Arxiu d'etiquetes: Artur Trias

– 216 – Teatre – TERCETS (🐌🐌) – Escenari Joan Brossa – 2019.03.14 (temp. 18/19 – espectacle nº 160)

TERCETS (temp. 18/19 – espectacle nº 160)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dijous vam estar convidats a l’Escenari Joan Brossa a l’estrena de TERCETS, dues peces breus de Joan Oliver dirigit per Artur Trias.

Joan Oliver i Sallarès (Sabadell 1899-1986), narrador, dramaturg, traductor i periodista, feia servir el nom de Pere Quart com a poeta. Va adoptar aquest nom per ser el quart de deu germans i dir-se Pere, (era un dels seus noms de bateig), en honor als seus besavis, Pere Oliver (fundador de la Caixa d’Estalvis de Sabadell) i Pere Turull, els dos Peres més rics de Sabadell al segle XIX.

Joan Oliver formaba amb Francesc Trabal i Armand Obiols, entre d’altres, “La Colla de Sabadell” que enguany celebra el seu centenari.

TERCETS està integrada per “Tercet en re” i “Gairebé un acte o Joan, Joana i Joanet”. Ambdues peces estan unides per la mateixa temàtica del trio amorós i totes dues presenten un estil provocador, un humor absurd i una crítica descarada a la burgesia. Dues peces breus poc conegudes que s’interpreten per primera vegada en un escenari.

En paraules d’Artur TriasEns jactem d’estrenar dues de les peces breus més significatives en les quals Joan Oliver combina la influència de l’avantguardisme amb l’humor absurd i gratuït, corrosiu i desmitificador dels valors culturals establers per una societat tancada i endarrerida“.

TERCET EN RE (🐌+🐚), escrita el 1959, ens parla d’un escriptor que ha perdut la inspiració i s’enfronta a un full en blanc. Esteve Callís (Santi Ricart) intenta concentrar-se però és el mes d’agost, fa molta calor i tot el distreu. Una veïna, una trucada telefònica, unes visites, ….. Excuses per emmascarar la seva falta d’inspiració.

Un personatge únic que, alhora, ens suggereix d’altres.

Una complicada interpretació, ja que es tracta d’un monòleg en el que en Santi Ricart té quatre interlocutors diferents, dos d’ells personatges invisibles que sembla que tingui davant. En aquesta peça ens ha fallat quelcom de la posada en escena o potser ha estat una interpretació que no ens hem acabat de creure.

Continua llegint

– LA NIT DE MOLLY BLOOM (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Sala Muntaner – 2018.03.22 (temp. 17/18 – espectacle nº 226)

LA NIT DE MOLLY BLOOM (temp. 17/18 – espec. nº 226)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Malgrat que vàrem poder assistir a la Roda de Premsa de presentació d’aquesta petita joia teatral a final del mes de febrer, a causa del nostre viatge a Itàlia, no l’hem pogut encabir a la nostra agenda, fins aquest passat dijous.

Aquesta nova versió de LA NIT DE LA MOLLY BLOOM està dirigida per Artur Trias  i esplèndidament protagonitzada per Àngels Bassas.

El text està extret de les últimes 51 pàgines de l’Ulysses, de l’autor irlandès James Joyce novel·la publicada el 1922, que està inspirada en L’Odissea d’Homer; una peça considerada clau de la literatura contemporània i d’avantguarda.

En aquesta proposta s’ha treballat a partir de la versió teatral en castellà, feta el 1979, de José Sanchís Sinisterra que va reduir el text pràcticament a la meitat.

Un llit de matrimoni presideix l’escenografia, són les quatre de la matinada i Leopold dorm (paper interpretat per Jep Barceló), acaba d’arribar d’una de les seves nits de “festa”. La seva dona, la Molly Bloom s’ha desvetllat i no pot dormir.

Molly deixa fluir els seus pensaments més íntims, ella és una dona molt vitalista que va deixar “aparcada” la seva carrera professional per casar-se. Passa revista al seu petit entorn vital i gaudeix dels records que omplen la seva vida, rellegint cartes que amaga sota el matalàs.

Continua llegint

– Roda de premsa LA NIT DE LA MOLLY BLOOD – Hotel Internacional (Sala Muntaner) – 2018.02.26 (temp. 17/18 – RdP 062)

Roda de premsa LA NIT DE LA MOLLY BLOOD – (temp. 17/18 – RdP nº 62)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

A la Sala Muntaner a partir de demà 28 de febrer es presenta una nova versió de LA NIT DE LA MOLLY BLOOM, un text que fa més de 18 anys que no es representa a Barcelona, després de la memorable actuació de Rosa Novell de l’ara desaparegut teatre Artenbrut.

Aquesta nova versió que ara veurem protagonitzada per Àngels Bassas, la dirigeix en Artur Trias; els dos ens la presenten en Roda de premsa a l’Hotel Internacional de la Rambles, al voltant d’una taula.

El text està extret de les ùltimes 51 pàgines de l’Ulysses de l’autor irlandès James Joice novel·la publicada el 1922, que està inspirada en L’Odissea d’Homer; una peça considerada clau de la literatura contemporània i d’avantguarda.

Àngels Bassas i Artur Trias afirmen que creuen que aquestes darreres pàgines es poden separar perfectament de l’obra original, per passar a tenir una personalitat pròpia.

Una dona, Molly Bloom, l’heroïna infidel de l’Ulysses, en una nit d’insomni i estirada al llit al costat del seu marit Leopold (que serà interpretat per Jep Barceló); aquest ha arribat a casa molt tard i amb una borratxera important i ara resta profundament adormit.

Continua llegint

– Teatre – VARIACIONS SOBRE EL MODEL DE KRAEPELIN (o El camp semàntic dels conills a la cassola) (**) – Sala Beckett – 15/09/2012

Ahir ens varem apropar de nou a una de les sales de Teatre que estimem mes, precisament per les seves propostes que se surten del teatre mes convencional i la veritat és que quasi sempre ens agraden molt.

De fet la Sala Beckett s’anomena ella mateixa com “Obrador Internacional de Dramatúrgia“, i acostuma a encertar-la.

Era també la nostra primera obra de Teatre de la temporada 2012/2013 i anàvem amb forces ganes de què ens agrades, però malauradament no va ser així.

El director i alhora traductor de l’obra teatral, Carles Fernández Giua, en el programa de ma ens la presenta amb aquestes paraules: “és un fresc fet de retalls de la vida d’un home afectat per la pèrdua de la memòria. L’acompanyen el fill i el metge. Tots tres lluiten per preservar el tresor i, alhora, descobrir la veritat amagada en els records.” …. i també ens diu “La memòria, que pot ser vista com a narració, està íntimament lligada a la identitat. Qualsevol intent de reconstruir el nostre passat ens condueix inevitablement a qüestionar-nos qui som tant des del punt de vista individual com a col·lectiu, a plantejar-nos diferents versions dels fets i les persones“.

Per altra banda l’autor, Davide Carnevali (Milá – Itàlia, 1981), en el mateix programa de ma comenta: “Emil Kraepelin és el psiquiatre que, a començament del segle XX, va anomenar “Malaltia d’Alzheimer” la forma de demència que va descobrir i teoritzar juntament amb el seu col·lega Alois Alzheimer.” ” Aquest és un text sobre el problema de la memòria, sobre la identitat i sobre la possibilitat de reconstruir el passat i la història. La història personal d’un home que està perdent la traça de la seva pròpia vida, és a dir, la seva identitat“, “La història col·lectiva d’una nació, Europa, que en la memòria de les seves guerres i en l’actualitat dels canvis polítics que s’hi donen, encara està buscant la definició de si mateixa. Perquè la identitat d’una nació, com la de l’individuo, s’estructura sobre la capacitat de recordar, de donar coherència al relat dels esdeveniments que li sónpropis.

Ens un tema que a priori ens interessa i molt i precisament per això varam acudir a la Sala Backett. Sota el nostre punt de vista creiem que l’autor no ha aconseguit atrapar a l’espectador amb la seva manera d’exposar el tema a escena. Molt bona voluntat però el resultat real es força pobre i en alguns moments es fa fins i tota avorrida.

Continua llegint