Arxiu d'etiquetes: Aleix Albareda

– 048 – Teatre – PEL DAVANT I PEL DARRERA (🐌🐌🐌🐌) — Teatre Borràs (temp. 19/20 – espectacle 028) – 2019.11.20

PEL DAVANT I PEL DARRERA (temp. 19/20 – espectacle nº 028)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Com de ben segur sabreu, nosaltres no som massa de comèdies esbojarrades i segurament per això aquesta producció, PEL DAVANT I DEL DARRERA la temporada passada no l’havíem prioritzat a la nostra agenda.

A més a més crèiem que fa uns anys ja l’havíem vist en una altra versió, … i és que a Barcelona des del 1985 quan es va estrenar a la ciutat, ja s’han pogut veure diferents versions, estrena el 1985 (Condal) – 1996 (Victòria i Goya) – 2002 (Borràs) – 2010 (Borràs) i finalment aquesta versió de Paco Mir el 2018, que ara en el 2019, podem tornar a veure en el mateix teatre, gairebé interpretada pels mateixos actors.

Aquesta proposta en les seves diferents versions, s’ha pogut veure en 50 països diferents i ha estat traduïda a 28 idiomes.

Aquesta versió de Paco Mir i dirigida per Alexander Herold , la temporada passada va ser tot un èxit de públic. És per això que no ens hem pogut estar i ens hem “arriscat” a veure-la, encara que erròniament temíem que no seria el tipus de teatre que més ens satisfà. Ahir dimecres 20 de novembre, finalment vam anar al Teatre Borràs per tal de poder veure-la.

Hem de reconèixer que estàvem totalment errats, perquè tenint en compte que es tracta d’una comèdia comercial d’embolics, i que no té massa argument, ens ho hem passat “pipa”, hem rigut força i valorem la proposta com excel·lent, perquè assoleix el seu objectiu al 100% i creiem que darrere de tot plegat existeix una feinada mil·limetrada, tant de direcció com d’interpretació, amb ni més ni menys que 9 actors a l’escenari.

PEL DAVANT I DEL DARRERA (títol original en anglès, Noises Off) va ser escrita pel dramaturg anglès Michael Frayn, estrenada a Londres l’any 1982 i que va estar nominat al Premi Tony a la millor obra l’any 1984.

L’autor va escriure un esquetx de 8 minuts per a una gala benèfica a encàrrec d’Elisabet II del Regne Unit, i un productor que ho va veure li va donar un xec dient que es quedava l’obra sencera, de manera que Frayn va haver d’escriure ràpidament tot el text, però va conservar aquest esquetx en el segon acte.

Continua llegint

– Teatre (106) – SILENCIS (lectura dramatitzada) (🐌🐌) – La Villarroel – 28.11.2016

SILENCIS (lectura dramatitzada)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Fa uns dies vàrem rebre la invitació de la Fundació Romea per assistir gratuïtament a una lectura dramatitzada aquest passat dilluns 28 de novembre a La Villarroel. No teníem coneixement d’aquest text escrit per Toni Cabré, però ens va atraure molt el cast dels actors que la interpretaven, ja que estava encapçalat ni més ni menys que per Jordi Bosch i Emma Vilarasau.

No ens ho vàrem pensar gaire i ahir dilluns ens vam apropar novament al Teatre, per assistir a la lectura dramatitzada de SILENCIS, amb un teatre gairebé ple fins a la bandera.

silencis-lectura-dramatitzada-la-villarroel-voltar-i-voltar-1

Toni Cabré (Mataró, Barcelona, 1957). És dramaturg, enginyer i guionista. La seva producció teatral és variada, però manté dues constants: la realista (la relació de l’home amb el món tecnològic, la complicitat amb el poder, el dubte…) i la paradoxal (teatre dins del teatre, confusió de realitat i somni, veritat i mentida…). Com a guionista, ha format part de l’equip de les sèries de TV3, Poble Nou, Secrets de família, Nissaga de poder, Laberint d’ombres, La Riera i Olor de Colònia.

D’aquest autor fa pocs mesos vàrem poder veure La Peixera al Versus Teatre, producció que ens va agradar molt, tant per la qualitat del text com per les seves interpretacions.

Aquest SILENCIS, per començar ja ha obtingut el premi de teatre “Ciutat de Manacor” 2016; ara caldrà posar-la en escena, el més aviat possible.

Continua llegint

– GREC2015 – Teatre – AMOR i SHAKESPEARE (🐌🐌🐌 ) – Teatre Grec – 17/07/2015

Una interessant i a la vegada arriscada aposta teatral per part del Dramaturg Guillem-Jordi Graells, que ha realitzat una adaptació força agosarada, intentant posar en un mateix argument i sàviament barrejats diversos personatges de les obres de William Shakespeare per parlar de les diferents visions de l’amor.

Proteu i Júlia, Valentí i Sílvia d’Els dos cavallers de Verona; Benedicte i Beatriu, Claudi i Hero de Molt soroll per no res, i el quartet de cavallers i el quartet de dames de Treballs d’amor perduts.

AMOR i SHAKESPEARE 2

Es tracta de parelles d’amants, que Shakespeare va utilitzar en moltes de les seves principals obres i que suposo que el tàndem Guillem-Jordi Graells i el director de l’espectacle Josep Maria Mestres l’han volgut retre un homenatge en celebrar-se l’any passat el 450 aniversari del seu naixement.

No s’han estat de res i el muntatge és realment magnífic, amb una posada en escena espectacular, amb música en directe interpretada per Núria Andorrà utilitzant multitud d’instruments.

AMOR i SHAKESPEARE 4

Però sobretot han aconseguit reunir a escena un planter d’actors del milloret de casa nostra i a més a més en algunes escenes els han fet cantar; veure les interpretacions d’Ariadna Gil, Laura Aubert, Mercè Pons, Sílvia Bel, Rosa Renom, Àlex Casanovas, Joel Joan, Jordi Boixaderas, Aleix Albareda….. en la mateixa producció, és tot un luxe i la veritat és que en comptadíssimes ocasions s’aconsegueix reunir tantes primeres figures.

AMOR i SHAKESPEARE actors

Malgrat tot el que he comentat, i segurament per raons únicament personals, l’estil que se li ha volgut donar a l’obra, amb una visió de comèdia esbojarrada, buscant que el públic s’ho passi bé, ha fet que no ens acabes de fer el pes.

Laura Aubert reconec que fa un gran esforç a l’interpretat molts personatges en una actuació realment esgotadora, però crec que l’han encasellat massa en aquests tipus de paper tipus Clown i la veritat és que m’agradaria moltíssim que li donessin l’oportunitat d’interpretar personatges en els quals pugui demostrar que també és una gran actriu en papers dramàtics.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Crec que tots els actors van estar al 100%, però voldria comentar que em va sorprendre molt favorablement el retorn de Joel Joan als escenaris i les magnífiques actuacions d’Àlex Casanovas i Jordi Boixaderas; també la nostra sempre admirada Rosa Renom, va donar tot i mes a escena i malauradament aquesta vegada inclús va patir un accident…. una caiguda que vàrem viure en directe en una de les últimes escenes de la representació del passat divendres; l’escena la va acabar com va poder, tot subjectant-se una de les mans amb l’altre i absolutament pàl·lida pel dolor. Es va poder acabar la representació, però ella no va poder tornar a aparèixer a les darreres escenes ni tampoc en els aplaudiments.

Coneixem força bé les obres de William Shakespeare i la veritat és que hem gaudit de valent i força sovint amb moltes d’elles; la barreja dels personatges de tres de les seves obres, ho valorem positivament, encara que com ja he comentat al principi, la visió en clau de comèdia l’hem trobat massa forçada i no ens ha acabat de fer el pes. La nostra valoració es basa en aquesta sensació de què l’hem trobat massa esbojarrada…. i aquesta visió ens l’ha espatllat una mica, encara que hem de reconèixer que ens ha agradat en conjunt, especialment per la posada en escena, el vestuari i les magnífiques interpretacions.

Autoria: William Shakespeare
Traducció: Joan Sellent // Dramatúrgia: Guillem-Jordi Graells //Direcció: Josep Maria Mestres
Intèrprets: Ariadna Gil, Laura Aubert, Mercè Pons, Sílvia Bel, Rosa Renom, Àlex Casanovas, Joel Joan, Jordi Boixaderas, Aleix Albareda
Direcció musical: Jordi Domènech // Interpretació musical: Núria Andorrà // Espai escènic: Pep Duran // Vestuari: Maria Araujo // Caracterització: Toni Santos // Moviment: Montse Colomé // Il·luminació: Kiko Planas // Ajudant de direcció: Ota Vallés
Una coproducció del Grec 2015 Festival de Barcelona i Anexa.

Amor de Cargols

– Teatre – EL REI LEAR – (🐌🐌🐌🐌🐌) Teatre Lliure Montjuïc – 25/01/2015

A vegades, i aquesta és una, em costa començar a escriure una crònica teatral, per por de no saber descriure ben bé el que vols expressar, per tal de fer arribar als que ens llegiu, les sensacions increïbles que vàrem poder viure a la platea de la sala de Teatre Lliure.

Estem parlant de “Teatre” a un nivell altíssim, que no es pot comparar a cap altre del nostre entorn, ni potser tampoc amb gaires teatres a escala internacional; una producció que juga en un altre lliga, a la que segurament no poden participar molts dels nostres teatres… poden fer-ho únicament teatres públics, ja que una producció d’aquest tipus, necessita molts recursos econòmics i tècnics. Al mateix temps necessita l’empenta d’un “esbojarrat” director com és Lluís Pasqual, que s’atreveixi a crear i organitzar un espectacle amb 25 actors a escena, dels quals 14 d’ells tenen papers importants.

elreilear_esp2

EL REI LEAR – Teatre Lliure – fotografia de Ros Ribas

Una de les apostes més atrevides en aquesta meravellosa producció ha estat el fet de portar de nou a l’escenari a l’actriu Núria Espert, i no pas en un paper secundari, sinó com la principal protagonista i a mes en un paper masculí, …. el del Rei Lear; atreviment i risc per ambdues parts, tant pel director Lluís Pasqual com per la mateixa actriu, que traient la força de no se sap on, a gairebé l’edat de 80 anys, fa una interpretació d’aquelles que recordarem tota la vida.

Núria Espert és Lear. Qui, sinó, podria alçar-se fent el rei de Shakespeare més terrible i fascinant de tots?

En el col·loqui, que es va oferir després de la representació, algú va dir una frase que em va quedar gravada …. “algun dia, quan passi el temps…. els espectadors que som aquí, podrem dir: Jo, vaig tenir la gran sort de poder veure una de les representacions del Rei Lear amb la Núria Espert com a protagonista“. Aquesta frase i la imatge de l’entranyable expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall, en peus aplaudint emocionat, a la primera fila de la grada que teníem davant…. serà difícil que em pugui oblidar mai.

El Rei Lear, és considerada com una de les més grans tragèdies de William Shakespeare; la va escriure entre els anys 1603 1606. El paper del Rei Lear ha estat representada per molts d’actors importants, però malgrat el fet que Lear és un home vell, sovint no es representa per actors d’una edat avançada, a causa del fet que es tracta d’un paper molt vigorós tant en la part física com en l’emocional.

El rei Lear 4

EL REI LEAR – Teatre Lliure – fotografia de Ros Ribas

Continua llegint