Arxiu d'etiquetes: ANNA LIZARAN

– ANNA LIZARAN l’actriu de la meva vida, ens ha deixat – Proposo que el Teatre Lliure de Gràcia a partir d’ara s’anomeni Teatre Lliure – Sala Anna Lizaran

… per MIQUEL GASCÓN

Aquesta matinada quan tornàvem del Teatre i ja en el llit m’ha arribat un correu electrònic en el que m’informaven que ANNA ens havia deixat; he estat una bona estona amb la llum apagada però sense poder dormir-me i és que per mi ANNA LIZARAN era i és l’actriu que m’ha acompanyat durant tota la meva vida i amb tota seguretat ella va influir molt amb l’amor que actualment tinc pel teatre.

Anna Lizaran

El 12 de maig passat varem assistir a l’homenatge que li varen fer a la filmoteca de Catalunya i de debò va ser molt emotiu, però de cap de les maneres ens imaginàvem que 7 mesos desprès estaríem parlant d’això avui 12 de gener.  Llavors vaig escriure una crònica que us deixo en el següent link, en el que feia un  repàs de tota la seva vida artística al Teatre, Tv i Cinema.

https://voltarivoltar.com/2012/06/13/cinemateatre-homenatge-a-lactriu-anna-lizaran-filmoteca-de-catalunya/

Una persona com l’ANNA ens pot deixar i físicament i no la tindrem amb nosaltres, però mai podrà morir, perquè la tindrem sempre en el nostre record, en multitud de fotografies i gravacions teatrals i de cinema.

Des d’aqui, des de VOLTAR i VOLTAR, proposo que el TEATRE LLIURE DE GRÀCIA s’anomeni des d’avui mateix  TEATRE LLIURE – Sala Anna Lizaran.

Continua llegint

– Teatre – LA BÊTE – (****) – Teatre Nacional de Catalunya – 1/11/2012

Teníem entrades en el nostre abonament del TNC per veure LA BÊTE, als pocs dies de la data en la que s’havia d’estrenar aquesta obra, però una malaltia sobtada de la que nosaltres considerem la millor actriu actual de l’escena a Catalunya, ANNA LIZARAN, va fer que es paralitzes tot el que durant mesos s’havia treballat amb molta cura.

Finalment SERGI BELBEL, director d’aquesta producció va decidir proposar el paper protagonista a JORDI BOSCH i ell va acceptar el repte, tot i que va haver de memoritzar i preparar aquest difícil encarreg en tan sols 15 dies. Nosaltres dons, varem tenir que bescanviar les nostre entrades i el dia 1 de Novembre 2012, per fi, varem poder gaudir d’aquesta magnifica proposta.

És la ultima direcció que protagonitza SERGI BELBEL com a titular de la direcció artística del TEATRE NACIONAL de CATALUNYA, càrrec que ostenta des de la temporada 2006/2007, i a mode de “testament” ha volgut jugar amb els espectadors parlant de Teatre i per això ha escollit una obra en la que el TEATRE està dins del Teatre i sobretot perquè en l’historia que s’explica, existeix una lluita aferrissada entre dues visions diametralment oposades del que ha de ser el TEATRE ; la lluita entre el teatre CULTE i seriós….. i el teatre COMERCIAL i únicament divertit, dues visions contraposades que a casa nostra en l’actualitat i en plena època de crisis, la batalla entre aquestes dues visions, està mes viva que mai.

L’autor és contemporani nostre, en DAVID HIRSON, nascut a New York l’any 1958. La Bête la va escriure amb tan sols 29 anys i va ser estrenada l’any 1991 sense pena ni gloria, ja que les representacions varen durar tan sols 15 dies. Aixi i tot no va defallir i la va tornar a re-escriure i estrenar de nou 10 anys mes tard al West End de Londres i desprès a Broadway; fou llavors quant va tenir un gran èxit, encara que s’ha representat a pocs llocs del mon per la dificultat de la seva traducció.

Sota el meu punt de vista no és un text extraordinari, ni molt menys, ni tampoc és un argument innovador, però aconsegueix el que busca… agradar a tot tipus de public. Està escrita en versos decasíl·labs i ha estat traduïda al català per en JOAN SELLENT (potser, el gran protagonista d’aquesta excel·lent producció), que ha sabut adaptar-se al llenguatge mantenint l’obra en vers, convertint el text de versos decasíl·labs a versos alexandrins, que ha transformat de dalt a baix el text, sense perdre absolutament res de la seva essència, tal i com va reconèixer el propi autor convidat a assistir la nit d’estrena al TNC.

Continua llegint

– Cinema/Teatre – homenatge a l’actriu ANNA LIZARAN – Filmoteca de Catalunya

Ahir 12 de maig de 2012, acudim a la nostre ultima activitat prevista, abans de marxar uns dies de vacances per tal de conèixer l’illa de Sardenya, de la que ja os farem un “resum” a la tornada.

arsenic i puntes de coixí

Com deia, ahir ens varem apropar a la Filmoteca de Catalunya, ja que en motiu de l’inauguració del cicle dedicat a la nostra estimada actriu ANNA LIZARAN, se li va retre un petit homenatge, i volíem estar presents.  Entre nosaltres (és la meva actriu preferida des de que vaig descobrir el teatre…..   per mi de “reclinatori” ).

Val a dir, que també teníem pensat quedar-nos a la projecció de la representació teatral “Arsènic i puntes de coixí”… però com ja l’havíem vist en el Teatre fa uns anys i no ens acaba d’agradar el Teatre filmat, varem decidir estar únicament presents en el col·loqui previ, que va durar una mica mes d’un hora.

A la pantalla la projecció d’una enorme foto de “la” LIZARAN, presidint la Sala Chomón i a sota una taula esperant a la protagonista i als seus acompanyants….. a la poca estona entren plegats i l’acompanyen alguns companys teatraires, però a la taula per fer el col·loqui únicament s’asseuen el director de cinema Ventura Pons, que l’ha dirigit en forces pel·lícules i per suposat els dos directors teatrals que han acompanyat en la seva carrera….. Lluís Pascual i Sergi Belbel.

Continua llegint