Arxiu d'etiquetes: Arnau Vallvé

– Teatre – NIT DE REIS (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure Gràcia – 2017.09.13 – (temp. 17/18 – RdP 006 i espec. nº 23)

NIT DE REIS (temp. 17/18 – RdP 006 i espec. nº 23)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

La casualitat he fet que la roda de premsa d’aquest espectacle s’endarrerís uns dies i coincidís en el mateix dia que nosaltres teníem reservades les nostres entrades al Teatre Lliure de Gràcia. Per aquest fet, em sembla que no és massa lògic fer dues cròniques parlant de la mateixa producció.

Dimecres 13 de setembre, per tant al matí vaig assistir a la presentació d’aquest espectacle que ja es va poder veure alguns dies dins del Festival Grec d’enguany. Nosaltres vàrem preferir esperar a veure-la en temporada per poder assistir a altres espectacles que segurament no tornaran a Barcelona.

El Teatre Lliure obre la seva temporada amb una nit descordada que passa de comèdia a blues en el desamor i altres excessos: NIT DE REIS (o el que vulguis), un  Shakespeare generacional en mans de Pau Carrió amb els actors més joves del Lliure i la música en directe d’Arnau Vallvé.

Interpretat pels membres de La Kompanyia Lliure (Joan Amargós, Quim Àvila, Clàudia Benito, Raquel Ferri, Eduardo Lloveras, Joan Solé, Júlia Truyol) juntament amb Enric Auquer, Jaume Madaula Lluís Marquès.

Davant nostre gairebé tota la Kompanyia Jove, en Pau Carrió i en Lluís Pasqual, director del Teatre Lliure que és el que primer pren la paraula per fer la presentació.

Pau Carrió ens explica que van escollir conjuntament amb Lluís Pasqual, perquè es tracta d’una de les ùltimes comèdies que William Shakespeare va escriure i que conté moltes situacions portades al límit; una comèdia sobre l’amor i el desamor, una comèdia “nocturna” celebrada la Nit de Reis que quan va ser escrita era una festa d’excessos semblant a l’actual Carnaval.

L’espectacle es presenta a 3 bandes a l’espai escènic del Teatre Lliure, amb un ritme trepidant explica un munt d’embolics sense perdre el ritme de l’energia en tota la representació, amb la força que ofereixen uns actors molt joves i amb molt de talent.

La música de la producció es basa en cançons amb textos originals de Shakespeare, reinterpretades de nou, amb estructura musical basada en el Blues amb tons de música més actual.

Els actors comenten que el fet que s’hagi estrenat al Grec, fa que després d’una pausa de diverses setmanes, s’aconsegueix que la producció encara agafi més força i millor qualitat, com de fet acostuma a passar amb els estofats, que aconsegueixen millor sabor, dies després de ser cuinats.

Us deixo com de costum l’àudio de la roda de premsa …

___________________

NIT DE REIS (Twelthf Night) va ser escrita per William Shakespeare l’any 1601, és una comèdia d’entreteniment destinada a tancar el cicle de Nadal. La peça es va publicar l’any 1623 dins del “First Folio” que recopilava 36 obres seves.

Pau Carrió, ha fet l’adaptació del text i n’és el director d’aquesta proposta de la qual també ha compost la música juntament amb l’Arnau Vallvé. Les lletres de les cançons que s’interpreten apareixen en el text original de Shakespeare.

“Si la música és aliment de l’amor, el desamor ho és de la música”

Continua llegint

– Teatre – VICTÒRIA D’ENRIC V (***) – Teatre Lliure de Gràcia – 03/10/2014

Tornem al Teatre Lliure de Gràcia, la sala on els “voltaires” vàrem començar a estimar el Teatre, ja fa una bona pila d’anys. Malauradament la direcció del Teatre ha fet oides sords a la nostra petició de què aquesta Sala s’anomeni ANNA LIZARAN; veiem també que l’exposició que la temporada passada presidia les dues seus del teatre i que volia retre un homenatge a aquesta actriu tan estimada a Catalunya, ja està desmuntada.

Aquest estiu va circular per les xarxes socials la notícia falsa de què per fi la sala de Gràcia tindria el nom de l’ANNA, però malauradament veiem que algú s’ho va treure de la màniga, segurament amb la pretensió de forçar a la direcció a prendre una decisió. Nosaltres no defallirem i ho continuarem demanant.

La proposta que inaugura aquesta temporada, VICTÒRIA D’ENRIC V, ja es va poder veure al Grec2014, però nosaltres no la vàrem poder veure per motius d’agenda, ja que durant els 3 dies que es va representar, vàrem escollir altres propostes.

victoria.enric_

El director, dramaturg i músic Pau Carrió ha reclutat La Kompanyia Lliure per representar Enric V seguint el personatge des dels seus primers passos a Enric IV. Ens explica la història d’Enric, un príncep jove, allunyat de la cort i amb companys de reputació dubtosa, de qui ningú no espera gran cosa com a futur rei. Un cop coronat, estimulat per l’Església, decideix emprendre una guerra contra França. Tot i els pronòstics, guanya la guerra i és considerat un heroi.

Un regust agredolç és el que ens ha quedat en acabar de veure aquesta representació, ja que ha estat una proposta que ens ha arribat a meravellar i deixar sense alè durant els últims 20 minuts, però que durant la primera mitja hora ens va costar molt d’entrar en matèria i en alguns moments ens va arribar a avorrir.

Segurament la meva minsa valoració global de 3 estrelles, no és deguda a la qualitat de la producció, i si al meu desinterès per la història tal com ens l’han volgut explicar, quasi sempre vista des del punt de vista dels reis, i no pas des del punt de vista del poble i dels moviments socials de cada època, com jo crec hauria de ser. Si la història fos el que fan o deixen de fer els reis, la història, quan reflecteixi l’època que ara estem vivint, deixaria de banda els moviments socials en favor d’un estat propi a Catalunya i en canvi parlaria tam sols del rei Juan Carlos o del rei Felipe VI. Aquesta visió de la història no m’ha interessat mai.

Sóc conscient que molts pensareu, que no toco gaire en afirmar que un Shakespeare no m’ha acabat d’interessar, però aquesta és la sensació que vaig viure durant una bona part de la representació.

Continua llegint