Disseny d’il·luminació: Carlo Bourguignon// Disseny de so: Bartold Uyttersprot
Una producció del Grec 2015 Festival de Barcelona, NTGent i les ballets C de la B
Coproduït per La Rose des Vents, TorinoDanza, Théâtre National de Chaillot, Les Théâtres de la Ville de Luxembourg, Festspielhaus St. Pölten, Ludwigsburger Schlossfestspiele, el Festival Printemps des Comédiens de Montpeller, Croatian National Theatre in Zagreb, Le Maillon Strasbourg, KVS Bruxelles, el Brisbane Festival i el Théâtre Vidy-Lausanne.
Amb la col·laboració de la Banda Municipal de Barcelona.

Banda de cargols

– Grec2014 – Teatre Musical – NIT DE MUSICALS (** 1/2) – Teatre Grec – 13/07/2014

Nit de Musicals - Grec201401-imp

Jardins del Teatre Grec – Barcelona

Una nit en la que tots els que ens agraden els Musicals, teníem les nostres esperances i la nostra il·lusió per veure que tal podria resultar un concert amb algunes de les mes conegudes peces dels Musicals del compositor català Albert Guinovart. A l’ambient del Teatre Grec, es respirava una sensació de expectació  i de veritables “ganes” de que tot sortís be, i encara mes, sabent que si era així, podria tenir continuïtat en propers concerts als anys vinents amb d’altres compositors.

NitMusicalls_Daniel+Escale

Al escenari també s’intuïa aquesta il·lusió, amb la Banda Municipal de Barcelona en ple, una bona pila de cantants de casa nostre, que han cantat en representacions als teatres de Catalunya, Musicals com Flor de nit, Mar i cel, Gaudí, La vampira del Raval i molts d’altres, tots ells Musicals del mestre Guinovart,  al que aquesta nit se li vol retre homenatge. Ell mateix va estar present al escenari, interpretant les seves peces al piano.

Nit de Musicals - Grec201404-imp

Malauradament a la poca estona ens vàrem adonar tots plegats que no es el mateix veure un Musical amb representació a un teatre,  que escoltar un concert amb una deficiència notable de so, amb un equip de “fireta” que transmetia a les grades del Grec les veus dels cantants  amb un so “brut” i clarament insuficient; Tant era així que a vegades, quant l’equip acústic fallava del tot, els que teníem la sort de estar a les primeres fileres, podíem escoltar molt millor les veus en directe, sense amplificació,  que el que vomitaven els altaveus “cutre-saltsixeros”.

El programa, recollit gràcies a l’Imma, va estar a la primera part el següent:

 1. Arrebato – Desconcerto Grosso (1993)
 2. Carrerons de Barcelona – La vampira del Raval (2011)
 3. Llatzer- Crim i Càstig (no estrenada)
 4. Dins les venes – La vampira del Raval
 5. Somnis de puresa – La vampira del Raval
 6. Estic confós – Flor de Nit (1992)
 7. Flor de nit – Flor de Nit
 8. La carta – Flor de Nit
 9. Charlestone de la Pastera – Flor de Nit
10.Cançó de la Remei – Flor de Nit
11.Ciutat d’ivori – Flor de Nit

La il·lusió es va anar esvaint poc a poc i jo crec que inclús  els cantants (Daniel Anglès, Xavier Fernández, Elena Gadel, Ivan Labanda, Mone i Toni Viñals), adonant-se d’aquestes deficiències força greus de so, que els afectava a ells mes que a ningú, es van contagiar d’un desànim que no va desaparèixer en gairebé tot l’espectacle. Únicament quant sortia el cor Deudeveu semblava que l’ambient s’animava una mica mes, però quant de debò vàrem creure que tot  s’animava, va ser quan va fer l’aparició la cantant NINA, que amb la seva empenta, alegria i força escènica, va semblar que tot seria molt millor a partir d’aquell moment.

Continua llegint