Arxiu d'etiquetes: ANTIC TEATRE

– Teatre/Performance – Grec2016 – ENTRE LO QUE YA NO ESTÁ Y LO QUE TODAVIA NO ESTÁ (🐌🐌🐌) – Antic Teatre – 29/07/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

ENTRE LO QUE YA NO ESTÁ Y LO QUE TODAVIA NO ESTÁ

Ahir vàrem poder gaudir d’un espectacle difícil de poder ser explicat per escrit, perquè és totalment eclèctic, diferent de tot el que hem pogut veure fins ara; potser està situat entre el Teatre, la performance i la participació voluntària del públic.

El protagonista és en Juan Domínguez, un val·lisoletà que ara viu a Berlín, on fa pocs dies acaba de presentar aquesta proposta que protagonitza i dirigeix, amb la col·laboració de la seva parella.

juan_domiunguez

Un intent d’integrar el passat i el futur mitjançant la pràctica artística. L’experiència neix arran del projecte de Maria Jerez “Un cuaderno de notas sin contenido”, en el qual Domínguez i altres artistes van ser convidats a reaccionar, mitjançant un text, al llibre “El hombre sin contenido”, de Giorgio Agamben, escrit el 1970.

Juan, davant nostre assegut a una cadira i molt a prop d’ell un ordinador portàtil que utilitza una mica com si es tractés d’un faristol, per poder seguir un guió del que vol desenvolupar…. el sentim molt proper i ens adonem que li agradaria que els espectadors no fóssim pas passius; ens fa apropar a les primeres fileres i inclús vol que alguns ens asseiem al terra que està ple de coixins… i comença a parlar, presentant-se als que encara no el coneixem, tot fent un anàlisi exhaustiu del seu nom i cognom, de la musicalitat que tenen en pronunciar-los i del seu significat segons en el to que es diu i en quin idioma parlem, castellà, català, basc, alemany.

Continua llegint

– Teatre – LOS SANTOS (🐌🐌🐌🐌) – Antic Teatre – 17/05/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Cada vegada més estem entrant en aquesta mena de Teatre, on el text NO és la part essencial i si en canvi el gest, la mímica, el clown, l’equilibrisme i el teatre d’objectes. Una de les sales a què ens estem enganxant de valent i que mai ens deixa de sorprendre és l’Antic Teatre, un autèntic niu de creacions alternatives que paga la pena recolzar….. i ara encara mes, en assabentar-nos del nul suport que el nostre ajuntament “progressista” li atorga, pel perill del seu possible tancament, per falta de recursos econòmics.

Antic Teatre - terrassa

terrassa de l’Antic Teatre

Aquest dimarts vàrem tenir l’enorme sort d’encertar-la en acudir a l’Antic Teatre per anar a veure LOS SANTOS, espectacle del que no en teníem cap referència i que ens va arribar a fascinar en alguns moments. Es tracta d’un espectacle eclèctic amb una barreja de moltes facetes de les arts escèniques des de l’humor absurd al teatre d’objectes, passant per l’equilibrisme circense, el gest i podríem dir que fins i tot la dansa i la música interpretada en directe.

A una ciutat on abunden els habitatges buits, dos homes habiten una casa que abans pertanyia a una vella dama, rodejats de luxe antic i l’olor d’humitat. Vells i gastats. En un constant espiritisme d’objectes, vinculat als fantasmes que habiten les coses.

Una història d’amor grotesca i delirant. Gots, ampolles i dos homes en el profund d’una casa en ruïnes a punt d’enfonsar-se …de la mateixa manera que les seves ments.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Continua llegint

– Teatre – CARRETERA N-340 (🐌🐌🐌+ 🐚) – Antic Teatre – 03/05/2016

Em fa especial il·lusió començar a escriure aquesta entrada al Blog, perquè es tracta de la nostra valoració número 175 que fem aquesta temporada, exactament el nombre d’espectacles d’Arts Escèniques que hem pogut veure des del passat mes de setembre.

Em fa també il·lusió, perquè ha correspost a una proposta arriscada de l’Antic Teatre, que de ben segur, amb el poc temps que el coneixem ha aconseguit obrir-nos una porta a una mena de Teatre alternatiu al que no estàvem massa acostumats i que està canviant la nostra manera de viure el Teatre. Malauradament aquesta mateixa setmana una notícia publicada al diari ARA, em va trasbalsar força, perquè feia pública la precària supervivència d’aquest Teatre, pel nul suport de les forces polítiques que en aquests moments tenen el poder a l’ajuntament de la ciutat de Barcelona. Des d’aquí ofereixo tot el meu suport a SEMO, la directora artística de la sala més experimental i arriscada del nostre país.

Aquest dimarts passat a primera hora de la tarda, a una hora poc habitual per veure propostes teatrals (4 de la tarda) va començar la primera de les tres representacions que es fan diàriament durant aquesta setmana a l’Antic Teatre; es tracta d’una mena de fusió entre una performance i una narració amb dramatúrgia teatral.

CARRETERA N-340 - Antic Teatre - 1

Estem parlant de CARRETERA N-340, una proposta escènica de la companyia Colectivo-340.

Continua llegint

– Teatre – THE LAST SHOW – Maria Stoyanova (🐌🐌🐌) – Antic Teatre – 24/04/2016

THE LAST SHOW estava concebut inicialment com una performance de llarga durada (12 hores non stop) que culminava en un espectacle de 60 minuts.

La creadora i promotora de l’espectacle es Maria Stoyanova i la seva finalitat era la creació d’una instal·lació humana a partir de l’execució d’11 accions repartides al llarg d’11 hores. Durant aquest espai de temps la sala i el treball de creació no era accessible al públic però si es podia seguir l’experiència en streaming.

No sabem les raons de la suspensió d’aquest non stop que ha quedat reduït només a l’espectacle de 60 minuts i que compta amb la participació dels onze intèrprets escènics convidats.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El títol complet de l’espectacle és MARÍA STOYANOVA “The Last Show” – Sobre ficcions, fantasies i algunes altres realitats i està construït a partir de les experiències personals dels artistes participants responent a la pregunta que els hi ha formulat la creadora: Que faria si aquest fos el meu darrer show?

Continua llegint

– Teatre /Circ – YE ORBAYU – Redondo/Albuerne – Antic Teatre (🐌🐌🐌+ 🐚) – 10/04/2016

I de nou a l’Antic Teatre, un lloc que cada vegada se’ns fa més proper i on els espectacles que veiem ens omplen. Aquest diumenge ens va atreure una proposta de Jorge Albuerne i José Luis Redondo que acabaven les seves dues setmanes d’actuacions en aquesta sala, motiu pel qual malauradamentno podem recomanar que l’aneu a veure en aquest teatre.

YE ORBAYU és el títol d’aquest espectacle i el seu significat en asturià es “és una pluja fina” aquella pluja lleugera, gairebé imperceptible, però que cala…

… i  és perquè tots dos artistes són asturians.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Entrem a la sala, plena de gom a gom i veiem una enorme cortina a l’escenari, només un petit espai obert ple de marques blanques a terra, i comença l’espectacle amb tots dos actors sortint en calçotets i donant voltes davant i darrere la cortina mentre es van vestint, un d’ells amb sabates de taló de dona, és com si tinguessin pressa per estar a punt. Es tapen la cara amb unes caràtules de discs de vinil, un de Dvorák, l’altre de Conchita Piquer i aquí ja comencem obertament a riure. Cau la cortina i es van intercalant números de circ, equilibrisme, “animals” i pallassos, sense pronunciar cap paraula.

Continua llegint

– Dansa/Teatre – UN CUERPO SINVERGÜENZA (🐌🐌🐌🐌) – Antic Teatre – 28/02/2016

Durant la setmana passada, vàrem veure un munt de propostes teatrals, però ja va ser el súmmum quan en dos dies, tant dijous com diumenge vàrem poder gaudir de fins a 3 espectacles en cada un d’aquests dies. UN CUERPO SINVERGÜENZA, va ser la tercera proposta del diumenge, a l’Antic Teatre, protagonitzat per Angela Peris i Koldo Arostegui, ballarins i coreògrafs, dins del cicle de Nous llenguatges del cos.

És una proposta de dansa i teatre, on ens parlen de l’adolescència, dels canvis que experimenten els cossos i com les hormones canvien els temperaments dels adolescents. L’adolescència com a recerca de la pròpia identitat. I de com és de variable la resposta d’un adolescent davant dels canvis físics i psicològics, de vegades amaguen la mirada i el seu cos de la vista de la resta, altres vegades desafien al món sencer amb la mirada ben alta.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Arribem a l’adolescència com un robot de llauna, preparat per a qualsevol cosa menys per estar tranquil·lament descansats en els nostres cossos. A partir dels onze anys unes hormones descarades s’apoderen del nostre temperament i provoquen inesperats canvis en el nostre cos. Com en una pel·lícula de ciència-ficció mutem, i comencem a canviar de forma i a convertir-nos en un ésser diferent.

Continua llegint

– Teatre – ERBESTE (boja per complaure) (🐌🐌🐌🐌) – Antic Teatre – 23/02/2016

Dimarts al vespre ens vam apropar a l’Antic Teatre per tal de veure una proposta que és el resultat d’un treball d’investigació de tres directores (una basca, una catalana i una italiana). Amb trajectòries diferents per aplicar diferents mètodes de creació escènica sobre un tema comú.

La idea original, textos i dramatúrgia són de Rakel Ezpeleta que també ho interpreta. ERBESTE es crea entre Barcelona i Gasteiz. Durant el procès Rakel Ezpeleta ha treballat per separat amb les tres directores; amb aquest material escènic s’hi ha composat la dramatúrgia final.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Erbeste és una dona amb vocació d’artista que ens explica tots els seus esforços per trobar el lloc que creu que li correspon. En moviment continuo, anant d’un lloc a l’altre amb la seva maleta i les seves il·lusions. Disposada a fer el que calgui perquè li donin una feina en el món de l’espectacle. Disposada a cantar, interpretar i fins i tot ballar claqué, encara que com diu no li agrada. Càstings i més càstings, esperes pendent d’una trucada que mai no arriba. Erbeste vol arribar a ser capaç de ser el que la resta pugui demanar-li que sigui. Acostumada a adaptar-se i intentar encaixar.

Continua llegint

– Teatre – VIP, homenatge a SEVERIANO NAUDIN (🐌🐌🐌) – Antic Teatre – 31/01/2016

Feia molt de temps que no trepitjava l’Antic Teatre i és que encara que els Voltaires intentem veure el major d’ofertes teatraires possibles, segurament se’ns escapen moltes de ben interessants com aquesta. Les sales petites, mal anomenades “alternatives”, tenen poca capacitat de promocionar les seves propostes al públic; no poden lluitar amb les mateixes condicions que els teatres públics, ni tampoc amb la majoria de Teatres comercials de Barcelona.

Antic Teatre és un espai on s’intenta recolzar la capacitat d’experimentació, creació, producció i exhibició dels treballs de nombrosos artistes professionals, molt especialment aquells dedicats als nous llenguatges del cos i moviment, noves dramatúrgies i noves tecnologies, així com també els que s’apropen al món del Circ, clown, teatre d’objectes, noves músiques, arts visuals, literatura, temes socials, culturals, polítics i de pensament contemporanis.

Fa unes setmanes vaig rebre una invitació de Semolinika Tomic, la persona que és l’ànima del Teatre i la seva programadora ajudada per un equip de persones amigues; em proposava anar a veure una producció teatral que creia que podria agradar-me … “VIP, homenatge a SEVERIANO NAUDIN” i per sort vaig trobar un forat dins de la nostra atapeïdíssima agenda; de ben segur que de no ser del seu avís, no ens haguéssim assabentat d’aquesta magnífica proposta teatral.

VIP homenatge a Severiano Naudin - Antic Teatre - 1

Assegut a la primera fila, al costat de Semolinika Tomic

Mariona Naudin és la creadora i l’única intèrpret d’aquesta proposta, que a partir de xerrades amb el seu avi Severiano Naudin i també a partir de fotografies, vells records, vídeos i cançons d’aquella època, ens intenta explicar moments puntuals de la història del seu avi i al mateix temps la del naixement del feixisme a Europa i sobretot la història d’aquella Espanya negra que moltes vegades volem oblidar massa depresa … la guerra civil espanyola, la postguerra, la dictadura i el naixement d’una feble democràcia que encara avui en dia no està del tot consolidada.

Continua llegint

– Dansa ? – MALMENATS (🐚) – Cia Mariantònia Oliver – Antic Teatre – 22/02/2015

…. i si ja era massa casualitat dos espectacles de dansa seguits, en sumem un tercer, encara que sincerament no sabem si el que vàrem veure el passat diumenge era realment Dansa o no. El que si almenys vàrem treure de bo, és conèixer un Teatre que mai havíem encara trepitjat malgrat fer molts anys que en sentíem parlar de l’ANTIC TEATRE a pocs metres del Palau de la Música.

MALMENATS-cartellMALMENATS ens la va recomanar un bon amic, que mai ens havia fallat fins ara, juntament amb “Sifonòfor” de Animal Religion; aquesta última malauradament ens la vàrem perdre per qüestió d’agenda, i pel que ens han assegurat posteriorment segur que ens hauria agradat molt més.

MALMENATS de la Cia. Mariantònia Oliver, com a mínim, no la vàrem entendre i al cap de 10 minuts tirant llarg, ens hauríem sortit de la Sala, encara que per respecte vàrem aguantar els 50 minuts de la seva durada total. No podem jutjar si és bo o dolent…. el que si sabem, és que no ens va agradar gens.

Malmenats’ proposa una reflexió sobre els papers que ens toca jugar en aquests temps de crisi i transformació, i qüestiona la vigència dels límits que ens imposem o que se’ns imposen (relatius a l’edat, el físic, el gènere, l’ordre…). Una peça molt dinàmica, construïda a partir de la fisicalitat, l’humor, la poesia, la lluita, el caos, la tendresa…

Aquest text és el que acompanyava el programa de mà, però sincerament el que vàrem veure no ens va transmetre ni un bocí d’emoció ni tampoc vàrem saber veure en els moviments dels quatre intèrprets quelcom relatiu al que oferia el programa.

Continua llegint