Arxiu d'etiquetes: Aquitània Teatre

– 066 – Teatre – KRÀMPACK (🐌🐌🐌🐌) – Aquitània Teatre (temp. 19/20 – espectacle 040) – 2019.12.01

KRÀMPACK (temp. 19/20 – espectacle nº 040)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir diumenge vam tornar al Teatre Aquitània, després de molt de temps sense fer-ho, per veure el nou muntatge teatral de KRÀMPACK que ha tornat als escenaris 25 anys després de la seva estrena.

En 1994 s’estrenava en el Festival de Teatre de Sitges, aquesta comèdia de Jordi Sánchez que van protagonitzar el mateix Jordi Sánchez, en Joel Joan, l’Eduard Fernández i la Mònica Glaenzel (després Ester Formosa). Va assolir un gran èxit de públic i es va representar durant quatre temporades a la Villarroel. Va guanyar el Premi de la Crítica de 1994 i el Premi Max l’any 2003.

Fins i tot, l’any 2000 es va estrenar la versió cinematogràfica dirigida per Cesc Gay. Aquesta proposta va ser l’embrió de l’aclamada sèrie de televisió “Plats Bruts”.

Ara, aquest nou muntatge, en una producció de White Moose, està dirigit per Pep Antón Gómez i protagonitzat per Jaume Casals (Xavi), Lídia Casanova (Berta), Àlex Ferré (Pau) i Mikel Iglesias (José Luis).

El Pau, el Xavi i en José Luis són tres amics que han decidit anar a viure junts. El pis té quatre habitacions. Necessiten una persona més i en Xavi porta la Berta. Però ella resulta que és l’ex d’en Pau. Entre els amics es generen tensions vitals, sexuals i ideològiques.

De tant en tant el Pau i el Xavi fan un “krampack”, paraula amb la qual ells han batejat el fet de fer-se palles. Per passar-ho bé. Però del rotllo amics.

No és sexe, ni amor… o potser sí?

Un text que en el seu moment va suposar una gosadia pel llenguatge emprat, i la claredat amb què exposaven els dubtes sexuals dels joves post adolescents que presenta l’obra. Ara en canvi, és un text, que en algunes de les seves escenes podria arribar a ser titllat de masclista.

Continua llegint

– Teatre – DEMENTE (🐌+🐚) – Aquitània Teatre – 2017.11.25 (temp. 17/18 – espectacle nº 123)

DEMENTE (temp. 17/18 – espectacle nº 123)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Divendres passat, va ser la primera vegada que ens enfrontàvem a un espectacle de mentalisme. L’estreta línia que separa la genialitat de la bogeria. La línia que cal creuar per intentar creure en el que estàs veient.

DeMente és un espectacle de mentalisme de Luis Pardo que continua el seu camí a l’Aquitània Teatre. Segons ell mateix manifesta, aquest espectacle va néixer amb la mera voluntat de divertir i entretenir als assistents. Un espectacle ideat per posar a prova els límits del coneixement i acostar el mentalisme als espectadors que sentin curiositat.

Tot això és el que hem pogut llegir i nosaltres anàvem amb aquesta intenció, encuriosits per un tipus d’espectacle que mai havíem tingut oportunitat de veure. I el resultat va ser una estona entretinguda però que no ens va convèncer.

Luis Pardo ha dedicat gran part de la seva vida al món del mentalisme i l’any 2004 va guanyar el primer premi nacional de mentalisme. És considerat un dels millors mentalistes del món.

En el programa de mà podem llegir que han estat molts els grans genis de la història als quals s’ha titllat de bojos… Salvador Dalí, Ludwig Van Beethoven, Edgar Alan Poe, Alexander Graham Bell, Van Gogh, Isaac Newton, entre altres grans ments brillants han estat considerats dements únicament per les seves idees, per les seves obres, per la seva manera de pensar i de veure la vida.

Continua llegint

– Teatre – MCGUFFIN (🐌🐌🐌🐌) – Aquitània Teatre – 2017.11.20 (temp. 17/18 – espectacle nº 118)

MCGUFFIN (temp. 17/18 – espectacle nº 118)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dilluns era un dia de doble estrena, d’una banda una nova època d’una antiga sala de Teatre, AQUITÀNIA TEATRE que ocupa els locals de l’antiga seu de la Filmoteca, a l’avinguda de Sarrià i que l’any 2013 va començar la seva activitat teatral amb l’equip del Teatreneu. Ara, després de dos anys d’inactivitat, Scene Barcelona, fundada per Toni Coll, Xavier Fuster i José María Galilea, se’n fan càrrec de l’espai i després d’una reforma integral, inicien una nova etapa.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

D’altra banda Carlos Latre, actor còmic, humorista i imitador s’ha llençat al món de la direcció teatral i dirigeix la seva primera obra.

MCGUFFIN és una comèdia de Mònica Pérez dirigida per Carlos Latre i protagonitzada per Mònica Pérez i Jordi Rios.

Hem de confessar que nosaltres vàrem assistir a aquesta estrena, no confiant massa en el resultat, potser perquè no som especialment proclius a aquest tipus de teatre que es basa en l’humor, i és que sovint ens hem trobat amb produccions mal anomenades “comercials”, que no tenen el suficient suport d’una dramatúrgia elaborada.

Per tant, va ser per nosaltres una sorpresa majúscula, descobrir que MCGUFFIN, és sens dubte un altra cosa i que vol anar molt més enllà de fer riure a la gent, perquè ho fa d’una manera molt pensada i intel·ligent.

Però, que és un McGuffin ???, és un element que fa avançar els personatges dins la trama, que centra l’atenció de l’espectador, i fa mantenir la tensió durant tota l’obra, per descobrir finalment que aquest element no té cap rellevància en el desenvolupament de la història, i, que l’únic que ha fet és mantenir la tensió, i distreure l’atenció del que veritablement era el nus de la trama.

Una expressió “made in Alfred Hitchcock”

La peça que hem vist representada a l’escenari, és un homenatge al cinema de Hitchcock i és a la vegada una comèdia.

Una comèdia que no és només teatre, que és molt més.

Continua llegint