BALANÇ FINS A LA MATINADA de Manuel de Pedrolo (temp. 18/19 – llibre nº 1)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba
Una nova lectura de l’obra de Manuel de Pedrolo, BALANÇ FINS A LA MATINADA, una novel·la escrita l’any 1953, publicada per Editorial Selecta el 1963, i que jo he llegit, en la versió publicada per Proa en 1999.
Amb aquesta novel·la, premiada amb el Sant Jordi l’any 1962 i que l’any 1957 havia guanyat el premi Fastenrath a Mèxic (amb el títol “Un de nosaltres”), Manuel de Pedrolo ens presenta en Rogeli, un jubilat.
El llibre comença el 1953, amb en Rogeli jubilat, fa uns anys que va deixar la fàbrica i els seus tres fills, en Lluís, el Ramon i la Mercè ja fan la seva vida. La relació amb la seva dona, la Rosa, és freda i distant. S’ha intentat adaptar a una realitat quotidiana que li era desconeguda, i que en trencar la rutina del treball, conformaven, per ell, un escenari irreal.
La novel·la inicia un llarg Flashback que ens portarà a través de tota la seva vida. Una narració impecable d’un fracàs humà. En Rogeli fa balanç de com la seva vida ha arribat al punt actual i ens porta capítol a capítol, retrocedint en el temps, fins al 1913, data en què va començar el festeig amb la que serà la seva dona.
I és amb aquest recordar, que en Rogeli es farà conscient dels moments de la seva vida que van suposar un canvi personal, i de com va anar deixant que els altres decidissin per ell, fins al punt de perdre el respecte dels seus. Se sent menystingut i és conscient que les seves opinions mai han estat valorades, però també és conscient que mai va fer res, ni farà res, per reconduir la situació.
Un llibre que s’ha de llegir en el context social en què va ser escrit i que ara podria ser titllat de masclista. Un llibre realista, molt descriptiu, i amb un plantejament narratiu, en sentit temporal invers, molt original.