Arxiu d'etiquetes: Alberto Ramos

– Teatre – NOMÉS UN ANUNCI (**) – Sala FlyHard – 03/02/2014

Nomes un anunci - cartellMalauradament havia de passar algun dia. Confiàvem massa amb els ulls tancats en qualsevol producció que es representes a la Sala FlyHard i reservàvem les entrades en el mateix moment que rebíem el correu electrònic en el que s’anunciava la nova representació.  Això almenys ens ha servit aquesta vegada per obtenir un preu especial de 5 euros al estar entre els 5 primers que han reservat per aquella funció.

Però, aquesta manera d’actuar, s’ha acabat; d’ara endavant esperarem alguna critica per decidir la nostra assistència. La raó ha estat el haver assistit a veure la producció “NOMÉS UN ANUNCI“, que sincerament ens ha deixat un mal regust de boca. Per primer cop des de que assistim a aquesta Sala, no ens veiem amb cor de recomanar  l’assistència a La Flyhard per veure aquesta representació.

Continua llegint

– Teatre – I LOVE TV (**) – Club Capitol Sala 2 – 18/10/2013

Al assabentar-nos de què sota el nom de la Sala FLYHARD, s’estrenava una nova proposta ideada per JORDI CASANOVAS (director de la FlyHard), sense saber res mes, varem còrrer a comprar les entrades pel primer dia que teníem l’agenda lliure.

I LOVE TV cartell

IMMENS ERROR !!!  Sembla que la crisi que afecta també al Teatre i molt…. fa que es recerqui fer ingressos fàcils amb productes (teatrals???), absolutament comercials, sense cap contingut i venuts aprofitant el bon nom de vuit dels millors autors d’avui en dia a Catalunya….. i sobretot aprofitant vendre el “producte” de forma enganyosa, utilitzant la marca “FlyHard”.

Barrejant en una coctelera els següents ingredients: 8 autors, 3 actors, 2 directors, 1 responsable de la idea inicial = PRODUCTE COMERCIAL FALLIT.   Això no és Teatre senyors !!!

Segons els anuncis:

I LOVE TV és una comèdia sobre la televisió i la nostra relació amb ella. Dotze escenes. Tres actors. Personatges davant i darrera la televisió. El nostre passat col·lectiu. La nostra memòria. Allò que tots compartim. Que encara ens fa somriure. Que encara ens emociona. Servit per nou dramaturgs catalans de primera categoria.

En 70 minuts es poden veure 12 esquetxos que pretenen fer somriure??? criticar el mon de la TV ??? …. basats tots en programes i series televisives dels ultims anys.  Si dividim 70 minuts entre 12 esquetxos surten  5 minuts i escatx de mitjana per cada esquetx.  És tot el que han pogut treballar “teatralment” cada un dels autors ???  És ètic teatralment parlant, estafar 20 euros a cada un dels espectadors amb uns arguments tan poc treballats i tan minsos???

Continua llegint