Arxiu d'etiquetes: Albert Pérez Hidalgo

– Teatre – LOCUS AMOENUS (🐌🐌🐌+ 🐚) – Sala Hiroshima – 25/02/2016

El LOCUS AMOENUS (literalment lloc agradable) és un tòpic literari llatí amb molta tradició i descriu el paisatge ideal, enmig del camp, amb un riu, bon temps i bona companyia. A vegades s’identifica amb el paradís natural oposat al caos de la ciutat.

Locus Amoenus - Sala Hiroshima - 1

Aquesta obra ens parla dels locus amoenus actuals, espais construïts perquè la gent se senti còmode i confortable. També ens volen transmetre el fet que en la nostra societat, abocada a la recerca del plaer constant, s’obvia el locus amoenus permanent, que és la mort. Sentim la necessitat de trobar aquest lloc idíl·lic per viure, oblidant tot sovint que som mortals.

Un vagó de tren amb tres passatgers, dos nois i una noia. No sabem quina és la seva destinació, però una pantalla ens explica quin és el seu destí. No es coneixen, però els dos nois asseguts de costat inicien, accidentalment, una conversa. L’un parla anglès, l’altra no en sap ni mitja paraula d’anglès … A partir d’aquí tot és possible i l’entesa entre tots dos, complicada.

Continua llegint

– Teatre – TEENAGE DREAM – (🐌🐌🐌🐌) – Tantarantana Teatre – Sala Baixos22 – 05/02/2015

Dijous passat vàrem assistir a l’estrena de la primera proposta del cicle “El Cicló”, una creació de “Projecte NISU“; es tracta de TEENAGE DREAM, una tragèdia familiar amb forma de comèdia esbojarrada que ens va atrapar al cap de pocs minuts de començar.

TEENAGE DREAM - Tantarantana - Voltar i Voltar - 1-imp

Solament tres actors masculins a l’escenari, que interpreten els papers de pare, mare i filla respectivament, d’una família que sembla immensament feliç i que tenen els seus rols molt definits, en l’època de l’adolescència de la filla.

Haig de confessar que les primeres escenes em van descol·locar força, perquè el que jo veia a l’escenari, era una crua realitat del que sovint passa a totes les famílies, en la que la sobreprotecció del fill, aniquila de soca-rel, la seva personalitat i la seva llibertat com a persona; en canvi el públic al meu voltant reia per qualsevol paraula o gest dels intèrprets…. i jo no em trobava gaire còmode en aquesta situació…. fins que per fi, em vaig deixar anar i vaig estar seduït per la comicitat de les situacions.

TEENAGE DREAM - Tantarantana - Voltar i Voltar - 2-impProjecte NISU  pretén indagar sobre la vivència de tres personatges que viuen de ple la fase de l’adolescència; tant els pares com l’adolescent construeixen un món nou, de trànsit, on emergeixen noves formes de relacionar-se, nous rols, nous valors. L’adolescència és una fase de confluència de sensibilitats com el dubte, el despotisme, l’experimentació o el desbordament i també de tòpics i patrons que serveixen de fonaments pels valors de l’edat adulta.

Realment el plantejament de la posada en escena conviden a riure de tot i per tot; ens trobem dins de l’habitació de la filla, i veiem com els pares any rere any tornen a repetir el seu ritual en el dia de l’aniversari de la seva filla…. felicitacions, regals, petons i sobretot demostracions d’un amor desmesurat; a tot això la filla s’ho mira tot des de la “barrera” com si es tractés d’un somni o potser més aviat com un malson, on ella mateixa s’imagina que un “tigre” que acabarà atacant als seus pares…. fins que en despertar, tot esclata i salta pels aires i la convivència resulta insuportable.

Continua llegint