Dissabte passat vàrem tornar al Teatre, aquesta vegada al Poliorama al qual no acostumem a anar gairebé mai … però havíem sentit a parlar molt bé d’aquesta proposta que ens va atraure força i realment vàrem encertar de ple.

Es tracta de ANDRÉ i DORINE, teatre sense un sol mot, interpretat per tres joves actors, en el que el Teatre és únicament de GEST i de MÀSCARES; ens ho expliquen inclus millor que amb paraules, les conseqüències de la malaltia de l’Alzheimer en una parella que ja s’han fet vells, després de conviure tota la vida. La tendresa de com enfoquen tot plegat deixa als espectadors literalment clavats a la butaca, però ho fan també provocant el somriure constantment en escenes quotidianes en les quals ens veiem potser retractats, al ser enormement humanes.

Continua llegint →