Arxiu d'etiquetes: Àngela Jovè

– 395 – Teatre – TANCATS (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Gaudí – 2019.08.02 (temp. 18/19 – espectacle nº 302)

TANCATS  (temp. 18/19 –  espectacle  nº 302)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

D’ençà que vam anar a la roda de premsa d’aquest espectacle (veure aquella ressenya), que teníem ganes de veure’l, però el Festival Grec ho ha fet incompatible fins ahir divendres.              TANCATS és una proposta escrita per Gal Soler i dirigida per Oscar Molina que es podrà veure tot aquest mes d’agost, i fins al 8 de setembre al Teatre Gaudí.

La companyia Versus Teatre va néixer el 1982 a les aules de l’Institut del Teatre de Terrassa i del Centre de Teatre de Granollers. Es va consolidar amb voluntat de recerca entorn el teatre musical alternatiu, el teatre de creació i les dramatúrgies emergents.

TANCATS és una comèdia àcida, plena de sarcasme i cinisme sobre la pèrdua d’escrúpols dins la família.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

En entrar a la sala observem que una de les grades ha estat inhabilitada i els espectadors ens situem en tres grades al voltant d’un escenari nu, sense cap mena d’element escenogràfic on només observem tres rectangles blancs dibuixats a terra. La il·luminació i l’espai sonor de Daniel Gener farà la resta.

A una banda, Àngela Jové espera asseguda a una cadira de rodes i les altres cadires són ocupades per Sílvia Aranda, Ruben Serrano i Gal Soler que esperen que els espectadors es vagin acomodant. L’actriu Marieta Sánchez és l’única que espera dreta amb una mopa a la mà.

Una proposta estructurada en cinc escenes, on a les quatre primeres anem coneixent a tots els membres de la família Fuster. A cada escena un dels membres de la família queda tancat en un ascensor o en el replà d’una desena planta. La seva interacció amb els altres personatges que estan a la mateixa situació ens revelarà el caràcter de cada un d’ells. A la cinquena escena coincideixen tots els membres de la família a una notaria.

La família Fuster, una família burgesa de Barcelona bastant ancorada en convencions socials i que està formada per la mare Elsa (Àngela Jovè) que porta les regnes en haver-se quedat viuda, Narcís Fuster (Gal Soler), el fill gran que es cap de personal d’uns grans magatzems, casat i sense fills, és racista, homòfob i un masclista i donat a “fer passar per la pedra” a les seves empleades. Pilar Fuster (Sílvia Aranda) és la que porta el negoci familiar, i d’amagades de la mare ha decidit vendre’l als xinesos acomiadant a tots els treballadors. I en Joan Fuster (Ruben Serrano), el petit de la família, pintor homosexual, que amb el seu marit han adoptat un fill.

Continua llegint

– Teatre – ENVERINADES (🐌🐌+🐚) – Sala Versus Glòries – 2018.05.12 (temp. 17/18 – espectacle nº 266)

ENVERINADES (temp. 17/18 – espec. nº 266)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Fa uns dies va ser presentada en societat la nova Sala Versus Glòries, obrint una nova etapa de la sala Versus amb una renovació integral i una nova imatge. En aquesta nova etapa la sala reivindica un nou concepte, el de “teatre OFF” inspirat en el projecte de l’Off-Broadway i aposta per una programació variada, més propera al públic.

Una sala que ens oferirà propostes de música, màgia, cançó i acollirà companyies amb propostes d’interès en una clara aposta per la dramatúrgia local, i produccions que queden fora dels circuits dels grans teatres.

Versus Teatre es va obrir en els anys 80 i l’any 1995 va ubicar la seva seu al carrer Castillejos on rau actualment, a tocar del TNC. Una sala que ha estat gestionada conjuntament amb el Teatre Gaudí i que ara emprenen camins diferents.

La nova gestió de la Sala Versus Glòries vindrà de les mans de Ramon Godino i Jofre Blesa que formen la societat Apunta teatre SCCL. Els nous gestors han decidit rebatejar la sala com a Versus Glòries en senyal de confiança amb l’entorn cultural de la plaça de les Glòries.

La pretensió de la nova Sala Versus Glòries és “consagrar-se com un agent vertebrador del sector de les arts escèniques de la ciutat i apostar per la cerca constant de nous públics i generar a l’espectador un conjunt d’experiències, sensacions i emocions a través de l’art”.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ahir divendres 12 de maig vaig poder apropar-me i en Jofre Blesa i també en Ramon Godino, molt amablement em van explicar i mostrar els canvis que han volgut emprar a la Sala, amb una imatge molt més actual de la façana, renovant el hall d’entrada i actualitzant la Sala d’exhibició amb una pintura de color gris fosc, que envolta tota la caixa escènica.

Continua llegint

– Teatre – PORNOGRAFIA (Parking Shakespeare) (🐌🐌🐌+🐚) – Centre Cultural La Farinera del Clot – 2018.01.16 (temp. 17/18 – espectacle nº 164)

PORNOGRAFIA (Parking Shakespeare) (temp. 17/18 – espectacle nº 164)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

La companyia de teatre Parking Shakespeare va irrompre en el món teatral barceloní l’any 2009 amb la proposta insòlita de representar una obra de Shakespeare, a l’aire lliure, amb entrada gratuïta i apte per a tots els públics. La companyia va debutar al Parc de l’Estació del Nord el juliol del 2009 amb L’amansiment de la fúria.

L’any 2012 van començar l’anomenat “Parking d’hivern” oferint obres d’autors contemporanis, en un espai  tancat i només apte per adults.

I és en aquest marc que han estrenat el seu sisè espectacle hivernal, PORNOGRAFIA, un text de Simon Stephens traduït per Carme Camacho i amb la direcció d’Iban Beltran.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El lloc escollit per representar-la és la sala d’exposicions Joan Alsina, del Centre Cultural Farinera del Clot, que inicia amb aquesta proposta, el seu projecte de “residències escèniques” per convertir el centre en una fàbrica de creació.

Un espai escènic totalment buit amb les parets i el terra folrats de plàstic blanc acullen sis històries, quatre monòlegs i dues històries amb un diàleg entre dos personatges. Tota la nostra atenció en els actors.

Un text que parteix dels atemptats de Londres el juliol de 2005. Aquell estiu també passaven altres coses com la designació de Londres com a seu olímpica o el macroconcert Live 8 de Hyde Park per combatre la pobresa mundial on van intervenir entre d’altres Madonna, Elton John, R.E.M., Coldplay, Paul McCartney y Pink Floyd. Unes petites pantalles ofereixen imatges d’aquests fets.

Continua llegint

– Teatre – DESIG SOTA ELS OMS (🐌🐌+🐚) – TNC Sala Gran – 2017.10.27 (temp. 17/18 – espectacle nº 85)

DESIG SOTA ELS OMS (temp. 17/18 – espectacle nº 85)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Com ja hem comentat en un anterior apunt, divendres passat, vàrem estar bona part de la jornada al passeig Picasso per recolzar el nostre Parlament i viure en directe la declaració de la independència de Catalunya i la proclamació de la República.

Va ser un dia intens, emocional i físicament esgotador, però al mateix temps un dia històric que vàrem arribar a pensar que mai podríem viure.

Al vespre, malgrat que estàvem esgotats físicament, vam decidir continuar la nostra vida normal de “teatraires” i vàrem fer cap fins al Teatre Nacional de Catalunya, per veure la primera proposta de la temporada a la Sala Gran, DESIG SOTA ELS OMS.

L’obra d’Eugene O’Neill es va representar per primera vegada en 1924 i és una transcripció de l’Hipòlit d’Eurípides a un escenari rural nord-americà de mitjan segle XIX.

La sala Gran del Nacional, mig plena o mig buida segons l’òptica. El teló abaixat amaga una escenografia espectacular, totes les estances de la granja d’Efraïm Cabot (Pep Cruz), un home de setanta-cinc anys que amb tres fills, se sent sol.

Fotografies de David Ruano

Una escenografia dinàmica, obra de Sebastià Brosa, que gira i es mou al ritme del desenvolupament de l’obra i amb els personatges.

Darrere la casa un camí en alt, al qual s’accedeix per una escala i un cel que va mostrant els diferents moments del dia i amb uns núvols en constant moviment. Per aquest camí accedeix Efraïm amb la seva nova dona, Abbie (Laura Conejero), i per aquest camí marxen dos dels fills cansats de la vida a la granja, a la recerca del somni de trobar or a California. Simeon (Pepo Blasco) i Peter (Santi Ricart), abans de marxar, “cedeixen” la seva part de la granja al germà que reclama el dret a l’herència, Eben (Ivan Benet).

I a partir d’aquí comença el joc de passions dels tres protagonistes, la passió amorosa d’Abbie pel seu fillastre, la passió ambiciosa d’aquest per la propietat de les terres i la casa, l’odi i el desamor d’Efraïm envers el seu fill fins al punt de voler engendrar un altre fill per arrabassar-li l’herència. I els veïns de les terres properes, que veuen, murmuren i es burlen del vell.

Continua llegint

– Teatre (281) – AL I OLI (🐌🐌🐌) – Teatre del Raval – 14.05.2017

AL I OLI

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Diumenge vam anar fins al Teatre del Raval per veure aquesta comèdia que ens havien presentat en roda de premsa el passat dia 2. Un text de Neil Simon, i una de les seves obres més representades arreu del món, i que ha estat traduïda al català per Josep Minguell que és també el director i un dels intèrprets de la proposta.

El títol original és “The Sunshine Boys“, que fa referencia al duo còmic creat i format per Al Lewis i Oliver Clark (Al i Oli…), i que va omplir teatres al llarg de 35 anys.

Onze anys després de la seva ruptura, reben una oferta d’una cadena de televisió per fer una única gal·la recordant els seus espectacles. Com van acabar barallats, el seu retrobament farà saltar totes les alertes per tal que la gravació pugui arribar a bon port. Situacions inversemblants i sortides de to, ara de l’un ara de l’altra, no fan preveure que pugui acabar bé, però quan sembla que tot està a punt del trencament total, un gir inesperat de l’atzar els acabarà lligant com el nostre “allioli”.

La comèdia va ser estrenada a Broadway el 1972 i vol ser un homenatge de l’autor a tots els artistes que, amb èxit o sense, s’atreveixen a desafiar el pas inexorable del temps.

Continua llegint

– Teatre – LA IMPORTÀNCIA DE SER FRANK (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Akadèmia – 30/12/2015

Aquesta va ser, l’ultima representació teatral que vàrem poder veure l’any 2015 i va resultar tota una agradable sorpresa. LA IMPORTÀNCIA DE SER FRANK, es tracta d’una comèdia d’Oscar Wilde, amb un text molt ben elaborat, quasi perfecte i sense cap marge d’error. El va escriure l’any 1895 quan l’autor ja estava situat al cim de la seva carrera i potser ja no s’esperava d’ell cap text que sorprengues massa més de les seves obres anteriors, quan va arribar la sorpresa amb aquesta comèdia ubicada a l’Anglaterra de l’època victoriana.

La importància de ser Frank - Teatre Akademia 1El seu títol original d’aquesta obra és “The Importance of Being Earnest”; la seva traducció literal seria “La importància de ser seriós; el títol en anglès té un doble sentit que es perd en la traducció, ja que el nom «Ernest» i la paraula «Earnest» (seriós) són homòfons, és a dir sonen igual. És per aquesta raó que quan el títol es va traduir al català es va escollir, “La importància de ser Frank”, ja que en català el nom «Frank» i la paraula «franc» (honest) també sonen igual.

Va ser l’última comèdia que va escriure Wilde i està considerada un dels seus millors treballs. Es va estrenar per primera vegada en el 14 de febrer de 1895 al St. James ‘Theatre de Londres, tres mesos abans que Wilde fos condemnat a presó per indecència greu.

Continua llegint

– Teatre – BONA GENT (***) – Teatre Goya – 17/03/2013

Per MIQUEL GASCÓN

La tarda del diumenge no acostumem a sortir ja que ens agrada estar a casa, assaborint les ultimes hores del cap de setmana, llegint o posant al dia el Bloc, que porta la seva feina. Però aquesta vegada la temptació va ser massa forta, ja que és tractava d’una oferta de Teatre que teníem la intenció prèviament d’anar a veure … i el TresC ens oferia entrades a 9 euros. Com ja imagineu varem “pecar” molt a gust.

Bona gent (2 sur 4)

El director de Teatre Daniel Veronese al que admirem força, ha estrenat una obra sota el nom de BONA GENT, amb un text del dramaturg David Lindsay-Abaire. La primera versió d’aquesta obra teatral es va estrenar a Broadway l’any 2011 amb molt d’èxit.

Com a base del argument la maleïda crisi que ens te amargats; la història tracta d’una dona treballadora i mare soltera que te al càrrec una filla disminuïda psíquica. Aquesta causa provoca que moltes vegades arribi tard a la feina o es tingui que absentar…. fins que la acomiaden de la feina. Amb aquest inici, l’obra explora els sentiments humans d’amistat, de solidaritat, però també de mesquinesa, mala llet, cobdícia i manca d’escrúpols.

Sembla que el escriptor vulgui plasmar la crua realitat dels desnonaments que ara mateix es viu a Barcelona, però l’obra esta escrita ja fa uns anys i parla de Boston, la ciutat on l’escriptor va néixer i viure forces anys.

Bona Gent 1 (3 sur 4)

Continua llegint