Arxiu d'etiquetes: Àngels Bassas

– LA NIT DE MOLLY BLOOM (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Sala Muntaner – 2018.03.22 (temp. 17/18 – espectacle nº 226)

LA NIT DE MOLLY BLOOM (temp. 17/18 – espec. nº 226)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Malgrat que vàrem poder assistir a la Roda de Premsa de presentació d’aquesta petita joia teatral a final del mes de febrer, a causa del nostre viatge a Itàlia, no l’hem pogut encabir a la nostra agenda, fins aquest passat dijous.

Aquesta nova versió de LA NIT DE LA MOLLY BLOOM està dirigida per Artur Trias  i esplèndidament protagonitzada per Àngels Bassas.

El text està extret de les últimes 51 pàgines de l’Ulysses, de l’autor irlandès James Joyce novel·la publicada el 1922, que està inspirada en L’Odissea d’Homer; una peça considerada clau de la literatura contemporània i d’avantguarda.

En aquesta proposta s’ha treballat a partir de la versió teatral en castellà, feta el 1979, de José Sanchís Sinisterra que va reduir el text pràcticament a la meitat.

Un llit de matrimoni presideix l’escenografia, són les quatre de la matinada i Leopold dorm (paper interpretat per Jep Barceló), acaba d’arribar d’una de les seves nits de “festa”. La seva dona, la Molly Bloom s’ha desvetllat i no pot dormir.

Molly deixa fluir els seus pensaments més íntims, ella és una dona molt vitalista que va deixar “aparcada” la seva carrera professional per casar-se. Passa revista al seu petit entorn vital i gaudeix dels records que omplen la seva vida, rellegint cartes que amaga sota el matalàs.

Continua llegint

– Roda de premsa LA NIT DE LA MOLLY BLOOD – Hotel Internacional (Sala Muntaner) – 2018.02.26 (temp. 17/18 – RdP 062)

Roda de premsa LA NIT DE LA MOLLY BLOOD – (temp. 17/18 – RdP nº 62)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

A la Sala Muntaner a partir de demà 28 de febrer es presenta una nova versió de LA NIT DE LA MOLLY BLOOM, un text que fa més de 18 anys que no es representa a Barcelona, després de la memorable actuació de Rosa Novell de l’ara desaparegut teatre Artenbrut.

Aquesta nova versió que ara veurem protagonitzada per Àngels Bassas, la dirigeix en Artur Trias; els dos ens la presenten en Roda de premsa a l’Hotel Internacional de la Rambles, al voltant d’una taula.

El text està extret de les ùltimes 51 pàgines de l’Ulysses de l’autor irlandès James Joice novel·la publicada el 1922, que està inspirada en L’Odissea d’Homer; una peça considerada clau de la literatura contemporània i d’avantguarda.

Àngels Bassas i Artur Trias afirmen que creuen que aquestes darreres pàgines es poden separar perfectament de l’obra original, per passar a tenir una personalitat pròpia.

Una dona, Molly Bloom, l’heroïna infidel de l’Ulysses, en una nit d’insomni i estirada al llit al costat del seu marit Leopold (que serà interpretat per Jep Barceló); aquest ha arribat a casa molt tard i amb una borratxera important i ara resta profundament adormit.

Continua llegint

– Teatre (264) – DIUMENGE (🐌🐌🐌+🐚) – La Seca, espai Brossa – 26.04.2017

DIUMENGE

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Aquest dimecres vam fer cap a La Seca, on ens esperava DIUMENGE, un text d’en Joan Brossa, que tal com ens havien indicat a la roda de premsa, es tractava d’una comèdia amb referents surrealistes escrita l’any 1964 en plena època franquista.

Abel Folk (Enric), Àngels Bassas (Ròmula) i Àlex Casanovas (Ramon) protagonitzen aquesta proposta dirigida per Herman Bonnín, que ha volgut reafirmar, novament, la seva admiració per Brossa.

Els tres personatges, un matrimoni convencional i un amic, ens representen una tarda de diumenge molt quotidiana. L’amic visita el matrimoni i comenten temes de feina, de política, de moda, de pentinats, … Ella vol sortir a ballar, però ells es resisteixen perquè l’endemà és dilluns i han d’anar a treballar.

Les relacions entre tots tres personatges són ambigües, ells (Enric i Ramon) parlen de tornar a París com recordant una experiència viscuda que voldrien recuperar, la dona i l’amic (Ròmula i l’Enric) sembla que tenen alguna cosa entre ells i queden de trucar-se amb qualsevol excusa.

És un sainet quotidià, allò que passa a totes les famílies, però amb la mirada de Brossa.

Una escenografia molt simple, una butaca on el Ramon passa les tardes de diumenge llegint els llibres que apareixen estesos per tot arreu, una televisió en blanc i negre on ens projecten un Nodo de la visita de Franco a Barcelona l’any 1964 i on, en acabar l’obra ens projectaran un de la seva mort. Un cabdell de llana i unes agulles que la Ròmula va treballant … A la tele Rafael, Cecilia, Salomé, … i a escena els actors canten cançons franceses de l’època que han afegit al text d’en Brossa.

Continua llegint

– Roda de premsa – DIUMENGE – edifici de l’antic Espai Brossa – 07.04.2017 (rp91)

DIUMENGE – Roda de premsa

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón – 

Divendres passat vaig acudir a la presentació d’un nou espectacle que s’estrenarà després de setmana santa a La Seca, espai Brossa (concretament el dimecres dia 19 d’abril); es tracta de “DIUMENGE” un text de Joan Brossa, que serà dirigida pel mateix director de La Seca, Hermann Bonnín i que tindrà com a protagonistes a Àngels Bassas, Àlex Casanovas i Abel Folk.

Aquesta s’engloba dins de les activitats de l’Epicentre Brossa, que enguany ha organitzat la Fundació Brossa, juntament amb altres entitats del país com el TNC, el MACBA, l’Institut del Teatre i La Seca.

El que no sabia prèviament i va ser tota una sorpresa, és que es va celebrar al mateix edifici que l’antiga seu de l’Espai Brossa, on va estar situada durant un període de 13 anys… i tenia una raó important de què fos així, perquè precisament aquell dia es complien els 20 anys de la seva inauguració. Un espai que nosaltres recordem amb molt afecte, perquè es tractava d’un espai allargassat amb tan sols dues fileres d’espectadors i on podies viure el Teatre de ben d’aprop, mes que de qualsevol altre dels que després han anat sorgint a Barcelona.

Un edifici amb una enorme B tombada a sobre seu; va ser el mateix Brossa que va inaugurar aquell espai, tot tirant d’un cordonet d’un petit teatret dels germans Salvador; curiosament va néixer amb un cicle de flamenc on va actuar Miguel Poveda quan encara no era massa conegut. Nosaltres recordem molt especialment una sessió en què es va representar “La pata de mono”, un conte de terror sobrenatural escrit per W. W. Jacobs l’any 1902, que ens va impactar moltíssim.

Continua llegint

– Teatre (140) – ID de Les Kuatre (🐌🐌🐌) – Sala Hiroshima – 23.12.2016

ID de Les Kuatre

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Després d’un intens dia de cuina preparant el sopar de la Nit de Nadal per catorze persones i l’escudella del Nadal, vam fer cap a la Sala Hiroshima on havíem estat convidats per Les Kuatre.

I que és les Kuatre ??? Les Kuatre dona nom als alumnes de 3r de Grau d’Acting d’Esart.

ESART és una institució acadèmica creada pel Grup Montcau, grup dedicat a l’ensenyament des del 1965 i que ha evolucionat obrint una línia de formació en l’àmbit de les Arts Escèniques, Música i Imatge, potenciant la creativitat individual, la innovació i unint-lo als coneixements empresarials i la capacitat emprenedora per facilitar als alumnes un futur on poder desenvolupar-se.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Arnau Marin és el director d’aquesta proposta escènica i ens fa la presentació del treball dels quatre alumnes que han participat en aquesta obra de creació col·lectiva que, a través dels diferents llenguatges artístics, investiga i es qüestiona el concepte d’identitat.

Un treball de deu setmanes on han estat acompanyats per cinc coachs: Montserrat Prat, Àngels Bassas, Joan Vázquez, Ariadna Peya (present a la sala) i Maria Canellas.

Quatre són els alumnes que ens deixaran gratament sorpresos en acabar la representació, Laura Roqué, Núria Serra, Albert Baldoma i Judit Ferrer, tots quatre amb unes personalitats ben diferents però que aconsegueixen un treball rodó. Ens parlen de la identitat, de la necessitat imposada en la nostra societat de tenir una identitat pròpia, diferent i alhora que no sigui gaire diferent de la resta de la societat.

Continua llegint

– Teatre – CIARA (🐌🐌) – Eixample Teatre – 26/05/2016

Està molt clar que de vegades has de seguir peti que peti les teves intuïcions, i aquesta proposta és una d’aquestes vegades a les que hauríem d’haver-nos refiat de la nostra intuïció … i malauradament no ho vàrem fer. Quan la van programar al teatre Akademia vam pensar que el tema no era prou atraient per nosaltres i com la nostra agenda està tan atapeïda, vam deixar passar el moment.

Quan vam saber que la feien de nou al Teatre de l’Eixample també vam pensar que ens continuava sense atreure el tema i que la deixaríem passar … però… han estat tantes les veus que deien que era un “imperdible”, que finalment ens vam decidir. I dijous 26 vam anar a veure-la.

Ciara - Eixample Teatre

Àngels Bassas està genial, és una actriu de cap a peus que es deixa la pell en l’escenari. Un monòleg contundent interpretat per ella amb una gran varietat de registres: Àngels és sensual, és tímida, és dòcil, és elegant, és discreta. Àngels és dura, és intransigent, és despietada, és enèrgica, és màfia.

Continua llegint