Arxiu d'etiquetes: Annabel Totusaus

– 364 – Teatre – DE MARES I FILLES (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Poliorama – 2019.07.15 (temp. 18/19 – espectacle nº 281)

DE MARES I FILLES (temp. 18/19 –  espectacl.  nº 281)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dilluns dia 15,  vam fer cap al Teatre Poliorama per veure una comèdia escrita i dirigida per Paco Mir amb Mont Plans i Annabel Totusaus, una mare i una filla.

Una proposta que es va estrenar, fa tot just un any, al Teatre Eòlia, i que estarà en cartell al Poliorama fins al dia 24 de juliol en sessions de dilluns, dimarts i dimecres.

Una mare i una filla es retroben a l’habitació d’un hospital després d’haver passat cinc anys sense parlar-se. Una conversa forçada en què la filla descobrirà aspectes inversemblants de la seva mare i de la seva família.

Aquesta proposta es deriva de l’obra de Paco Mir,  que va quedar finalista en el Torneig de Dramatúrgia de Temporada Alta 2013, i que portava el títol de “I deien que plouria“.

Amb DE MARES I FILLES, Paco Mir aconsegueix fer riure i fer plorar, un text amb una barreja d’emocions que ens aclapara i que ens arrosseguen a l’habitació de l’hospital on la mare i la filla parlen del passat i del present, de les 1001 coses que s’haurien de dir abans ….. que sigui massa tard.

Perquè la vida passa tan de pressa que el que ens pensem que serà demà, ja és avui  …..

Mont Plans i Annabel Totusaus són dues actrius que  tenen el do de la comèdia, però al mateix temps són capaces d’imprimir a les seves interpretacions el dramatisme necessari per donar la pàtina de seriositat que provoca en nosaltres, els espectadors, el toc de reflexió que el text busca.

Mont Plans (Artés, 1948) a qui hem vist treballar recentment a “El gran Mercado del Mundo” (vegeu aquella ressenya) (TNC, maig 2019), … és coneguda per haver estat una de les actrius de referència de La Cubana i Dagoll Dagom, i una de les recordades “Teresinas”. Una actriu que ha desenvolupat sempre una brillant feina teatral en tots tipus de papers i que aquesta nit ens ha captivat per la seva naturalitat.

Annabel Totusaus (Calafell, 1974) és també una actriu nascuda a La Cubana i actriu de Dagoll Dagom. L’última proposta en què la vam veure treballar va ser “El llibertí” (vegeu aquella ressenya) en aquest mateix teatre durant la temporada 2017/18.

Mare i filla, ens captiven des del primer moment dins les teranyines del seu passat; un dragonkhan emocional que sembla que no s’hagi d’acabar mai.

Dues personalitats contrastades, una mare despreocupada, que viu la vida intensament i que far “volar coloms”, les seves vivències són fruit de la seva imaginació? O realment ha viscut la vida que explica que ha viscut? Va viure realment el maig del 68 a París? És de veritat activista de GreenPeace?

Continua llegint

– Teatre – EL LLIBERTÍ (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Poliorama – 2018.02.28 (temp. 17/18 – espectacle nº 209)

EL LLIBERTÍ (temp. 17/18 – espectacle  nº 209)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Han passat onze anys d’ençà que es va representar aquesta producció, en aquest mateix teatre, protagonitzada per Ramon Madaula i Laura Conejero, i ara, ha tornat amb Abel Folk i Àngels Gonyalons com a protagonistes.

Tal com va comentar a la roda de premsa el seu director, que repeteix experiència, Joan Lluís Bozzo, l’èxit de públic i les excel·lents crítiques que van aconseguir, han fet aconsellable i possible la seva reprogramació.

El text d’Emmanuel Schmidt, un dels autors francesos contemporanis més llegits i més representats del món, és un vodevil filosòfic on s’hi barreja veracitat històrica i ficció teatral amb humor intel·ligent. Una reflexió sobre les contradiccions entre el pensament i els sentiments. Un text escrit l’any 1997 i portat al cinema l’any 2000.

EL LLIBERTÍ, ha estat definida com una veritable joia, una comèdia intel·ligent, lleugera i profunda, sensual i melancòlica, divertidíssima.

Denis Diderot (1685-1759), escriptor i filòsof, un personatge lliure per expressar les seves idees, i lliure per canviar d’opinió, per contradir-se, per començar de zero no parant mai de pensar ni de tenir dubtes.

Continua llegint

– Teatre (185) – DOS FAMILIAS (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Sala Porta4 – 12.02.2017

DOS FAMILIAS

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

La Sala Porta4 ha programat DOS FAMILIAS durant els diumenges del mes de febrer i segons ens van comentar, al mes de maig es representarà també a La Vilella. Per poder tirar endavant el projecte José Pascual Abellán, va impulsar la creació de la nova companyia “Dos familias”, formada pel mateix Abellán, l’actriu Annabel Totusaus, els actors Pau Sastre i Eduardo Telletxea i el director Sergio Arróspide. L’estrena oficial la va acollir la desapareguda Sala Trono, de Tarragona, a l’abril de 2016, on va obtenir un gran èxit de públic i crítica.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una peça de les que arriben al cor, pel text i per unes interpretacions tan convincents que hem acabat plorant amb els protagonistes i ens ha permès posant-se en la pell de tots tres, ara amb un, ara amb l’altre. Un text que ens parla de les implicacions emocionals que l’acollida d’un nen representa per a les dues famílies: la dels pares biològics i la dels pares acollidors. Un text que va ser elaborat després d’un treball d’investigació al voltant del tema mitjançant la col·laboració de famílies i associacions que treballen amb nens d’acollida.

DOS FAMILIAS ens parla d’un nen de dos anys, en Lluís a qui el seu pare biològic no coneix, en Miquel va ser apartat del nen en néixer per problemes amb les drogues i amb l’alcohol. La mare del nen va morir sense conèixer el seu fill. Ara, en Miquel, ha recuperat el control, ha deixat de beure i drogar-se i vol recuperar al seu fill. Té molta por. Se sent insegur. Però ho desitja de tot cor. La seva alegria és desbordant quan li comuniquen que li tornen la custòdia del nen i que el podrà recollir l’endemà.

Continua llegint

– Teatre (138) – SIK SIK y otros (🐌🐌🐌) – Teatre Akadèmia – 21.12.2016

SIK SIK y otros

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Dimecres ens vam apropar al Teatre de Akadèmia, per veure aquesta proposta, que inclou tres peces breus del dramaturg italià Eduardo De Filippo, tal com ens van anunciar a la roda de premsa.

Com sempre en aquest teatre, fem cua per entrar, però aquesta vegada és diferent, al nostre voltant parlen italià, hi ha fotògrafs i veiem arribar a Sergi Belbel i a Lluís Pasqual. Expectació.

Guido Torlonia ha escollit aquestes tres peces d’Eduardo de Filippo que ens ofereixen un apropament a la tradició popular que va servir d’inspiració a l’autor napolità. Recrea l’atmosfera d’una companyia de teatre que sembla descendir directament de la Commedia dell’Arte, una companyia d’actors ambulants acostumats a voltar amb els seus baguls.

La família De Filippo compta amb una llarga tradició teatral , ha seguit personalment aquesta adaptació, i ahir estaven presents a l’estrena. La directora actual de la companyia De Filippo, Carolina Rosi, vídua del fill d’Eduardo de Filippo va participar en el col·loqui que va tenir lloc en finalitzar la representació. 

sik-sik-teatre-akademia

El Teatre Akadèmia ha volgut apostar per la posada en escena d’aquestes petites joies, per tal de donar-les a conèixer i poder oferir un teatre familiar en aquestes dates. Per poder fer-ho ha hagut de transigir amb una imposició de la família de Eduardo de Filippo, fent aquestes representacions en castellà, amb la intenció de què puguin girar per l’estat espanyol. En el col·loqui es va fer pales que aquest fet distanciava enormement el resultat de nosaltres. El fet d’escoltar la representació en castellà amb accent català l’allunya sensiblement. Fet que la representant dels hereus de la família no va saber/voler entendre.

Les tres peces breus que formen part d’aquesta proposta són:

Amistad” escrita el 1952 que ens descriu la relació actual de dos vells amics de la infància que es retroben a la casa de camp on un d’ells, greument malalt, està reclòs amb la seva germana. La visita no serà ben rebuda i acabarem sabent la veritable naturalesa de la seva amistat.

Peligrosamente” escrita el 1938, inspirada en les farses napolitanes del 800 amb Pulcinella com a protagonista. L’autor presenta la relació d’un matrimoni que ha trobat una manera força curiosa de mantenir l’equilibri davant dels ulls astorats d’un amic de la infància. O com el marit tempera el caràcter impetuós de la dona.

Sik Sik, el artífice mágico” escrita el 1929, és la peça que dóna nom a l’espectacle i segons ens diuen la que el mateix De Filippo reconeixia que era la seva peça més volguda i d’on van néixer tots els personatges que va crear després per a altres comèdies. Explica la hilarant història d’un il·lusionista de fira, Sik Sik, acostumat a actuar acompanyat de la seva dona i el seu assistent. Però, una nit, l’ajudant serà substituït per un altre còmplice, maldestre i barroer. Una aventura que va situar aquesta peça a l’alçada de les millors comèdies de De Filippo.

Continua llegint