Arxiu d'etiquetes: Anna Casas

– 091 – Teatre – ÀNSIA (CRAVE) (🐌🐌) – Sala Atrium (temp. 19/20 – espectacle 060) – 2020.01.03

ÀNSIA (CRAVE) (temp. 19/20 – espectacle nº 060)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Fa més de deu mesos que vam assistir a la roda de premsa de presentació d’aquesta proposta que aleshores no vam poder encabir a la nostra agenda. Ara, amb motiu de la seva nova programació hem fet cap a la Sala Atrium per veure ÀNSIA (CRAVE), un text de Sarah Kane (1971-1999) dirigit per Loredana Volpe (Caracas 1990).

Vam sortir de la sala descol·locats, la complexitat del text i la posada en escena ens ha deixat força trasbalsats, no perquè les interpretacions d’Anna Casas (C), Chap Rodríguez Rosell (A), Xavier Pàmies (B) i Patrícia Mendoza (M) hagin estat malament, ni per la música en directe interpretada per Alvar Llusá-Damiani, sinó perquè hem sortit amb la sensació de no haver estat a l’altura i no haver sabut captar el missatge de tot plegat.

This slideshow requires JavaScript.

Els cinc personatges indefinits, quatre veus identificades per una lletra,  que interaccionen amb frases fetes, paraules repetides, converses tallades, idees expressades en veu alta, desitjos, pors,  dolors, desesperació, .… i la cinquena veu, un violí que també “parla”.

Moviments continuats, sincopats, nerviosos. Llum i foscor. Temes com l’anorèxia, la violència, l’abús sexual, el desig de ser mare, l’incest o el suïcidi són tractats en el text de l’autora i van sorgint com peces en un trencaclosques.

Una proposta que es caracteritza per una absència d’un diàleg seqüenciat entre els personatges i que es converteix en  una representació no lineal i sense escenes que emmarquin una història.

Continua llegint

– Teatre – YES, POTSER (🐌🐌) – Teatre Akadèmia – 2017.11.12 (temp. 17/18 – espectacle nº 105)

YES, POTSER  (temp. 17/18 – espectacle nº 105)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

“Yes, peut-être” de Marguerite Duras va ser estrenada i dirigida per ella mateixa al Théâtre Gramont, just abans de l’esclat del maig del 68. Aquest text forma part de la seva trilogia còmica que també integren “Le Shaga” i “Les eaux et forêts”.

Un text, que al nostre entendre no ha suportat bé el pas del temps i ha quedat obsolet. Un text ple de metàfores i missatges subliminars que el fan poc entenedor per la majoria de públic.

Ens va recordar l’època de quan nosaltres érem molt joves als anys 70 i començàvem a trepitjar sales de teatre, on es representaven obres llavors anomenades d’assaig, on es deia d’amagatotis allò prohibit pel tardo-franquisme, amb missatges “polítics” que havies gairebé d’endevinar.

Per sort, aquella època que nosaltres vàrem viure intensament, està més que superada i la literatura i el teatre han evolucionat, per tal que els missatges siguin entenedors per tot tipus de públic.

La companyia A-3, guanyadora del Festival Mikro Teatre de la temporada passada ha volgut portar aquest text a escena amb direcció i dramatúrgia d’Andrea Segura.

Un conflicte, una guerra, ha deixat un món desbastat on quasi bé no hi ha supervivents, i els que hi són lluiten amb la pèrdua de la memòria. Habiten en un desert amb molt poca esperança. Són tres personatges.

Continua llegint

– Teatre Musical -EL CRIM DE LA GERMANA BEL (🐌🐌🐌 + 🐚) – Teatre Romea – 18/06/2015

Continuem publicant les nostres cròniques teatraires, força enrederides en el temps, ja que aquesta producció EL CRIM DE LA GERMANA BEL, la vàrem poder veure ja fa 10 dies al Teatre Romea.

El Crim de la Germana Bel

La platea molt buida, els primers minuts que no ens van arribar a convèncer i algunes cròniques llegides no massa favorables ens feien témer el pitjor, però per sort no va ser aquesta la nostra sensació, ja que de cop ens vam començar a enganxar, la música i les interpretacions de les 4 magnífiques actrius.

La Júlia és una actriu madura que porta deu anys interpretant la bondadosa Germana Isabel en una sèrie televisiva de gran èxit. El personatge s’ha convertit en una icona nacional, en una societat cada vegada més conservadora. A diferència del personatge que interpreta a la sèrie, la Júlia és una dona rude, iracunda i aficionada a l’alcohol que manté una turbulenta relació amb una dona bastant més jove que ella. Quan la productora de la sèrie decideix “matar” el personatge, la Glòria viu aquesta mort com si de la seva pròpia es tractés, fet que desencadena una sèrie d’inesperats esdeveniments.

El dramaturg britànic Frank Marcus va triomfar el 1964 amb L’assassinat de la Germana George, una comèdia negra sobre una actriu madura que s’indigna quan s’assabenta que els productors volen assassinar la monja bondadosa que interpreta des de fa deu anys en una sèrie d’èxit. L’obra també aborda la relació cruel i plena de manipulació que manté amb una dona molt més jove que ella. Robert Aldrich va estrenar l’adaptació cinematogràfica de l’obra el 1968, amb el mateix títol, i la pel·lícula va ser qualificada de pornogràfica als Estats Units i en molts altres països perquè reflectia la relació amorosa lèsbica.

El Crim de la germana Bel 2

Aquesta versió teatral, que hem pogut veure aquests dies a Barcelona, va ser estrenada al setembre de 2014 al Teatre Rialto de València, curiosament en castellà i  va rebre diverses candidatures als Premis Max.

Continua llegint