Arxiu d'etiquetes: Albert Pascual

– Teatre – GREC 2013 (14) – LA NAU DELS BOJOS (***) – Mercat de les Flors – Sala Pina Bausch – 19/07/2013

Per MIQUEL GASCÓN

La Nau dels bojos- foto de Voltar i Voltar 2-impLa Nau dels bojos- foto de Voltar i Voltar 3-imp

Ahir divendres 19 de juliol aprofitem una oferta dels TresC i l’afegim als espectacles del GREC2013; aquella tarda nit, per tant tindrem sessió doble de Teatre i les dues propostes a sales diferents del Mercat de les Flors.

La Nau dels bojos- cartellL’obra teatral que no teníem prevista, LA NAU DELS BOJOS de la Companyia “La Calòrica”, ens sorprèn molt favorablement. Ens sorprèn també, veure la sala plena per primer cop fins la bandera…. i a les hostesses els i costa una estona recol·locar als espectadors…. no entenem pas el perquè a segons quins espectacles les entrades no son numerades.

En una de les seves creacions tardanes, el pintor flamenc Hieronymus Bosch, més conegut com el Bosch, va representar una barca plena d’homes i dones que malbaraten les seves vides lliurant-se a l’amor, en el que era una advertència burlesca sobre la pèrdua de valors. Ara la companyia La Calòrica parteix d’aquell quadre per recrear en escena el viatge d’una barca ben similar, en la qual un grup de personatges heterogenis van a la recerca d’una terra en què encara puguin viure. Un jove amb camisa de poeta, una dona de rialla lluminosa, un bisbe, una dama elegant i estranya i un bufó que comanda l’aventura absurda de tots ells són alguns dels personatges d’un muntatge que projecta una mirada deformant sobre el nostre món.

Els actors, tots ells molt joves de la Cia. “La Calòrica” interpreten prou bé, tots els personatges, encara que alguns d’ells no fan per la seva edat. Els que viatgen a la mateixa barca (de la vida), recercant cada un d’ells quelcom important per ells, excepte la prostituta que ja és prou feliç en viatjar en aquell vaixell i almenys tindre esperances de què la seva vida millorarà. No s’adonen que l’important és el propi viatge i no el destí on arribaran.

La “mort” que els acompanya durant tot el viatge, està sempre a l’expectativa de guanyar la jugada en qualsevol moment i la resta de personatges son conscients de la jugada amb la moneda a cara i creu, alguna vegada els hi sortirà creu i el viatge s’haurà acabat.

La posada en escena i l’escenografia em va agradar molt. La direcció d’Israel Solà molt encertada i la interpretació “coral” un veritable anhel d’esperança en les noves generacions perquè el Teatre continui viu.

Continua llegint