Arxiu d'etiquetes: Alejandro del Cerro

– 082 – Concert de l’OBC – EL MESSIES de Georg Friedrich Händel (🐌🐌🐌+🐚) – L’Auditori (temp. 19/20 – espectacle 052) – 2019.12.15

EL MESSIES de Georg Friedrich Händel (temp. 19/20 – espectacle nº 052)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir a l’Auditori de Barcelona una proposta molt esperada com ho demostrava la quantitat de gent que l’omplia. Es tractava de “EL MESSIES” de Georg Friedrich Händel, interpretada aquesta vegada íntegrament, sense talls ni adaptacions.

Sota la batuta del director titular de l’OBC, Kazushi Ono, amb el Cor Bruckner Barcelona i el Cor Lieder Càmera, amb els solistes María Hinojosa (soprano), Mireia Pintó (mezzosoprano), Alejandro del Cerro (tenor) i Josep-Ramon Olivé (baríton).

Georg Friedrich Händel (Halle-Alemanya 1685 – Londres 1759) va compondre EL MESSIES, tan sols en 24 dies a l’estiu de 1741, entre el 22 d’agost i el 14 de setembre. Va introduir l’ús de la llengua anglesa en el seu repertori.

El llibret és de Charles Jennens i està format per fragments bíblics extrets de la traducció de la Bíblia anomenada Bíblia del rei Jaume, molt influent en la literatura anglesa.

Dramàticament l’oratori s’estructura en tres actes en cada un dels quals es relata i es reflexiona sobre episodis de la vida de Jesucrist: la primera part parla de la profecia del llibre d’Isaïes que anuncia el naixement del Salvador, la segona fa referència a la passió,  a la resurrecció i l’ascensió de Crist i acaba amb el conegut “Al·leluia“, i la tercera parla de la victòria de Crist davant la mort, el Judici Final i finalitza amb la paraula “Amén“.

Com anècdotes curioses relacionades amb aquest “Messies” llegim en el programa de mà (Albert Torrens), que va ser estrenada el 13 d’abril de 1742 en un concert en el qual es va demanar als homes que acudissin sense espases i a les dones que no portessin faldilles amples per augmentar la capacitat del teatre …..

L’obra ha penetrat tant a la societat britànica, fins al punt de poder-lo considerar un segon himne nacional, i encara avui, els espectadors d’aquell país es posen dempeus per escoltar l’Al·leluia.

Continua llegint

– 045 – Sarsuela – DOÑA FRANCISQUITA (🐌🐌🐌+🐚) d’Amadeu Vives – Gran Teatre del Liceu (temp. 19/20 – espectacle 027) – 2019.11.17

DOÑA FRANCISQUITA (temp. 19/20 – espectacle nº 027)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir diumenge, dins del nostre abonament, vam tenir oportunitat de veure l’última de les representacions de la sarsuela DOÑA FRANCISQUITA, d’Amadeu Vives (Collbató 1871-Madrid 1932), dirigida per Lluís Pasqual.

Una proposta estrenada al Teatro de la Zarzuela de Madrid amb força controvèrsia per la posada en escena de Lluís Pasqual, que ha decidit canviar els diàlegs parlats i ha ubicat l’acció en tres temps diferents. En un primer acte l’acció se situa en un estudi de ràdio, l’any 1934, en un segon acte en un plató de televisió l’any 1964 i l’últim acte a una sala d’assaig, ara, en 2019.

DOÑA FRANCISQUITA està inspirada en “La discreta enamorada” de Lope de Vega, i va ser estrenada com a comèdia lírica. Una sarsuela en tres actes amb llibret del dramaturg asturià Federico Romero (1886-1976) i de l’escriptor madrileny Carlos Fernández-Shaw (1865-1911). Va ser estrenada al Teatre Apolo de Madrid el 17 d’octubre de 1923 i al Teatre Tívoli de Barcelona el desembre del mateix any. Al Liceu es va estrenar el febrer del 1933.

Abans de continuar, volem deixar clar que nosaltres som defensors de l’enorme tasca que Lluís Pasqual ha realitzat al capdavant del Teatre Lliure durant tots aquests anys, d’ençà que va participar de la fundació d’aquest teatre. També estem personalment molt agraïts de la tasca educativa cap als espectadors, d’ençà que durant dues temporades vàrem tenir la sort de participar en l’escola d’espectadors que Lluís Pasqual va organitzar. També volem deixar escrit que ens va doldre moltíssim la seva injusta sortida forçada de la direcció del Teatre, ja que nosaltres el considerem el nostre teatre de capçalera, per la que va començar la nostra gran afició teatral.

Un cop dit això, hem de reconèixer que aquesta versió de Lluís Pasqual, ens ha decebut força, malgrat els moments màgics que també conte la seva proposta escènica.

La proposta de Lluís Pasqual, prescindint de diàlegs i afegint d’altres, que a manera de monòlegs, interpreta l’actor Gonzalo de Castro (a qui nosaltres vam veure treballar a “Invernadero“, al Lliure, l’any 2016), no han fet més intel·ligible l’argument de la sarsuela, i més aviat creiem que, al contrari, la fa més difícil d’entendre.

Continua llegint