Arxiu d'etiquetes: Alex Sánchez

– Teatre – TEENAGE DREAM – (🐌🐌🐌🐌) – Tantarantana Teatre – Sala Baixos22 – 05/02/2015

Dijous passat vàrem assistir a l’estrena de la primera proposta del cicle “El Cicló”, una creació de “Projecte NISU“; es tracta de TEENAGE DREAM, una tragèdia familiar amb forma de comèdia esbojarrada que ens va atrapar al cap de pocs minuts de començar.

TEENAGE DREAM - Tantarantana - Voltar i Voltar - 1-imp

Solament tres actors masculins a l’escenari, que interpreten els papers de pare, mare i filla respectivament, d’una família que sembla immensament feliç i que tenen els seus rols molt definits, en l’època de l’adolescència de la filla.

Haig de confessar que les primeres escenes em van descol·locar força, perquè el que jo veia a l’escenari, era una crua realitat del que sovint passa a totes les famílies, en la que la sobreprotecció del fill, aniquila de soca-rel, la seva personalitat i la seva llibertat com a persona; en canvi el públic al meu voltant reia per qualsevol paraula o gest dels intèrprets…. i jo no em trobava gaire còmode en aquesta situació…. fins que per fi, em vaig deixar anar i vaig estar seduït per la comicitat de les situacions.

TEENAGE DREAM - Tantarantana - Voltar i Voltar - 2-impProjecte NISU  pretén indagar sobre la vivència de tres personatges que viuen de ple la fase de l’adolescència; tant els pares com l’adolescent construeixen un món nou, de trànsit, on emergeixen noves formes de relacionar-se, nous rols, nous valors. L’adolescència és una fase de confluència de sensibilitats com el dubte, el despotisme, l’experimentació o el desbordament i també de tòpics i patrons que serveixen de fonaments pels valors de l’edat adulta.

Realment el plantejament de la posada en escena conviden a riure de tot i per tot; ens trobem dins de l’habitació de la filla, i veiem com els pares any rere any tornen a repetir el seu ritual en el dia de l’aniversari de la seva filla…. felicitacions, regals, petons i sobretot demostracions d’un amor desmesurat; a tot això la filla s’ho mira tot des de la “barrera” com si es tractés d’un somni o potser més aviat com un malson, on ella mateixa s’imagina que un “tigre” que acabarà atacant als seus pares…. fins que en despertar, tot esclata i salta pels aires i la convivència resulta insuportable.

Continua llegint