Arxiu d'etiquetes: ÀNSIA (Crave)

– 091 – Teatre – ÀNSIA (CRAVE) (🐌🐌) – Sala Atrium (temp. 19/20 – espectacle 060) – 2020.01.03

ÀNSIA (CRAVE) (temp. 19/20 – espectacle nº 060)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Fa més de deu mesos que vam assistir a la roda de premsa de presentació d’aquesta proposta que aleshores no vam poder encabir a la nostra agenda. Ara, amb motiu de la seva nova programació hem fet cap a la Sala Atrium per veure ÀNSIA (CRAVE), un text de Sarah Kane (1971-1999) dirigit per Loredana Volpe (Caracas 1990).

Vam sortir de la sala descol·locats, la complexitat del text i la posada en escena ens ha deixat força trasbalsats, no perquè les interpretacions d’Anna Casas (C), Chap Rodríguez Rosell (A), Xavier Pàmies (B) i Patrícia Mendoza (M) hagin estat malament, ni per la música en directe interpretada per Alvar Llusá-Damiani, sinó perquè hem sortit amb la sensació de no haver estat a l’altura i no haver sabut captar el missatge de tot plegat.

This slideshow requires JavaScript.

Els cinc personatges indefinits, quatre veus identificades per una lletra,  que interaccionen amb frases fetes, paraules repetides, converses tallades, idees expressades en veu alta, desitjos, pors,  dolors, desesperació, .… i la cinquena veu, un violí que també “parla”.

Moviments continuats, sincopats, nerviosos. Llum i foscor. Temes com l’anorèxia, la violència, l’abús sexual, el desig de ser mare, l’incest o el suïcidi són tractats en el text de l’autora i van sorgint com peces en un trencaclosques.

Una proposta que es caracteritza per una absència d’un diàleg seqüenciat entre els personatges i que es converteix en  una representació no lineal i sense escenes que emmarquin una història.

Continua llegint

– 196 – Roda de premsa – ÀNSIA (Crave) – Sala Atrium – 2019.02.28 (temp. 18/19 – RdP 035)

RdP – ÀNSIA (temp. 18/19 – RdP nº 035)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Feia setmanes que no assistia a una roda de premsa, per dos motius: el viatge a Nàpols i pel seguiment exhaustiu que he volgut fer de les primeres sessions del vergonyós “judici”, contra els nostres representants polítics, que van ser democràticament elegits. Jutjats per un estat, que vol reprimir així a tot un poble, volent fer escarment als nostres líders, per haver posat les urnes que el mandat del poble li havia encomanat.

Ahir dijous, però, vaig voler assistir a la Sala Atrium on es presentava ÀNSIA (Crave), un text gens fàcil de Sarah Kane, dirigit per la veneçolana Loredana Volpe i la interpretació de membres de la companyia “La Salamandra”.

Una roda de premsa, que en principi ens va descol·locar força als assistents, perquè immediatament de la primera presentació efectuada per Patrícia Mendoza (Sala Atrium), els actors presents van començar a recitar en veu alta una sèrie de rèpliques, que semblaven sense sentit; després ens vam assabentar que havien intentat fragmentar diferents escenes de la proposta de forma no lineal.

Després d’aquesta manera “diferent” de començar una roda de premsa, van començar a explicar-nos el que volia ser ÀNSIA, l’últim text que va escriure Sarah Kane abans de suïcidar-se.

Quatre veus (que no personatges) en un espai totalment buit, s’acusen i es busquen com a eriçons a la recerca de la calor de l’altre, mitjançant el llenguatge. Quatre monòlegs entrellaçats que podien dir qualsevol d’ells i que al final potser es fusionaran en una sola veu.

Continua llegint