Arxiu d'etiquetes: ANTIC TEATRE

– Teatre (174) – ANARCHY (🐌🐌🐌) – Antic Teatre – 04.02.2017

ANARCHY

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquesta era una proposta que el Miquel ja havia tingut ocasió de veure a la seva estrena al Festival TNT de Terrassa i que hem volgut veure de nou, plegats. Un espectacle diferent que no té res a veure amb el teatre convencional i que va més enllà d’una performance. Un espectacle dels que deixa petjada pel que diu, pel seu plantejament i  per la seva impactant posada en escena.

ANARCHY s’acosta a l’esperit del live-art, on l’experimentació és el fet essencial, no com un acte estètic sinó com un fet constitutiu de l’obra.

anarchy-antic-teatre-voltar-i-voltar-1-1

Teníem ganes de tornar a veure la Semolina Tomic a escena, ella és la directora artística i fundadora de l’actual Antic Teatre on es presenten propostes innovadores d’Arts Escèniques, donant oportunitats a creadors que difícilment tenen lloc en els canals de distribució habituals.

ANARCHY  és un experiment entre el caos i l’ordre, una performance on el públic forma part i intervé en l’acció. El públic té la paraula, té el soroll i té el silenci.

L’espectacle és i depèn de Semolina a la qual només entrar a la sala, ho fem pels camerinos i l’escenari, trobem estirada a terra, amb les cames obertes i el tronc, els braços i la cara tocant el terra. Una flexibilitat inversemblant. A les grades guitarres elèctriques blanques i amplificadors que ens indiquen clarament on hem de seure. Abans que la Semolina comenci a parlar, abans que comenci l’espectacle, comença l’anarquia a les grades on tots comencem a esquinçar les guitarres obtenint tota mena de sorolls.

Continua llegint

– Teatre (127) – LAS ACTRICES SIEMPRE MIENTEN (🐌🐌🐌🐌) – Antic Teatre – 11.12.2016

LAS ACTRICES SIEMPRE MIENTEN

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Estem a l’Antic Teatre i esperem que obrin les portes de la sala per entrar, però avui estem davant d’una proposta diferent, avui són les dues actrius les que surten de la sala i enfilant-se en una cadira ens diuen que hem d’escollir a una de les dues per acompanyar la al camerino. Per un tema de proximitat ens afegim als que anem amb la Cris Celada i entrem a una petita habitació que avui fa de camerino.

Amb una naturalitat esparverant la Cris es comença a despullar per canviar el vestuari mentre ens va parlant de coses seves.

las-actrices-siempre-mienten-antic-teatre-voltar-i-voltar-1Ens parla també de tres personatges femenins del teatre, de Lisístrata que ha tingut una idea genial per acabar amb la guerra: convèncer la resta de gregues d’iniciar una vaga de sexe per tal de forçar els homes a negociar la pau; de Lady Macbteh personatge que invoca als esperits del mal per aconseguir que el seu marit sigui coronat rei matant a qui calgui sense deixar que la compassió o el remordiment la facin apartar del seu objectiu. I finalment ens parla de Yerma una dona obsessionada amb la seva necessitat de ser mare i que acaba matant al marit al que fa culpable.

Tres papers de dona que ella ha hagut de preparar al llarg de la seva carrera d’actriu per presentar-se a càstings.

Ens parla també de temes personals, de “nòvios”, d’un avortament, de la possibilitat de congelar els seus òvuls, de la seva mare, ….. i ens ho explica mentre es maquilla, es pentina i s’acaba de vestir….. i ens pregunta directament el que pensem de tot plegat i acabem donant la nostra opinió.

Sortim del camerino i accedim a la sala ja amb els dos grups retrobats, on continuen, amb la seva representació conjunta.

Una proposta teatral que parla de teatre.

Continua llegint

– Teatre (55) – CUÁNTO – Loren and Ipsum (🐌🐌🐌+🐚) – Antic Teatre – 11.10.2016

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

CUÁNTO – Loren and Ipsum – 

Curiosament ahir dimarts, vigília de festiu (malgrat que era un festiu “de obligado cumplimiento” per la judicatura espanyola), havien pocs teatres de Barcelona oberts, cosa que no acabem d’entendre.

Però nosaltres, no ens vam resignar a quedar-nos a casa veient la tele i ens vam apropar a l’Antic Teatre, i per sort la vàrem encertar de ple perquè ens ho vam passar de conya marinera amb aquesta proposta de CUÁNTO de Loren & Ipsum (o el que és el mateix … Miner Montell i Paul Borons).

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Dins de les Arts Escèniques, potser el teatre que s’apropa al clown era fins ara, una branca que ens costava força d’entrar, però hem començat aquesta setmana, dilluns i dimarts amb dues propostes que ens està fent canviar d’opinió i que se suma a l’esplèndida Othelo de la que tan bé hem parlat des d’aquí.

CUÁNTO d’entrada sembla que es tracta d’un despropòsit absolut, perquè és una proposta basada en l’humor de l’absurd, malgrat que molt treballada i mesurada en tot el que es diu a escena, perquè en realitat ens parla molt seriosament de la política corrupta d’aquest estat, del rescat dels bancs, dels negocis bruts i “rentats” des de les més altes instàncies del poder; tot això sota l’aparença d’una mena de conferència, on de sobte apareix un ésser d’una dimensió desconeguda que embolica tot plegat.

Continua llegint

– Teatre/Performance – Grec2016 – ENTRE LO QUE YA NO ESTÁ Y LO QUE TODAVIA NO ESTÁ (🐌🐌🐌) – Antic Teatre – 29/07/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

ENTRE LO QUE YA NO ESTÁ Y LO QUE TODAVIA NO ESTÁ

Ahir vàrem poder gaudir d’un espectacle difícil de poder ser explicat per escrit, perquè és totalment eclèctic, diferent de tot el que hem pogut veure fins ara; potser està situat entre el Teatre, la performance i la participació voluntària del públic.

El protagonista és en Juan Domínguez, un val·lisoletà que ara viu a Berlín, on fa pocs dies acaba de presentar aquesta proposta que protagonitza i dirigeix, amb la col·laboració de la seva parella.

juan_domiunguez

Un intent d’integrar el passat i el futur mitjançant la pràctica artística. L’experiència neix arran del projecte de Maria Jerez “Un cuaderno de notas sin contenido”, en el qual Domínguez i altres artistes van ser convidats a reaccionar, mitjançant un text, al llibre “El hombre sin contenido”, de Giorgio Agamben, escrit el 1970.

Juan, davant nostre assegut a una cadira i molt a prop d’ell un ordinador portàtil que utilitza una mica com si es tractés d’un faristol, per poder seguir un guió del que vol desenvolupar…. el sentim molt proper i ens adonem que li agradaria que els espectadors no fóssim pas passius; ens fa apropar a les primeres fileres i inclús vol que alguns ens asseiem al terra que està ple de coixins… i comença a parlar, presentant-se als que encara no el coneixem, tot fent un anàlisi exhaustiu del seu nom i cognom, de la musicalitat que tenen en pronunciar-los i del seu significat segons en el to que es diu i en quin idioma parlem, castellà, català, basc, alemany.

Continua llegint

– Teatre – LOS SANTOS (🐌🐌🐌🐌) – Antic Teatre – 17/05/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Cada vegada més estem entrant en aquesta mena de Teatre, on el text NO és la part essencial i si en canvi el gest, la mímica, el clown, l’equilibrisme i el teatre d’objectes. Una de les sales a què ens estem enganxant de valent i que mai ens deixa de sorprendre és l’Antic Teatre, un autèntic niu de creacions alternatives que paga la pena recolzar….. i ara encara mes, en assabentar-nos del nul suport que el nostre ajuntament “progressista” li atorga, pel perill del seu possible tancament, per falta de recursos econòmics.

Antic Teatre - terrassa

terrassa de l’Antic Teatre

Aquest dimarts vàrem tenir l’enorme sort d’encertar-la en acudir a l’Antic Teatre per anar a veure LOS SANTOS, espectacle del que no en teníem cap referència i que ens va arribar a fascinar en alguns moments. Es tracta d’un espectacle eclèctic amb una barreja de moltes facetes de les arts escèniques des de l’humor absurd al teatre d’objectes, passant per l’equilibrisme circense, el gest i podríem dir que fins i tot la dansa i la música interpretada en directe.

A una ciutat on abunden els habitatges buits, dos homes habiten una casa que abans pertanyia a una vella dama, rodejats de luxe antic i l’olor d’humitat. Vells i gastats. En un constant espiritisme d’objectes, vinculat als fantasmes que habiten les coses.

Una història d’amor grotesca i delirant. Gots, ampolles i dos homes en el profund d’una casa en ruïnes a punt d’enfonsar-se …de la mateixa manera que les seves ments.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Continua llegint

– Teatre – CARRETERA N-340 (🐌🐌🐌+ 🐚) – Antic Teatre – 03/05/2016

Em fa especial il·lusió començar a escriure aquesta entrada al Blog, perquè es tracta de la nostra valoració número 175 que fem aquesta temporada, exactament el nombre d’espectacles d’Arts Escèniques que hem pogut veure des del passat mes de setembre.

Em fa també il·lusió, perquè ha correspost a una proposta arriscada de l’Antic Teatre, que de ben segur, amb el poc temps que el coneixem ha aconseguit obrir-nos una porta a una mena de Teatre alternatiu al que no estàvem massa acostumats i que està canviant la nostra manera de viure el Teatre. Malauradament aquesta mateixa setmana una notícia publicada al diari ARA, em va trasbalsar força, perquè feia pública la precària supervivència d’aquest Teatre, pel nul suport de les forces polítiques que en aquests moments tenen el poder a l’ajuntament de la ciutat de Barcelona. Des d’aquí ofereixo tot el meu suport a SEMO, la directora artística de la sala més experimental i arriscada del nostre país.

Aquest dimarts passat a primera hora de la tarda, a una hora poc habitual per veure propostes teatrals (4 de la tarda) va començar la primera de les tres representacions que es fan diàriament durant aquesta setmana a l’Antic Teatre; es tracta d’una mena de fusió entre una performance i una narració amb dramatúrgia teatral.

CARRETERA N-340 - Antic Teatre - 1

Estem parlant de CARRETERA N-340, una proposta escènica de la companyia Colectivo-340.

Continua llegint

– Teatre – THE LAST SHOW – Maria Stoyanova (🐌🐌🐌) – Antic Teatre – 24/04/2016

THE LAST SHOW estava concebut inicialment com una performance de llarga durada (12 hores non stop) que culminava en un espectacle de 60 minuts.

La creadora i promotora de l’espectacle es Maria Stoyanova i la seva finalitat era la creació d’una instal·lació humana a partir de l’execució d’11 accions repartides al llarg d’11 hores. Durant aquest espai de temps la sala i el treball de creació no era accessible al públic però si es podia seguir l’experiència en streaming.

No sabem les raons de la suspensió d’aquest non stop que ha quedat reduït només a l’espectacle de 60 minuts i que compta amb la participació dels onze intèrprets escènics convidats.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El títol complet de l’espectacle és MARÍA STOYANOVA “The Last Show” – Sobre ficcions, fantasies i algunes altres realitats i està construït a partir de les experiències personals dels artistes participants responent a la pregunta que els hi ha formulat la creadora: Que faria si aquest fos el meu darrer show?

Continua llegint