El diumenge passat, 5 de juliol anem al Mercat de les Flors i més concretament a la Sala Pina Bausch que, per mi, té l’inconvenient de la NO numeració de les entrades, cues a baix, cues dalt i ràpid a agafar lloc …
Ja feliçment asseguts observem que dalt de l’escenari hi ha alguns dels intèrprets, membres de l’Associació Kiakahart, que ens mostraran amb el seu cos (val a dir que alguns d’ells amb greus discapacitats físiques), les diferents experiències viscudes i com es perceben a si mateixos.
Segons Jordi Cortés cada persona, cada cos, és únic, té una entitat única amb les seves característiques anatòmiques úniques i per tant tenen una forma única de manifestar-se a través de la dansa.
L’Associació Kiakahart va ser creada per tal de donar un canvi en la mirada i la percepció de l’estètica de la dansa i la cultura fent caure prejudicis i vencent la por al que és diferent.
Jordi Cortés va batejar l’Associació amb l’expressió maori Kiakaha que significa “sigues fort”; amb els membres d’aquest col·lectiu ha treballat més de deu anys en el teatre físic i la dansa i d’aquest treball neix el projecte que ens presenten al Festival Grec d’enguany.
Cadascú dels performers tenen una relació especial entre el seu cos i el seu entorn. Amb el llenguatge de la dansa intenten compartir les seves experiències i alliberar-se de les seves limitacions físiques. Ells entenen la dansa com el moviment transformat en llenguatge que ha d’afavorir la interacció entre els membres d’una comunitat.
Tot l’espectacle és un joc entre ells “per trencar els codis de moviment ja establerts i trobar una nova forma d’expressar-se i relacionar-se amb els seus cossos”.
Hem de valorar molt l’entrega i la valentia de persones que amb greus discapacitats físiques, sense cames, amb pròtesi de cama o cega, siguin capaços d’expressar les seves emocions damunt d’un escenari.
Malgrat aquest enorme esforç, a nosaltres el resultat obtingut no ens va acabar de convèncer, potser perquè tantes unicitats no acaben de conformar un conjunt i si bé hi ha moments que vam trobar bellíssims, d’altres se’ns feien repetitius i avorrits. En conjunt podem dir que esperàvem molt més d’una producció firmada per Jordi Cortés que ens ha aconseguit entusiasmar en altres produccions, com per exemple, l’ultima, ÖLELÉS, que vàrem veure aquest passat gener.