Arxiu d'etiquetes: Andreu Martínez

– 075 – Teatre – CALMA (🐌🐌🐌+🐚) – La Villarroel – (temp. 19/20 – espectacle 047) – 2019.12.10

Deixa un comentari

CALMA (temp. 19/20 – espectacle nº 047)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir dimarts a l’Off la Villarroel vam poder gaudir de CALMA, un solo de Guillem Albà. Una proposta estrenada al Festival Temporada Alta Llatino Amèrica 2019, que va passar per Fira Tàrrega, la Mostra d’Igualada, nombrosos escenaris de Catalunya   i que ara arriba a Barcelona fent una estada de quatre dimarts en aquesta sala.

CALMA ens parla de la pressa en què vivim instal·lats.

 Vivim en un món cada dia més sorollós i caòtic, on mires al teu voltant i tothom corre, i t’adones que tu també ho fas, i no saps per què. Si aconsegueixes parar un moment i mirar el que estem fent et qüestiones moltes coses, et planteges moltes preguntes …

Vivim com realment volem viure? Fem realment allò que volem fer? Volem seguir així o pretenem canviar alguna cosa?

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Guillem Albà (Vilanova i la Geltrú, 1985) reivindica la calma, la tranquil·litat i també la desconnexió, en una peça teatral sense paraules on amb el clown com bandera i a través dels titelles, la manipulació d’objectes, el gest, les ombres o la música, farà qüestionar-nos el dia a dia i el propi viatge vital.

“A poc a poc, deixem de viure en l’ara i aquí, i el cap se’ns emporta una vegada i una altra a pensar en milions de coses que no estan passant en el nostre present”.

CALMA és el sisè espectacle de Guillem Albà,  pallasso i artista que confessa que és feliç dirigint o actuant, i fent que la gent surti feliç dels seus espectacles. Guillem Albà té la capacitat de posar-se el públic a la butxaca des del mateix moment en què surt a escena. Tocant una petita guitarra i una tonada, el seu joc amb els mòbils ja ens ha guanyat d’entrada.

Nosaltres no hem pogut veure “Pluja“, “Trau” o “Marabunta” però si l’hem vist treballar a “RHUM” (Teatre Lliure 2014) o participar en l’espectacle “CLARA PEYA EN CONCERT” (Sala Beckett 2018) a més d’actuar en gales de Catalunya Aixeca el Teló en 2018 i 2016 o participar en programes de televisió.

Continua llegint →

– 165 –  Teatre – RASTRES_ARGELERS (🐌🐌🐌🐌) – El Maldà – 2019.01.24 (temp. 18/19 – espectacle nº 120)

Deixa un comentari

 RASTRES-ARGELERS (temp. 18/19 – espectacle nº 120)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón –

Torno al Teatre tot sol, ja que l’Imma encara té un episodi de febre alta que li ha provocat aquesta passa de grip. Torno a un espai que cada vegada estimo més … EL MALDÀ, un teatre petit on es representen obres de petit format, que no em defrauda gairebé mai.

Aquesta vegada vaig a veure RASTRES_ARGELERS, una proposta que per qüestió d’agenda ens la vàrem perdre el desembre passat i que per sort he pogut repescar ara en la seva reposició al mateix teatre, a causa de l’èxit que va obtenir.

Un tema molt colpidor, el del camp de concentració situat a la platja d’Argelers, al sud de França l’any 1939, que personalment m’impacta molt, perquè malauradament el meu pare, Aurelio Gascón va estar allà i va patir aquella situació deplorable que es va produir en aquell indret al final de la guerra civil espanyola, especialment provocada per la deixadesa de l’estat francès, que no va saber estar a l’alçada per resoldre la situació dels refugiats.

Aina Huguet, responsable absoluta de la idea, la dramatúrgia i de la direcció d’aquesta proposta escènica, al final de la representació, en el col·loqui, al que vaig tenir la sort de coincidir, ens va explicar que la idea inicial la va començar a treballar ara fa 3 anys, quan va fer una estada a la Catalunya Nord i es va interessar per aquesta època històrica, que per la seva joventut desconeixia gairebé tot. Durant un any va estar investigant i recopilant informació i en va poder recollir tanta que a l’hora de pensar en fer una dramatúrgia, li va ser molt difícil escollir el que volia explicar.

Va optar per crear 2 personatges, la Maria i la Lola, dues persones ben diferents; la primera, la Maria, està políticament compromesa amb els valors republicans, vivia a la ciutat i posseïa força cultura; la segona, la Lola, sense cap ideologia política, vivia en un poble de Catalunya, no sabia escriure ni llegir i s’ha exiliat seguint al seu marit que havia lluitat al bàndol republicà. Les dues havien escapat de l’Espanya feixista i havien perdut a les seves parelles en la fugida. Es troben al camp de concentració, es fan amigues i s’ajuden mútuament a sobreviure en aquelles condicions infrahumanes.

Continua llegint →