ANGELS IN AMERICA – MILLENNIUM APPROACHES (primera part) (temp. 17/18 – espectacle nº 101)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Els cinemes Yelmo continuen oferint la possibilitat de veure representacions teatrals en diferit des del National Theatre Live, amb nou representacions, i des de la Comédie Française amb cinc representacions. I a més a més, aquest any s’incorporen a la proposta els Yelmo Comèdia, en ple centre de Barcelona, a Passeig de Gràcia – Gran via.
Aquest dijous vam poder anar a veure la primera part d’aquesta obra de Tony Kushner, ANGELS IN AMERICA.
Abans d’entrar a la sala 4 dels Yelmo Comèdia, ens van advertir que a les còpies distribuïdes hi havia un problema de sincronització de veu en el tercer acte, que resultava una mica o molt incòmode. Ens van donar l’opció de què ens retornessin els diners i, com vam decidir entrar, ens van compensar amb una entrada gratuïta per anar al cinema un altre dia. Fet que és d’agrair.
Molt pocs espectadors a la sala, fet que no augura un bon futur per aquestes propostes, i tant de bo ens equivoquem, perquè suposen una oportunitat única.
Aquesta primera part és la que vam poder veure l’any 1996 a la inauguració del Teatre Nacional de Catalunya, dirigida per Flotats i on Josep Maria Pou feia el paper de Roy, Ramon Madaula el de Joe, Sílvia Munt el de Harper, i també treballaven Anna Maria Barbany, Pere Arquillué, Francesc Orella, Vicenta Dnogo, Montserrat Carulla, Lloll Bertran, Joan Borràs, Pere Eugeni Font, Núria Mampel, Pep Martínez, Pep Miràs, Cloti Miró, Pep Planas, Xavier Ribera i Alexis Valdés. Un repartiment excepcional per una proposta escènica que recordarem sempre … i que nosaltres creiem va ser una proposta immillorable per inaugurar aquest Teatre de caràcter Nacional.
Per cert, ens va agradar molt veure a la Sala del Cinema a en Josep Maria Pou.
– ANGELS IN AMERICA PART ONE: MILLENNIUM APPROACHES
Estats Units a mitjans dels anys 80, plena crisi de la SIDA i amb un govern conservador sota la presidència de Ronald Reagan. Els ciutadans americans viuen en un constant estat de negació sexual. A l’obra hi ha dos exemples d’aquesta negació, d’una banda Roy M Cohn (magnifica interpretació de Nathan Lane), un poderós advocat que manega, com vol, els fils del poder i les influencies i refusa l’etiqueta d’homosexual, dient que ell és un hetero que té relacions amb homes. Fa un genial canvi de registre quan li diagnostiquen la SIDA.
D’altra banda Joe Pitt (Russell Tovey), un home casat, mormó, que sap que és homosexual però que no vol assumir-ho perquè la seva religió no li permet. La seva dona Harper (Denise Gough) és una addicta als valium i a les al·lucinacions.