Diumenge passat vam poder anar a veure aquesta proposta de la Companyia Bratislava, obra que es va estrenar a l’Auditori de Barcelona els passats 5-6 i 7 de febrer dins de la segona temporada d’Escenes. Abans de l’estrena oficial de l’obra, la Companyia Bratislava va mostrar el seu nou muntatge davant del públic de Santa Maria d’Oló, Santpedor, Cabrianes i Artés.
Aquesta jove companyia, sorgida de l’Institut del Teatre, va debutar la temporada passada amb el primer muntatge en català de l’òpera bufa de Jacques Offenbach, La gran duquesa de Gerolstein que vam poder veure al Teatre Gaudí ara fa dos anys (veure aquella crònica).
Ara han fet una nova adaptació d’una obra d’Offenbach, “La vie parisienne”, un musical de petit format i una crítica satírica de la vida burgesa i el turisme de masses, ambientada i traslladada a la Barcelona actual. Aquesta peça d’Offenbach celebra enguany el seu 150 aniversari i continua sent vigent. Va ser estrenada el 31 d’octubre de 1866 al Théâtre du Palais Royal de París. Anys després va ser estrenada a Londres (1872) i a Nova York (1876).
Dissabte passat a la tarda vam anar al Teatre Gaudí a veure la primera proposta de la companyia Menú Teatral.
Es tracta d’una companyia creada el 2012 de la mà de Marina Mulet i David Maqueda i ampliada l’any 2014 amb la incorporació de Aïda Bellet, Alba Duñó i Núria Martinez. Neix amb la necessitat d’explorar nous codis teatrals i donar una sortida a propostes innovadores alhora que sigui un espai virtual on acollir artistes escènics i les seves creacions.
LA PISTA, és el primer espectacle de la companyia i ha estat guanyador del primer premi Cicle de Creació escènica DespertaLAB 2015.
“La Pista, neix a partir de l’impacte que ens va produir el film “Danzad Danzad Malditos” (They shoot horse, don’t they?) de Sydney Pollak. La pel·lícula, la novel·la d’Horace Mccoy (història original), i la recerca exhaustiva d’informació real sobre aquestes maratons, són els embrions d’aquest espectacle, creat a la sala d’assaig”.
Ens parlen dels anys 30 als EEUU i dels concursos de parelles, maratons de ball on es valora la resistència física i que amaga una desesperada ànsia de supervivència. És l’època de la gran depressió i aquestes maratons s’han convertit en una forma de subsistència temporal oferint un lloc per dormir i alguna cosa per menjar i l’esperança d’arribar a guanyar el premi econòmic final.
Una sala de ball i 4 parelles amb un mestre de cerimònies que és el que va imposant els ritmes i que veurem durant l’obra que és un personatge corrupte. Cadascú ha vingut d’un lloc diferent i el motiu que l’ha portat fins aquí és també divers: bàsicament la fama o la gana. La brutalitat d’aquest certamen els portarà al límit.
Durant setmanes els concursants han de ballar sense parar amb descansos de 15 minuts cada hora, nit i dia. I al davant, uns espectadors que han pagat la seva entrada per “gaudir” de l’espectacle, la lluita per resistir.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
No era fàcil portar aquesta proposta dalt de l’escenari i aquí rau el gran encert, els nou protagonistes ballen i parlen constantment centrant en tot moment la nostra atenció. Observem el deteriorament físic dels components de les parelles i les misèries de la convivència humana en una situació al límit lluitant per la supervivència. Les decisions que es prenen en aquestes situacions límit són les que condicionen la resta de les seves vides.
El fil conductor de la història, és en Vitto una persona jutjada per haver ajudat a morir a la seva parella de ball, la Joan. Intentarà justificar el perquè de la seva decisió qüestionant l’ètica d’aquests tipus d’espectacles i la deshumanització en la qual vivim. Justament intenta explicar que el seu acte va ser un acte humanitari ajudant a morir a una persona que desitjava fer-ho. Tota l’obra és una crítica a la societat, una denúncia a la realitat dels joves de les societats opulentes en temps de crisi.
La Pista ens permet reflexionar sobre on són els límits dels éssers humans, on és el límit entre què és humà i què és inhumà i qui és que marca aquests límits i que passa quan els límits desapareixen ???
Amb un gran component emocional és capaç de fer-nos proper un tema aparentment tan allunyat de nosaltres. Ens fa viure davant dels nostres ulls la lluita per la supervivència i ens fa plantejar en quin és el nostre paper davant d’això, són solament espectadors que hem pagat una entrada? Tenim realment l’opció de prendre decisions o estarem sempre sotmesos a l’arbitrarietat de les decisions dels altres?
Una gran proposta d’una companyia que es “buida” a l’escenari i que ens transmet l’entusiasme i la il·lusió per compartir una feina ben feta.
Molt, però que molt recomanable !!!
Director: David Maqueda
Dramaturgia: Jaume Viñas
Intèrprets: Aïda Bellet, Boris Cartes, Oriol Escalé, Oriol Guillem/Albert Ruiz, Marc Joy, David Maqueda, Núria Martinez Montes, Marina Mulet, Joana Sureda
Ajudant de direcció : Raquel Molano // Música: Cristina Martinez //Direcció de moviment: Amanda Rubio // Escenografía i vestuari: Tània Gumbau // Diseeny d’il.luminació : Dani Gener // Técnics de sala: Adrià Rico /Albert Giner // Disseny gràfic: Oriol Escalè // Fotografíes: Aleix Melé // Producció executiva: Alba Duñó
Sorpresa majúscula del treball d’aquesta nova companyia teatral que es presenta amb el seu primer espectacle davant del públic. La Cia. Bratislava està composada per tan sols cinc joves, el director musical al piano en directe i quatre actors que es buiden literalment al escenari amb un seguit de corredisses per anar canviant de personatge una vegada i un altre, amb una vitalitat envejable.
Teatre musical de petit format, presentat d’una manera força desenfadada i divertida, on els personatges es reconeixen segons la cassola de cuina, pot, motllo de fer pastissos o qualsevol estri de cuina que utilitzin com a barret.
Les cançons traduïdes al català per la pròpia companyia i cantades quasi be “a cappella”, sense amplificació i amb l’únic acompanyament d’un piano en directe. Es tracta d’una opereta amb musica de Jacques Offenbach i llibret d’Henri Meilhac i Ludovic Halévy.
Val a dir també que l’adaptació tant en dramatúrgia com en les propies cançons del espectacle esta realitzada per ells mateixos.
La historieta es el de menys…. es tracta d’una crítica al mon militarista. La protagonista de tot plegat és “la gran duquessa de Gerolstein” que fa anar de corcoll a tots el soldats dels que s’encapritxa i que fa sevir la guerra com a simple divertiment.
La gran duquessa de Gerolstein es va estrenar a l’any1867 al Théâtre des Variétés de París, tot coincidint amb l’Exposició Universal. A la seva estrena van assistir l’emperador Napoleó III; Eduard VII d’Anglaterra, el tsar Alexander II de Rússia, l’emperador d’Àustria Francesc Josep i Otto von Bismarck de Prússia, entre d’altres. Va ser estrenada a Londres mesos després a Nova York. La gran duquessa de Gerolstein avui en dia, es representa poc.
