Arxiu d'etiquetes: Badabadoc Teatre

– 258 – Teatre – LLACH POETA (🐌🐌🐌🐌🐌) – Badabadoc Teatre – 2019.04.27 (temp. 18/19 – espectacle nº 189)

LLACH POETA (temp. 18/19 – espectacle nº 189)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dissabte 27 d’abril, a la Badabadoc, una de les sales “amb encant” de Barcelona, hem gaudit i molt, d’un espectacle que ens ha fascinat i que ens ha deixat literalment amb la “pell de gallina”, per les emocions que ens ha provocat.

LLACH POETA és un espectacle íntim on la música i la paraula de les cançons de Lluís Llach viatgen per separat, i a la vegada no poden deixar d’anar de la mà.

Cançons que són poemes?

Poemes que són cançons?

…tant se val, és així com ens agrada!

Les lletres de les cançons, mil vegades escoltades, prenen una dimensió absolutament diferent en ser recitades.

La veu de Joan Berlanga ens ha emocionat i la seva manera de recitar té quelcom de magnètic que ens ha atrapat. La música, a càrrec d’Albert Flores acompanya a la paraula i ens ajuda a recordar la cançó però mantenint-se al marge, donant, amb la delicadesa de la seva interpretació al piano, molta més força al text.

Les lletres de les cançons de Lluís Llach són poemes per si mateixes. Lletres intemporals, vigents.

Aconsegueixen transmetre la tendresa dels sentiments, el dolor per la pèrdua, l’alegria per la vida, l’amor universal, la critica cap a la injustícia, la ironia d’un país que se sap petit…

Joan Berlanga i Albert Flores van crear aquest espectacle l’any 2014 i durant tres anys la van representar a diferents poblacions de Catalunya. Després d’una parada obligatòria de dos anys a causa d’una malaltia d’en Joan, ara tornen als escenaris amb més ganes i força, reestrenant aquest espectacle a Barcelona ciutat, i segons ens comenten ells mateixos, va creixent a cada representació.

Continua llegint

– Teatre – L’ASSASSÍ IMPREVIST (🐌🐌🐌) – Badabadoc Teatre – 2018.05.17 (temp. 17/18 – espectacle nº 269)

L’ASSASSÍ IMPREVIST (temp. 17/18 – espec. nº 269)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dijous era nit d’estrena a la BADABADOC, una de les nostres sales de referència on sempre ens sentim molt ben acollits.

Protagonitzada per Albert Requena i dirigida per Montse Bonet presenten l’ASSASSÍ IMPREVIST, una adaptació lliure del relat de Francesc Marí, historiador i escriptor barceloní.

Aquest és el primer treball en solitari de l’actor català, després de 10 anys de creació en la companyia Xucrut Teatre. Nosaltres hem tingut oportunitat de veure’l treballar la temporada passada en “ESTIMA’M QUE TINC PRESSA” en aquesta mateixa sala, peça també dirigida per Montse Bonet.

L’ASSASSÍ IMPREVIST és teatre físic i de text. Una proposta que ens parla del senyor X, una persona que es veurà al centre d’un embolic amb diversos assassinats. Ell és una persona “petita” que sobreviu com pot de la seva feina de notari, una persona que passa desapercebuda arreu, que viu sola amb el seu gos i al que li agrada fer trucs de màgia amb els seus nebots.

Un treballador més, un passatger més al metro, una cara més en què cap tret cobra major importància. Ni simpàtic ni antipàtic, ni alegre ni trist, ni social ni antisocial, el Senyor X és la definició perfecta d’un home comú que no sobresurt per bo ni per dolent en res.

Un anunci amb un error ortogràfic i un encàrrec imprevist el porta a un lloc i a una situació totalment inesperada, posant-lo en el punt de mira d’uns assassinats que han ocorregut a la zona alta de Barcelona.

Continua llegint

– Teatre – SÓLO CREO EN EL FUEGO (🐌🐌🐌🐌) – Badabadoc Teatre – 2017.09.14 – (temp. 17/18 – espectacle nº 24)

SÓLO CREO EN EL FUEGO (temp. 17/18 – espectacle nº 24)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Una història d’amor que acaba en una història d’amistat entre dos escriptors que es van conèixer a Paris l’any 1931.

Una història que parla de passions, d’apassionar-se per la vida, d’apassionar-se per allò que s’estima, d’apassionar-se per una persona, d’apassionar-se per l’amor.

“Sólo creo en el fuego. Vida Fuego. Estando yo en llamas enciendo a otros. Jamás muerte. Fuego y vida– Anaïs Nin

Henry Valentine Miller (1891-1980) és un escriptor estatunidenc l’obra del qual es compon de novel·les semi autobiogràfiques que van ser censurades als Estats Units pel seu estil i el seu contingut provocatiu. Va voler denunciar la hipocresia moral de la societat nord-americana.

Anaïs Nin Culmell (1903-1977) és una escriptora nord americana nascuda a França de pares cubans-espanyols. Autora de novel·les d’estil surrealista és coneguda pels escrits sobre la seva vida i el seu temps, recollits en els “Diaris d’Anaïs Nin”.

Tots dos es van conèixer a Paris i van esdevenir amants, relació que van mantenir durant deu anys quan en esclatar la segona Guerra mundial es van separar mantenint una amistat que queda reflectida en les cartes que es van continuar enviant i que després van ser publicades.

  Continua llegint

– Teatre (265) – GAME OVER (🐌🐌🐌🐌) – Mai Rojas/Los escultores del aire – Badabadoc Teatre – 27.04.2017

GAME OVER

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Fa un parell d’anys vam conèixer al Mai Rojas i el seu treball en el camp del teatre gestual i el mim, quan el vam veure a la sala Fènix amb les propostes “LA LEYENDA DEL FAUNO” i “EL VIAJE”. Ens va enamorar. L’estiu passat vam poder veure l’estrena de “CADA RECUERDO TIENE SU CANCION” al Tantarantana, i ara hem pogut veure aquesta GAME OVER, a la sala Badabadoc.

GAME OVER, a diferència de les peces que hem vist anteriorment, és teatre de text i teatre de gest, una metàfora sobre els esdeveniments a conseqüència de la crisi econòmica actual, amb música en directe. Un muntatge en què es fusiona moviment, text i música amb una estètica que oscil·la entre la cruesa i el surrealisme.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

MAI ROJAS (Costa Rica, 1980) és el fundador, director I ànima de la “Companyia Mai Rojas y los escultores del aire” fundada l’any 2013. És una companyia que s’ha creat un espai a l’escena del mim i el teatre físic. En el mimo encontré el tipo de teatro que me gusta hacer: el que conjuga la belleza estética de la danza con la potencia narrativa del teatro de texto”.

A l’aparador d’una botiga de vell, darrere del vidre empolsat i opac, quatre joguines abandonades i desgastades pel temps esperen que un comprador els tregui del seu tancament. Un espectacle que parla de les segones oportunitats, uns personatges que durant molt de temps han mantingut viva l’esperança d’un canvi i veuen en cada persona que s’apropa a l’aparador, una possibilitat de ser l’escollit i sortir-ne.

Continua llegint

– Teatre (230) – ESTIMA’M QUE TINC PRESSA (🐌🐌🐌+🐚) – Badabadoc Teatre – 02.04.2017

ESTIMA’M QUE TINC PRESSA

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Diumenge vam poder gaudir d’aquesta proposta de la companyia Xucrut Teatre a la Sala Badabadoc. En paraules de la pròpia companyia : “Estima’m que tinc pressa” és el nostre quart espectacle. La fermentació i la transformació que pateix la col fins a arribar a esdevenir la xucrut, és similar al procés de creació teatral: una fermentació d’idees, moviments, imatges, vivències que donen lloc a l’espectacle final”.

Una obra dirigida per Montse Bonet que ens parla de les relacions de parella, de l’amor i del desamor, de com aquestes relacions s’han d’adaptar per sobreviure en un món dominat per la cerca de la independència personal. Les crisis de parella i l’evolució de les relacions en el temps i de com afecta l’arribada de les noves tecnologies, i el seu impacte en les maneres de relacionar-se, imposant noves formes de coneixença i de relacions.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Júlia i Romeu, Ainhoa Roca i Albert Requena, són una parella tradicional, ella treballa a la ràdio i com cada dia es lleven i comenten els plans del dia i del cap de setmana. Un canvi de plans destarota l’estabilitat d’en Romeu que esclata i dóna pas a una petita crisi i a un qüestionament de la seva relació.

Les necessitats d’individualitat que imposa la nostra actual societat de consum s’acaba filtrant de tal manera a les nostres vides, que acaba xocant amb una idea de relació estable i duradora en el temps.

Una posada en escena acurada i dinàmica, amb tendresa i humor, basada en el text, i l’expressió corporal. Música en directe de la mà de Fraggel que, a part de participar com a actriu, ha compost la música que toca i canta durant l’espectacle.

Continua llegint

– Dansa (216) – CON-TACTO i PASAJES (🐌🐌🐌🐌) de Piedad Albarracín – Badabadoc Teatre – 23.03.2017

CON-TACTO i PASAJES

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Ahir finalment vam tenir l’oportunitat de trepitjar la sala LA BADABADOC TEATRE que semblava que se’ns resistia !!!! I ho vam poder fer amb una proposta de dansa que, senzillament, ens va captivar.

Una sala acollidora, pel mateix espai físic,  però sobretot per la calidesa i cordialitat de com ens va rebre Lara Andrès, que ens va explicar el concepte i els objectius de la sala. Angel Grisalvo i Guadalupe Cejas són els altres dos gestors d’aquest espai creatiu al cor del barri de Gràcia.

Piedad Albarracín és l’autora i ballarina dels dos espectacles que hem pogut veure; ha viatjat des de Londres, on resideix, per presentar la seva última coreografia de dansa contemporània juntament amb en Thomas Hands, “Con-tacto”.

Per la segona de les peces, “Pasajes”,  dissenyada per aquesta sala, ha comptat amb la col·laboració de l’Andrea Just i la Marta Tejada de la companyia de dansa HandMadeDance de Barcelona.

CON-TACTO (🐌🐌🐌🐌)

Con-tacto ens mostra l’evolució de la relació d’una parella a partir del moviment i la dansa. Aquesta evolució es realitza a través d’una conversa entre ambdós que explora la intimitat del tacte. Un tacte entre ells que és desitjat i temut al mateix temps, com la seva relació.

Aquesta coreografia de dansa és una entrega honesta i oberta per part dels ballarins que fan d’aquesta proposta una composició plena d’energia, una peça imperdible del panorama escènic actual.

Fins aquí el que diu el programa de mà.

Comencen parlant, ell en anglès i ella en castellà i expliquen els seus desitjos d’iniciar una relació, de conèixer tot l’un de l’altre, d’endinsar-se en la personalitat de l’altre, però sempre amb el límit del que l’altre vol donar a conèixer, del que vol compartir.

Continua llegint