Arxiu d'etiquetes: Angela Meade

– 106 – Òpera – AIDA de Giuseppe Verdi (🐌🐌🐌🐌🐌) – Gran Teatre del Liceu (temp. 19/20 – espectacle 068) – 2020.01.13

AIDA de Giuseppe Verdi (temp. 19/20 – espectacle nº 068)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Dilluns dia 13 de gener era nit d’estrena al Teatre del Liceu, nit d’estrena “relativa”, ja que la producció d’AIDA de Giuseppe Verdi, és la producció històrica que nosaltres ja hem vist en diferents ocasions els darrers anys, amb els telons de Josep Mestres Cabanes, escenografia estrenada l’any 1945 i recuperada l’any 2001 per commemorar el centenari del naixement del compositor. En aquesta ocasió, la històrica escenografia de telons pintats ha estat adaptada per Jordi Castells.

Aquests telons pintats continuen sent una obra mestra de l’escola catalana d’escenografia. amb un domini impressionant de la perspectiva i el concepte estètic del naturalisme. Aquesta obra es va salvar en l’incendi del Liceu del 1994, quan es va perdre quasi tota l’obra que es conservava de l’escenògraf català. Segons han comentat, segurament serà la darrera vegada en què serà utilitzada a causa del seu estat de deteriorament. El director artístic del Liceu, Víctor García de Gomar, no ha descartat la possibilitat d’una “reconstrucció absoluta” d’aquests decorats.

Els telons, els elements volumètrics que complementen l’escenografia, l’esplèndid vestuari de Franca Squarciapino i les coreografies d’Angelo Smimmo, han sabut crear l’atmosfera que aquesta gran tragèdia verdiana demana. La coreografia barreja la dansa clàssica amb l’art marcial de la capoeira afro-brasilera.

La dificultat afegida ha estat la il·luminació on Albert Faura hi ha hagut de conjugar amb la llum pintada en els decorats. El resultat ha estat, per nosaltres, fantàstic.

AIDA, és una de les òperes més populars de Giuseppe Verdi (1813-1901), el compositor identificat amb les classes populars, autor de 26 títols, que va estar sempre amatent amb la qualitat i la teatralitat dels seus llibrets. Antoni Ghislanzoni (1824-1893) es va basar en un text de Camille du Locle sobre un relat d’un egiptòleg francès.

Continua llegint

– Òpera al cinema – FALSTAFF (***1/2) en directe desde el MET de NY – Cinemes Icaria Yelmo – 14/12/2013

Fa tan sols una mica mes de 9 mesos, vam assistir (a través del cinema) a un altre producció  de la mateixa òpera de Verdi, FALSTAFF…. i el curiós és que el protagonista era el mateix baríton, en Ambrogio Maestri, que sembla tothom coincideix que és un dels millors Falstaff’s de la història operística.

En aquella ocasió va ser una producció de l’òpera de La Bastille de Paris.

Dissabte passat, 14 de desembre i en directe des de el Metropolitan de New York, assistim en directe a un altre producció de la mateixa òpera i tornem a veure a dos cantants en el mateix paper, el mencionat Ambrogio Maestri i també a Paolo Fanale en el paper de Fenton.

Cartell Falstaff MET

“Durant quaranta anys he volgut escriure una òpera còmica”. Quan Verdi va escriure aquestes paraules el 1890, ja havia anunciat el seu adéu als escenaris, no una sinó dues vegades, amb Aida i Otello. Cinquanta anys abans, s’havia intentat aventurat amb l’òpera buffa amb Un giorno de regno.

L’obra va ser un fracàs i, amb l’agreujant que la seva dona va morir durant la seva composició, el fracàs el va deixar molt amargat. Va ser el desig d’evitar la mala sort que apareix en tantes de les seves òperes el que li va fer prendre la ploma de nou per última vegada? O era l’ombra de Shakespeare?  “M’estic divertint…” una frase que Verdi repeteix contínuament mentre compon Falstaff.

Continua llegint