Arxiu d'etiquetes: Ariadna Cabiró

– 350 – GREC2019 – Teatre Musical – LES FERES DE SHAKESPEARE (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Onyric Teatre Condal – 2019.07.06 (temp. 18/19 – RdP 069 i espectacle nº 270)

GREC2019 – Teatre – LES FERES DE SHAKESPEARE (temp. 18/19 – RdP 069 i esp.  nº 270)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquest projecte de la companya “Els pirates Teatre“, l’hem intentat seguir des de fa diverses setmanes, perquè significa el salt del petit format, al que ens tenen acostumats a “El Maldà”, al gran format de Teatre Musical. I ho fa amb el suport del Grec Festival de Barcelona.

El 27 de maig vam assistir a una xerrada de presentació a El Maldà, on alguns membres de l’equip ens van estar explicant com portaven el projecte.

També el 3 de juny ens vam arribar als Lluïsos de Gràcia per poder assistir un assaig obert, on vam poder veure unes petites escenes, quan la companyia estava començant tot just a realitzar els seus primers assajos. Aquell “assaig” es va convertir de fet en un diàleg obert entre director/actors i els espectadors més fidels de Els Pirates.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Finalment, la setmana passada vàrem poder assistir a la roda de premsa i passi de gràfics, que ja es va poder realitzar al Onyric Teatre Condal, on finalment hem pogut veure l’espectacle totalment enllestit.

El van presentar Daniel Anglès, director artístic de l’Onyric, Cesc Casadesús director artístic del Festival Grec i evidentment varen parlar Adrià Aubert que és el que dirigeix aquesta proposta, Ariadna Pastor que ha fet la dramatúrgia, i Ariadna Cabiró que ha compost la música.

Van estar presents la majoria dels actors que intervenen en la producció, i molts d’ella van presentar el seu personatge.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Us deixo una filmació d’aquest passi de gràfics …

També us deixem aquí a sota l’àudio d’aquesta presentació …

——————————————–

Malgrat tot, sembla que no vàrem escollir la millor sessió possible, ja que ahir dissabte, dos dels papers principals estaven interpretats per les seves covers; Maria Cirici substituïa a Lloll Bertran i Neus Pàmies a Laura Aubert. Tot i el disgust inicial per no haver-nos informat abans d’anar-hi, es va anant diluint ràpidament, ja que el resultat final va ser realment magnífic, i molt especialment per l’extraordinària veu de Neus Pàmies, actriu que ens agrada molt i que ja hem vist en algunes altres ocasions,… les darreres per exemple a “Dolç” al Teatre la Gleva aquest abril passat, “Vaig ser pròsper” a La Seca l’abril del 2018, … o “Scaramouche” l’any 2016 al Teatre Victòria.

Continua llegint

– Teatre (227) – BARBES DE BALENA (🐌🐌🐌🐌) – El Maldà – 30.03.2017

BARBES DE BALENA

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón – 

La setmana passada va ser una mica complicada per poder assistir al Teatre amb l’Imma, com de fet estem acostumats sempre a fer-ho; ella estava vivint la seva darrera setmana de feina, prèvia a la seva prejubilació; setmana d’acomiadaments dels companys de feina i amb alguns sopars. Estic convençut que aquesta proposta de BARBES DE BALENA li hauria agradat molt especialment, perquè tracta d’una manera molt peculiar i divertida, dels entrebancs que ha patit la dona a la nostra societat i en molts aspectes d’una lluita social semblant a la que ella ha hagut d’enfrontar-se durant 45 anys de professió, en l’empresa privada.

Un recorregut per la vida de la doctora Dolors Aleu i Riera (1857-1913), la primera dona llicenciada en medicina a Catalunya i a l’estat espanyol. La seva va ser una carrera plena d’obstacles, que va anar superant, per exercir una professió aleshores vetada a les dones. A partir de la seva figura, fem memòria de les nostres àvies, besàvies…, i reflexionem sobre les dones d’avui en dia, sobre nosaltres. Elles portaven cotilla, i nosaltres? Ens hem tret realment les cotilles reals i figurades que ens constrenyen?

L’Imma, salvant les distàncies, va ser una de les primeres dones d’estudiar a la Universitat d’Econòmiques, als anys 70 del segle passat, l’especialitat d’actuari, fent la carrera tota sola rodejada dels seus companys, tots ells homes. Ella ha patit també durant la major part de la seva vida professional, les “cotilles” que la societat ha implementat perquè la dona no pugui arribar amb facilitat als càrrecs més alts de la direcció en les empreses; malgrat tot, no es pot queixar del que ha aconseguit i del lloc on ha arribat professionalment.

Una proposta que és una mena de còctel, que barreja el Teatre, amb la música i cançons en directe, i que en alguns moments també utilitza altres branques de les Arts Escèniques, com la dansa. Quatre actrius a la nostra vista “encotillades”, fan un repàs per un món on es considerava (… i malauradament encara es considera) la dona molt inferior a l’home, i ho fa durant els últims 150 anys de la nostra societat.

Continua llegint

– Teatre – BALNEARI MALDÀ (La identitat) (🐌🐌) El Maldà – 16/11/2015

Una mica esperonat per la bona crítica d’un amic bloguer (bloc d’en Kabrota), vaig assistir aquest passat dilluns a La Maldà per tal de veure l’espectacle BALNEARI MALDÀ; aquesta producció teatral únicament es pot veure els dilluns en aquesta sala i té l’al·licient afegit que cada tres mesos, varia el seu contingut; en aquests moments es poden veure una sèrie de gags humorístics relacionats poc o molt amb La identitat; pròximament a partir de febrer el tema serà L’educació i finalment a partir de maig, El poder.

BALNEARI_verticalLa companyia que porta a terme aquesta iniciativa és “Els Pirates Teatre“, i amb diferents convidats per cada un dels temes mencionats, proposen un espectacle que ells mateixos anomenen de Cabaret musical, poètic, acrobàtic, polític, humorístic i coreogràfic.

Tot això és cert en bona mesura, però crec que no passa de “divertimento”, que encara que ja és molt, a mi no m’ha acabat d’omplir globalment; crec que la seva dramatúrgia és força desigual i les interpretacions pequen una mica del mateix, malgrat que sobresurt per sobre te tothom un excel·lent Ricard Farré.

Els esquetxos sobre temes d’identitat estan ja molt gastats, especialment els que tracten sobre els nacionalismes (el català i l’espanyol) amb acudits que com a molt et fan somriure però que en cap cas et sorprenen.

Continua llegint