Arxiu d'etiquetes: Anna Tamayo

– 039 –  Teatre – CÁNDIDA (🐌🐌+🐚) – Sala Fènix – 2018.09.16 (temp. 18/19 – espectacle  nº 028)

CÁNDIDA (temp. 18/19 – espectacle nº 028)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

CÀNDIDA és una proposta teatral d’Anna Tamayo que obre la temporada a la Sala Fènix, la primera peça d’un cicle que protagonitzen les dones tal com ens van explicar a la roda de premsa. Un cicle que han batejat com “Dóna’m veu/Dóna amb veu“ concebut per escoltar a moltes dones parlar-nos, a crits o a cau d’orella, segons el cas, sobre el món, vist amb ulls femenins.

CÁNDIDA neix del desig i la necessitat de posar-li veu als fongs vaginals que van habitar en el cos de l’Anna durant dos anys: qui són? d’on vénen? per què no marxen?

Amb un format força informal, Anna Tamayo ens explica la seva experiència personal amb els fongs vaginals. Ens parla d’una malaltia i aprofita per parlar-nos del sistema sanitari amb les teràpies de grup pels afectats per  xxx …, les teràpies alternatives, o els metges que ni tan sols ens veuen.

Però també ens parla del cos de les dones, un cos que molt sovint ha estat reprimit i que ha estat objecte de vexacions, moltes vegades en l’entorn familiar, que han causat vergonya o dolor i que marquen la vida de la dona mes que si és tractes d’una malaltia física.

De mica en mica ens va introduint en el seu món interior i descobreix coses de la seva infantesa que han marcat la seva vida adulta i que són més difícils de curar que una candidiasi, que li produeix més neguit que la mateixa picor vaginal.

CÀNDIDA podria ser simplement un monòleg, però és un cabaret. Humor, sarcasme, cabaret, fins i tot “titella en forma de vagina” … i també drama, conviuen en escena contínuament. Tot això acompanyat per la música, interpretada en directe, de Joange que introdueix el món oníric amb el seu violí. Una posada en escena molt efectista i una acurada il·luminació ajuden a avançar la peça.

Continua llegint

– Teatre – DANTE 56. PELL I CIMENT (🐌🐌🐌🐌) – Tantarantana Teatre – 2018.05.05 (temp. 17/18 – espectacle  nº 261)

DANTE 56. PELL I CIMENT (temp. 17/18 – espec. nº 261)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ja ens va quedar clar a la roda de premsa que, amb aquesta proposta, la companyia fa un nou pas entrant de ple en el drama i deixant la línia que, en clau de comèdia, tenien les seves dues anteriors produccions, VEN A FRAGUEL ROCK i 17 SIMPÀTIQUES MANERES D’ACABAR AMB EL CAPITALISME.

La Companyia Casa Real acaba amb aquesta proposta el seu cicle de tres anys dins del Cicló (Cicle de Companyies independents en residencia) en el Tantarantana i ho ha fet amb aquest DANTE 56. PELL I CIMENT un drama íntim que aposta per la necessitat de no perdre la memòria, per la necessitat de no amagar el passat.

La dramatúrgia i la direcció està compartida per Raquel Loscos i Salvador S. Sánchez i malgrat que no és una proposta autobiogràfica, reflecteixen algunes històries de caràcter personal.

Albert Riballo (l’amic), Sara Sansuan (la mare) i Anna Tamayo (la filla) interpreten els personatges que ens parlen de la violència, de l’abús de poder, de la pèrdua de confiança i de la necessitat de donar llum a la foscor.

Continua llegint

– Teatre – 17 SIMPÀTIQUES MANERES D’ACABAR AMB EL CAPITALISME (🐌🐌+ 🐚) – Teatre Tantarantana – 01/05/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Suposo que ens estem fent grans i no podem connectar massa amb un determinat tipus d’humor que malgrat que ens intenta dir coses, no les acabem de rebre. O potser és que s’ha tractat d’un batibull d’idees que poden ser molt potents però que malauradament es queden en idea sense aprofundiment. Això és el que ens va passar amb aquesta proposta de la Companyia Casa Real dins del cicle del CICLÓ en el Teatre Tantarantana.

Creiem que com a proposta és bona, creiem que el tema pot donar per moltes i moltes peces teatrals, debats i fins i tot discussions, però és potser aquesta superficialitat en el tractament de les idees que s’apunten, i al nostre gust, l’excessiu ús dels vídeos de personalitats conegudes tot parodiant un manual d’autoajuda, que ha fet que no la valorem millor.

17 simpatiques maneres - Teatre Tantarantana

Aquesta jove companyia ens trasllada a un Congrés del Fons Monetari  Internacional de la mà de 4 persones que viuen angoixades per les seves contradiccions, una empleada de banc (Sara Sansuan) que no creu en la bondat dels productes que ven als seus clients, una traductora simultània (Anna Tamayo) que molt sovint ha de traduir coses que entren en contradicció amb el que ella pensa, una professora de ioga (Rocío Manzano) que ha de treballar d’hostessa en fires i congressos i una publicista (Laura Vila) que treballa per una multinacional i té greus conflictes morals amb les campanyes que ha de tirar endavant.

Continua llegint