Arxiu d'etiquetes: Andreu Benito

– Teatre – EL POLICIA DE LAS RATAS (*** 1/2) – Teatre Lliure de Gràcia – 02/11/2013

Teníem moltes ganes de veure un altre obra de Teatre dirigida pel nostre admirat Alex Rigola, desprès de la extraordinària feina que va fer com a director artístic del Teatre Lliure des de 2003 fins a l’estiu de 2011.   Ens ha tornat a sorprendre, encara que aquesta vegada per massa simplista, tant… que encara que el resultat es molt bo, la representació te mes a veure amb una lectura dramatitzada que amb una representació teatral.

El Policia de las ratas - Teatre Lliure 4Segons paraules del mateix Rigola: “Queden poques coses per aportar-hi des de la direcció escènica. Simplement deixar fluir les paraules en boca de grans actors. Sense pressa i matisant. Molt poc moviment. Només el verb fet acció”….

…. i així ha estat…. escenari buit…. únicament dues cadires i davant de cada una d’ella,  un micròfon…. a la esquerra una bossa de “sang” que goteja….. a la dreta quelcom tapat, que poc desprès descobrirem es una enorme rata morta.  això es tot amics !!!

El Policia de las ratas - Teatre Lliure 2-imp

Els protagonistes d’aquesta història en format thriller, son rates i per tant, els dos actorassos que surten a escena interpreten a rates que viuen en un mon subterrani a les clavegueres d’una ciutat. No cal dir que les interpretacions dels dos únics actors  es per sucar-hi pa…. millor impossible.  Andreu Benito interpreta tots els personatges secundaris de la història…. i en Joan Carreras (un dels meus actors de capçalera), el Policia de les rates…. “Pepe el Tira”.   Ells dos ens expliquen un conte per adults amb una colpidora emoció i un delicadisim tractament de la manera de dir, de les inflexions en la veu, dels silencis.

El Policia de las ratas - Teatre Lliure 3

Les veus, les mirades i els gestos d’aquets dos magnífics actors son suficient per atrapar l’espectador en un laberint d’assassinats entre clavegueres cegues, plenes de rates que es fan preguntes. No es pas, una història per nens, mes aviat tot el contrari, ja que es força truculenta, angoixant i fins i tot claustrofòbica.

Continua llegint

– Teatre – ELS FERÉSTECS (***** “al quadrat”) – Teatre Lliure de Montjuïc – 13/04/2013

Per MIQUEL GASCÓN….

“BENEïT SIGUI L’AIRE !!!” poder posar una altra vegada en una obra de teatre la nostra màxima puntuació de 5 estrelles, és un goig immens.  A la capçalera hem posat en broma 5 estrelles “al quadrat”… i és que amb tota sinceritat ha estat una de les millors produccions que hem vist a Catalunya en els darrers anys…. …..“FIGURATE”.

Els Feréstecs - Teatre Lliure 153-impEls Feréstecs - Teatre Lliure 154-imp

Els feréstecsI rusteghi en l’original) és una comèdia de Carlo Goldoni escrita en vènet. Va ser estrenada a Venècia al Teatro San Luca, al final del carnaval de 1760 i es va publicar el 1762. Els feréstecs són quatre mercaders de Venècia, que representen la vella tradició conservadora i puritana de les classes mitjanes venecians, enfrontats a la “nova frivolitat” veneciana.

els ferestecs 1

La versió catalana, meravellosament traduïda del vènet al català per Lluís Pascual, ha estat estrenada l’abril del 2013 al Teatre Lliure. Aquí rau la clau de l’èxit i és que en Lluís Pascual ha aconseguit apropar al nostre mon aquesta comèdia a Catalunya a l’època de la República del segle passat; ho ha fet a mes a mes introduint les diferents parles del català,  des del català que es parla al país valenciá, el català de ses illes, el de ponent i el Gironí; les diferents parles es parlen a l’hora i cada família utilitza una; també s’introdueix el castellà i fins i tot el gallec.

els ferestecs 2els ferestecs 3

“FIGURATE”Els quatre feréstecs que donen nom a l’obra, en la seva versió catalana i en ordre d’aparició son: Arturo (Jordi Bosch), Pepito (Andreu Benito), Salvador (Xicu Masó) i Tomeu (Boris Ruiz). Tots quatre comparteixen diverses coses en comú: tracten d’imposar a les seves dones els usos tradicionals, per restringir tot allò què consideren massa estrany o excèntric, els prohibeixen sortir de casa, fins i tot sortir al balcó, i anar a festes o veure comèdies, no toleren estranys a casa, la qual cosa també denota la seva repulsió natural a la conversa. Un parell de personatges masculins mes son el nuvi Quimet (Pol López) i Ricardo (Carles Martínez)

Les dones són sens dubte molt diferents als feréstecs; Margarita (Rosa Renóm), la nuvia Llucieta (Laura Aubert), Marina (Rosa Vila) i Victòria (Laura Conejero) . Hi ha una profunda diferència entre la visió del món de les dones de l’obra i la dels marits: mentre aquests estan tossudament lligats a les regles dictades per un inraonable sentit de la modèstia o la tradició, les dones són portadores d’un sentit de la proporció molt més saludable i elàstic.

els ferestecs 6

En el programa de ma en Lluís Pascual diu que en Goldoni acostumava a escriure els seus papers per actors determinats, i que en aquest moment ell ha tingut la gran sort de poder comptar amb un gran repartiment i que tots ells s’han llançat de cap a interpretar aquesta bogeria….  aquesta obra que és un disbarat, però alhora, i en dos paraules ……. BRU -TAL .

Continua llegint

– Teatre – ELS NOSTRES TIGRES BEUEN LLET (****) – Teatre Nacional de Catalunya – 28/12/2012

Per MIQUEL GASCÓN

L’ultima activitat cultural que hem fet aquest 2012, i com ja us podeu imaginar és tornar al Teatre.  Aquesta vegada amb la sensació que no gaudirem massa, ja que les critiques llegides no eren molt optimistes.  ELS NOSTRES TIGRES BEUEN LLET d’Albert Espinosa…. i per tant per nosaltres ha estat una bona sorpresa ja que ens ha agradat molt.

Els nosters tigres beuen llet

Una família que ha passat per situacions difícils i que amaga molts secrets. La vida d’uns germans que van viure moltes coses plegats i que han d’afrontar reptes en comú. La família. El que som i el que voldríem ser. Una història coral plena de sorpreses. Una història que comença amb un partit de futbol…

Albert Espinosa, artista polifacètic (dramaturg, director, escriptor d’èxit i guionista de sèries com Polseres vermelles), entra a la Sala Gran del TNC anys després de participar en el Projecte T6 (El club de les palles, temporada 2003/2004) i de col·laborar amb Comediants a El gran secret (temporada 2006/2007). Els nostres tigres beuen llet és una peça ambiciosa que ens convida a fer un viatge carregat d’humor i de tendresa, però també d’un dolor molt íntim.

Per arribar a bon terme, Espinosa recull tots els temes habituals en el seu imaginari (la família, la mort, la malaltia…) i es fa acompanyar d’actors amb els qui mai ha treballat en teatre i amb qui feia temps que volia treballar.

Wislawa Szymbroska

Wislawa Szymbroska

En paraules del mateix Espinosa:He creat la meva família fictícia amb el bo i millor del teatre català. Del present i del futur.“… “l’obra va néixer a partir de recordar el meravellós poema «Un encontre inesperat» de la poetessa polonesa Wislawa Szymbroska (Bnin, Polònia, 1923 – Cracòvia, 2012), que em semblen els versos més bonics del món. Ella va morir el dia que vaig acabar l’obra, i per això l’hi vaig dedicar“.

Continua llegint

Teatre – ELS JUGADORS (****) – Teatre LLiure de Gràcia

Un altre cop aquesta setmana ens apropem al Teatre de nou, el dissabte 21/04/2012 quant gairebé tothom esta pendent del Barça-Madrid, nosaltres ens encaminem al Teatre Lliure de Gràcia per veure ELS JUGADORS, una obra escrita i dirigida per la mateixa persona, en PAU MIRÓ.

Quatre “monstres” de l’escena catalana son els protagonistes d’aquesta historia, ni  mes ni menys que ANDREU BENITO, JORDI BOSCH, BORIS RUIZ i JORDI BOIXADERAS. Amb aquest poker de asos crec jo que qualsevol persona que li agradi tan sols una mica el Teatre, sense pensar-s’ho massa reservi entrades el mes ràpidament possible…. i ja us dic que encertarà de ple.

En un pis antic, al voltant d’una taula, sota d’una làmpada, quatre homes, un barber, un enterramorts, un actor i un professor de matemàtiques juguen una partida de cartes. Aquest pis és un refugi on tots els fracassos són acceptats, permesos. El fracàs és la regla, no pas l’excepció. Els diners han desaparegut, també qualsevol possibilitat d’èxit personal. A punt de tocar fons, els quatre personatges decideixen a arriscar-se. En aquest moment el joc es torna perillós.

Però es que a mes a mes l’argument i la manera de explicar-ho es de plena actualitat ja que ens toca molt d’aprop… és teatre contemporani del que marca en el mes profund de les persones… pot passar al costat de casa nostre i de fet personalment em sento força identificat… i com jo crec que forces persones de la meva generació.

Continua llegint